Diferencies ente revisiones de «Gran Ducáu de Lituania»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo testu: -"períodu" +"periodu"
Llinia 42:
}}
El '''Gran Ducáu de Lituania''' ([[idioma ruteno|ruteno]]: ''Великое князство Литовъское'', [[idioma polacu|polacu]]: ''Wielkie Księstwo Litewskie'') foi un estáu de la [[Europa Central]] y del Este, qu'esistió ente los sieglos [[sieglu XII|XII]]/[[sieglu XIII|XIII]] y [[sieglu XVIII|XVIII]]. Fundáu polos [[lituanos]], una de les [[Baltos|tribus báltiques]] [[Paganismu|paganes]], que les sos tierres iniciales cubrieron la parte esti de Lituania, [[Aukštaitija]].<ref>Rowell S.C. Lithuania Ascending a paguen empire within east-central Europe, 1295-1345. Cambridge, 1994. p.289-290</ref><ref> Ch. Allmand. The New Cambridge Medieval History. Cambridge, 1998 p. 731.</ref><ref>Encyclopædia Britannica. [http://search.eb.com/eb/article-9048522 Grand Duchy of Lithuania]</ref> Darréu, espandieron el so territoriu adquiriendo grandes partes del antiguu [[Rus de Kiev]]. El Gran Ducáu de Lituania cubrió'l territoriu de los actuales países de [[Lituania]], [[Bielorrusia]], [[Ucrania]], [[Transnistria]] y [[Moldavia]] (antes [[Besarabia]]); incluyendo partes de [[Polonia]] y [[Rusia]]. El so períoduperiodu de mayor estensión foi'l [[sieglu XV]], siendo'l país más grande d'Europa.<ref> R. Bideleux. A History of Eastern Europe: Crisis and Change. Routledge, 1998. p.122</ref>
 
El títulu de Gran Ducáu de Lituania empezar a aplicar regularmente dende'l [[sieglu XIV]], pero'l [[estáu]] multiétnico y multirreligioso surdió namái nos últimos años del reináu de [[Gediminas]].
Llinia 75:
Mientres los años siguientes, Mindaugas trató d'espandir la so influencia en [[Polatsk|Pólatsk]], un gran centru de comerciu nel valle del ríu [[Daugava]] y [[Pinsk]]. Tamién estableció la paz con [[Principáu de Galitzia-Volynia|Galitzia-Volinia]], ya iguó un matrimoniu ente la so fía y Shvarn, fíu de Daniel de Volinia y futuru gobernador de Lituania. En 1255, Mindaugas llogró permisu del [[Alejandro IV (Papa)|Papa Alejandro IV]] pa coronar unu de los sos fíos como rei de Lituania.
 
La Orde Teutónica usó esti períoduperiodu pa fortalecer la so posición en partes de Zemaitija y [[Livonia]], pero en 1259 y 1260 sufrió dos tales derrotes lo que-y dio coraxe a los Prusianos, conquistaos pola Orde Teuónica, a remontase contra estos. Animáu pol so sobrín, Mindaugas rompió la paz cola Orde Teutónica, punxo a los zemaiciai de nuevu na so xurisdicción y trató d'usar la situación ente tribus báltiques rebeldes al so favor. Les Cróniques menten tamién qu'él recayó nes sos antigües creencies.
 
Mindaugas fixo un tratu con [[Alejandro Nevski]] de [[Nóvgorod]] y coló contra la Orde Teutónica. Trenzota dirixó l'exércitu contra [[Masovia]] esperando d'animar a les tribus báltiques conquistaes pa reberlarse contra la Orde. Sicasí la campaña nun consiguió algamar los sos oxetivos y sirvió pa empiorar les relaciones ente Mindaugas y Trenzota, quien finalmente con Daumantas asesinó a Mindaugas y los sos dos fíos, Ruklys y Rupeikis en 1263.