Diferencies ente revisiones de «Paris Saint-Germain Football Club»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Iguo testu: -"namá" +"namái"
Llinia 85:
Tan importante como esos ésitos foi la [[década de 1990]], col club entrando n'el so primera gran etapa deportiva dempués de la llegada del patrocinador [[Groupe Canal+|Canal +]], que mercó'l club en mayu de 1991.<ref>{{Cita web |url=http://elpais.com/diariu/1992/12/16/deportes/724460402_850215.html |títulu=El club de Canal + y de la 'xente guapo' parisiense |autor=Marti, Octavi |obra=[[El País (España)|El País]] |fecha=16 d'avientu de 1991}}</ref> A partir d'esi momentu, beneficiar d'una importante inversión siendo una de les más importantes la contratación del delanteru [[Rayí]] procedente del [[São Paulo Futebol Clube|Sao Paulo]], entós bicampeón de [[Copa Llibertadores]], y el mayor capital del equipu foi capaz d'afitar grandes oxetivos. Nel períodu ente 1992 y 1998 apostaron dos finales de la [[Recopa d'Europa de fútbol|Recopa d'Europa]], nuna de les cualos proclamóse campeón nel añu [[Recopa d'Europa 1995-96|1996]],<ref>{{Cita publicación |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1996/05/09/MD19960509-026.pdf |título=Luis Fernández se gradúa |nombre=François |apellíu=Colin |publicación=[[Mundo Deportivo]] |fecha=9 de mayu de 1996 |formatu=[[PDF]] |páxina=26}}</ref> amás de llegar a les semifinales de la [[Lliga de Campeones de la UEFA]] y de la [[Copa de la UEFA]] en dos causes. Nes competiciones nacionales les resultancies fueron tamién satisfactorios y conquistó el so segundu títulu de Lliga,<ref>{{Cita publicación |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD01/HEM/1994/05/01/MD19940501-055.pdf |títulu=El Paris Saint-Germain axudícase'l Campeonatu de Lliga de Francia |publicación=[[Mundo Deportivo]] |fecha=1 de mayu de 1994 |formatu=[[PDF]] |páxina=55}}</ref> trés Acopes de Francia, dos [[Copa de la Lliga de Francia|Acopes de la Lliga]] y dos [[Supercopa de Francia|Supercopes de Francia]].<ref name="psgfp"/>
 
Dende 1999, y mientres gran parte de la [[década del 2000]], el Paris Saint-Germain tuvo ésitos momentaneos conquistando 2 títulos na Copa de Francia y 1 [[Copa Intertoto]], teniendo como gran referente nesti tornéu al [[brasileñu]] [[Ronaldinho Gauchu]]. Hasta la temporada 2007-08, cuando conquistó la Copa de Lliga d'esi añu, el PSG nun volviera tener protagonismu deportivu, lo que llevó al equipu parisín a una crisis de resultancies que se volvieron frecuentes; inclusive, llegó a ocupar el novenu puestu de Amestar 1 nes temporaes [[Ligue 1 2004/05|2004-05]] y [[Ligue 1 2005/06|2005-06]] y na [[Ligue 1 2006/07|temporada 2006-07]] terminó nel decimoquintu puestu, quedando a namánamái tres punto del descensu. Nin siquier la vienta del equipu, per parte de Canal+ a [[Colony Capital]], [[Butler Capital Partners]] y [[Morgan Stanley]], evitó que l'equipu siguiera cola perda d'impulsu na lliga, rematando na posición 16, nuevamente a tres punto de la zona de descensu.<ref>{{Cita publicación |url=http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD03/PUB/2008/05/18/EMD20080518035MDP.pdf |títulu=Séptimu alirón siguíu del Lyon |nombre=Alejandro |apellíu=Valente |publicación=[[Mundo Deportivo]] |fecha=18 de mayu de 2008 |formatu=[[PDF]] |páxina=35}}</ref> En [[Ligue 1 2008/09|la temporada 2008-09]], recuperó cierta regularidá y tuvo cerca de conquistar el títulu mientres la mayor parte de la temporada, pero un mal final asitió-y en sestu puestu y fora de competiciones europees. Colony Capital adquirió toles acciones de Morgan Stanley, convirtiéndose'l primeru en dueñu del 95% del club. La [[Ligue 1 2009/10|temporada 2009-10]] convertir na primer vegada na hestoria del fútbol francés que, tantu les secciones masculines como femenines d'un club, ganen dos acopes nacionales del país nel mesmu añu.<ref>{{Cita web |url=http://futbol.as.com/futbol/2010/05/01/mas_futbol/1272664865_850215.html |títulu=El París Saint Germain suma'l so octavu títulu de Copa |autor=[[Axencia EFE]] |obra=[[As (periódicu)|AS]] |fecha=1 de mayu de 2010}}</ref><ref name="psgfp"/>
 
=== La inversión de Qatar ===
Llinia 117:
L'escudu, en parte, inspiró a Hechter a diseñar la camiseta histórica del PSG.<ref name="psghe"/> L'escudu representa París al traviés de la Torre Eiffel y Saint-Germain por aciu el trubiecu real tomáu del so [[escudu d'armes]]. Luis XIV nació nel [[Château de Saint-Germain-en-Laye|Château de Saint-Germain]]. L'escudu tamién reflexa principalmente la fusión de dos clubes, el [[Paris FC]] y el [[:fr:Stade Saint-Germain|Stade Saint-Germain]], nel nuevu club.<ref name="thewho">{{cita noticia |títulu= Paris St-Germain: The Who, What, Where and How? |url= http://www.bigsoccer.com/forum/showthread.php?t=181703 |obra= BigSoccer |fecha=25 de marzu de 2005 |fechaacceso=21 de payares de 2009}}</ref> L'antiguu principal accionista del PSG, [[Canal+ (Francia)|Canal+]], foi'l primeru en tratar de reemplazar l'escudu históricu en 1992. El nuevu modelu tenía les sigles "PSG", y debaxo d'ella "Paris Saint-Germain". Esto provocó la roxura de los aficionaos y el so escudu tradicional tornó a la camisa del club. Sicasí, el diseñu de Canal+ persistió y utilizóse, principalmente, nel sector de comunicación del club hasta 1996.<ref name="psghe"/>
 
En febreru de 2013 el club presentó'l nuevu escudu del club, el primeru que diseñó la nueva dirección del Paris Saint-Germain sol patronalgu de [[Qatar Investment Authority]]. L'escudu caltien la so forma circular, pero la palabra "Paris" queda sola na parte cimera del círculu, en calteres más grandes, y Saint-Germain apaez na parte inferior, en calteres menos visibles. Esti nuevu diseñu, según afirmó'l so presidente [[Nasser Al-Khelaifi]], corresponder cola nueva idea de faer del club "una de les mayores marques mundiales del deporte". El cambéu más notable atopar na eliminación del trubiecu real debaxo de la Torre Eiffel, onde nel diseñu actual namánamái s'atopa agora la [[Flor de Lliriu]] nel centru.<ref>{{Cita web |url=http://www.espanol.rfi.fr/francia/20130222-la-nueva-imaxe-disney-del-paris-saint-germain |títulu=La nueva imaxe ‘Disney’ del Paris Saint-Germain |editor=[[Radio Francia Internacional|RFI]] |fecha=22 de febreru de 2013 |fechaacceso=24 de febreru de 2013}}</ref>
 
El primer escudu del club (conocíu como logo de París F. C.){{cr}} apaeció en 1970 y utilizóse mientres les siguientes dos temporaes. Consistió nun balón azúl con un barcu nel so interior, símbolos de gran algame de París.{{cr}} Dempués de la separación de París F. C. en 1972, el Paris Saint-Germain F. C. creó'l so emblema históricu, conocíu como'l logotipu de la [[Torre Eiffel]]. Consistente nuna figura colorada de la torre col trubiecu del rei francés Louis XIV y la flor de lliriu en blancu so la mesma, con fondu azul y cantu blancu.
Llinia 125:
Según l'ex direutor del PSG, [[Robert Vicot]], el presidente del club [[Daniel Hechter]] presentó la Torre Eiffel na insinia.{{cr}} Sicasí, foi un dibuxante llamáu Mr. Vallot quien tuvo la idea d'asitiar el llugar de nacencia de Luis XIV ente les piernes de la torre.{{cr}} L'antiguu accionista del club, [[Canal+ Groupe|Canal +]], foi'l primeru en reemplazar la insinia histórica en 1994.{{cr}} El nuevu modelu tenía'l acrónimo "PSG" y debaxo d'él "Paris Saint-Germain". Pero, so la presión de los partidarios, la insinia histórica volvió en 1995.{{cr}}
 
La insinia histórica recibió un cambéu d'imaxe en 2013.{{cr}} L'entós presidente [[Nasser Al-Khelaifi]] aprobó un nuevu diseñu, y l'accionista principal del club [[Qatar Sports Investments]] quixo aprovechar al máximu'l curiosu global de la ciudá y la nueva insinia punxo n'evidencia'l nome "PARIS", que ta escritu en grandes lletres en negrina.{{cr}} Amás d'eso, el trubiecu que marcó la nacencia de Luis XIV foi refugada y nel so llugar la flor de lliriu siéntase namánamái so la Torre Eiffel en color doráu. Amás, l'añu de fundación 1970 fixo llugar con "Saint-Germain" tomando'l so llugar na parte inferior.{{cr}}
 
{{Galería d'imaxes anchu = 180
Llinia 238:
El Paris Saint-Germain foi fundáu en 1970 gracies, en parte, al sofitu financieru d'un grupu d'homes de negocios empobinaos por Guy Crescent, Pierre-Étienne Guyot y Henri Patrelle.<ref name="back">{{cita noticia |títulu= L'historique du club deas saisons 1970/1978 |url= http://www.psg.fr/fr/Article/003002/Article/38609/1970-1978 |obra= PSG.fr |fechaacceso=5 de febreru de 2012}}</ref> Dende la so creación, y al igual que munchos otros clubes franceses, el club tuvo delles dificultaes nel terrén económicu. A pesar del bon debú na temporada 1970-71 con un beneficiu de 1,5 millones de francos, l'enclín invirtióse y la delda del club aumentó a lo llargo de los años.<ref name="budget">{{cita noticia |títulu= Evolution du budget du PSG |url= http://parisaintgermain.canalblog.com/archives/2011/12/15/22970604.html |obra= -y Blogue deas Parisiens |fecha=15 d'avientu de 2011 |fechaacceso=8 de febreru de 2012}}</ref> El presidente [[Henri Patrelle]], en busca de sofitu financieru, dio pasu al diseñador [[Daniel Hechter]], que dexó al club a llograr la condición de profesional en 1973.<ref name="back"/> Hechter llanzó una ufierta d'inversión p'ayudar al PSG a desaniciar una grave crisis financiera a mediaos de la década de 1970: 10.000 francos por una suscripción pa tola vida nel Parc deas Princes. El famosu cantante francés [[Henri Salvador]] facer con cuatro.<ref>{{cita noticia |títulu= -y plus fidèle supporter du PSG |url= http://www.lemeilleurdupsg.com/article-9673-actu--y-plus-fid-supporter-du-psg.html |obra= LMD PSG |fecha=13 de febreru de 2008 |fechaacceso=8 de febreru de 2012}}</ref> Daniel Hechter foi suspendíu del fútbol pa tola vida pola [[Federación Francesa de Fútbol]] tres l'escándalu de la doble vienta d'entraes nel Parc deas Princes en 1978, una estratexa illegal p'amenorgar el déficit del club. [[Francis Borelli]] sustituyólu como presidente.<ref>{{cita noticia |títulu= Parcours de Francis Borelli (1/5) |url= http://www.psgmag.net/125-Francis-Borelli-raconte-par-sa-famille-son.html |obra= PSG MAG |fecha=10 de setiembre de 2008 |fechaacceso=8 de febreru de 2012}}</ref> Nos sos 13 años de mandatu, el PSG convertir nel club líder en [[París]], a pesar de la competencia del [[Paris FC]] y el [[Racing Club de France Football|Racing Matra]], y ganaron los sos primeros trofeos.<ref>{{cita noticia |títulu= -yos Hommes du Président – Partie 1 |url= http://horsjeu.net/blogue/deas-crampons-et-deas-vices/2011/12/16/all-the-presidents-men-partie-1/ |obra= Deas Crampons et deas Vices |fecha=16 d'avientu de 2011 |fechaacceso=8 de febreru de 2012}}</ref> Sicasí, l'anticuáu estilu de dirección de Borelli nun dexó que'l club xestionara afechiscamente'l negociu del fútbol emerxente mientres la década de 1980 y a empiezos de 1990 el Paris Saint-Germain tuvo n'agonía financiera con una inmensa delda de 50 millones de francos. Per primer vegada, el [[Conceyu de París]], incluyíu'l mesmu [[alcalde de París]], negar a arreyase más nel club.<ref name="force">{{cita noticia |títulu= Histoire du PSG |url= http://www.psgenforce.net/read-histoire.html |obra= PSGenForce |fechaacceso=8 de febreru de 2012}}</ref>
[[Archivu:Zlatan Ibrahimović unveiling.jpg|thumb|El presidente [[Nasser Al-Khelaifi]] (esquierda) y el direutor deportivu del club [[Leonardo Nascimento de Araújo|Leonardo]] (derecha) na presentación de [[Zlatan Ibrahimović]] en xunetu de 2012.]]
El grupu de televisión francés [[Canal+ (Francia)|Canal+]] mercó'l Paris Saint-Germain en 1991 y significó una importante inyección económica.<ref name="budget"/> El PSG recibió'l 40% de los sos ingresos de los partíos televisaos y convirtióse n'unu de los clubes más ricos de Francia.<ref name="force"/> Gracies a esti dineru, el club parisín pudo adquirir dalgunos de los meyores talentos de Francia y del mundu, y entró nuna edá d'oru, ganando nueve título.<ref name="thewho"/> Canal+ convertir n'accionista mayoritariu del club en 1997 y n'accionista únicu en 2005. Xestionó'l club al traviés del so delegáu presidente [[Michel Denisot]] mientres la década de 1990. De 1991 a 1998, el PSG caltuvo les sos finances sanes y los gastos del club asitiar en 50 millones d'euros per temporada gracies al aumentu de los derechos de televisión y el númberu cada vez mayor d'espectadores nel Parc deas Princes, según un escelente bagaxe nes competiciones nacionales y europees. Tres la marcha de Michel Denisot en 1998, el club empezó a atropar deldes qu'algamaron los 96 millones d'euros en 2002. La delda neta amenorgar a 8 millones en 2004 dempués de la recapitalización del club. Les finances del club, sicasí, volvieron apeligrar y caltuviéronse en númberos coloraos. Ente 2004 y 2006, el Paris Saint-Germain foi l'únicu club francés con un gran déficit, rexistrando perdes d'hasta 30 millones d'euros. La facturación del club, sicasí, aumentó de 69 millones a 80 millones d'euros.<ref name="budget"/> La situación fíxose insostenible y Canal+ vendió'l Paris Saint-Germain a los grupos inversores estauxunidenses [[Colony Capital]], [[Butler Capital Partners]] y [[Morgan Stanley]] por 41 millones d'euros en 2006.<ref>{{cita noticia |títulu= Paris Saint-Germain changes hands |url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/business/4898746.stm |obra= [[BBC Sport]] |editorial=[[British Broadcasting Corporation|BBC]] |fecha=11 d'abril de 2006 |fechaacceso=11 d'abril de 2006}}</ref> La delda del club foi llimpiada por Canal+. En virtú de los sos nuevos propietarios, la facturación algamó los 100 millones y les perdes menguaron gradualmente nos últimos años a namánamái 5 millones en 2009.<ref name="budget"/>
 
Colony Capital mercó la mayoría de les acciones de Butler Capital Partners en 2008, anque calteníen una participación del 5% nel club.<ref>{{cita noticia |títulu= Evolution de l'actionnariat du PSG |url= http://www.psg.fr/fr/Article/003001/Article/41025/PSG-TV |obra= PSG.fr |fecha=11 de xineru de 2008 |fechaacceso=10 de febreru de 2012}}</ref> Colony Capital adquirió la totalidá de les acciones de Morgan Stanley en 2009, convirtiéndose en dueños d'un 95% del club. Colony Capital reveló en 2010 que taba buscando nuevos inversores por que'l Paris Saint-Germain convertir nun verdaderu aspirante al títulu nos próximos años.<ref>{{cita noticia |títulu= PSG is For Sale. Sort of. |url= http://unprofessionalfoul.com/2010/12/29/psg-is-for-sale-sort-of/ |obra= Unprofessional Foul |fecha=29 d'avientu de 2010 |fechaacceso=5 de febreru de 2012}}</ref> [[Qatar Investment Authority]] convertir nel accionista mayoritariu del club dempués de mercar una participación controladora del 70% de les acciones en 2011.<ref>{{cita noticia |títulu= Qatari group takes control of PSG |url= http://soccernet.espn.go.com/news/story/_/id/924844/qatari-group-takes-control-of-psg?cc=3888 |obra= [[ESPN]] |fecha=31 de mayu de 2011 |fechaacceso=1 de xunu de 2011}}</ref> Colony Capital (29%) y Butler Capital Partners (1%) caltuviéronse como accionistes minoritarios.<ref>{{cita noticia |títulu= PSG: 'We want the new Messi' |url= http://www.ligue1.com/amieste1/article/psg-we-want-the-new-messi.htm |obra= [[Ligue 1]] |fecha=1 de xunetu de 2011 |fechaacceso=1 de xunu de 2011}}</ref> Finalmente, el grupu qatarín mercó'l club nun alcuerdu por valor de 50 millones d'euros, que tomaba 15-20 millones de la delda y unes perdes envaloraes de 19 millones a partir de la temporada 2010-11.<ref>{{cita noticia |títulu= I Root for Qatar Saint-Germain |url= http://unprofessionalfoul.com/2011/07/01/i-root-for-qatar-saint-germain/ |obra= Unprofessional Foul |fecha=1 de xunetu de 2011 |fechaacceso=15 de febreru de 2012}}</ref> El Paris Saint-Germain convertir nel club más ricu de Francia y unu de los clubes más ricos del mundu.<ref name="richest"/> Ello ye que los nuevos dueños invirtieron 108 millones en fichaxes, la cifra más alta nel mundu na temporada 2011-12.<ref>{{cita noticia |títulu= -y 3y club -y plus dépensier du pulgue… |url= http://www.sportune.fr/article/psg-transfert--y-3y-club--y-plus-depensier-du-pulgue-50863 |obra= Sportune.fr |fecha=3 de febreru de 2012 |fechaacceso=3 de febreru de 2012}}</ref> Qatar Investment Authority adquirió'l 30% restante en manos de Colony Capital y Butler Capital Partners y convirtióse nel únicu accionista del Paris Saint-Germain en 2012.<ref name="qatar"/> La transacción valoró tol club en 64 millones d'euros.<ref name="qatar"/>