Diferencies ente revisiones de «Isidro Ayora»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo verbu "dirixir"
m Iguo testu: -"períodu" +"periodu"
Llinia 22:
== Revolución Xuliana ==
Antes de la presidencia d'Isidro Ayora gobernaron mientres nueve meses dos Xuntes de Gobiernu Provisional. La primera d'elles foi creada pola Xunta Provisional Militar presidida pol teniente coronel Luis Telmo Paz y Miño el 10 de xunetu de 1925. Esta foi designada pola Xunta Suprema Militar compuesta de representantes de les reparticiones de caúna de les unidaes militares del Exércitu y encabezada pol mayor Juan Ignacio Pareya. Tou esto a raigañu del golpe d'Estáu del 9 de xunetu de 1925 conocíu como Revolución Xuliana.
La combalechadura fuera entamada por oficiales nuevos del Exércitu en xuntes militares secretes. La Revolución Xuliana abarca'l períoduperiodu de felicidaes xuntes de Gobiernu Provisional, la presidencia interina d'Isidro Ayora y la so presidencia constitucional que concluyó por un nuevu golpe militar el 24 d'agostu de 1931.
 
Guayaquil, 9 de xunetu de 1925 pela tarde. El oficiales nuevos de la guarnición so la xefatura del sarxentu mayor Idelfonso Mendoza Vera depués de prindar a les autoridaes de Gobiernu, a Francisco Urbina Jado, propietariu del Bancu Comercial y Agrícola de Guayaquil, a otros representantes de la banca y a los mesmos xefes militares, constituyeron una Xunta Militar de Gobiernu col aplausu del pueblu y de los estudiantes del colexu Vicente Rocafuerte. En Quito a les 11 de la nueche, el mayor Carlos Guerrero acompañáu d'ocho oficiales y 50 soldaos del Batallón Pichincha depunxo al presidente [[Gonzalo Córdova]]: "En nome de la Xunta Militar y de la guarnición d'esta plaza cesó usté nes sos funciones", díxo-y. Prindaos ensin derramamiento de sangre'l xefes del Reximientu Sucre y del Batallón Manabí según les autoridaes del Gobiernu, el oficiales rebalbos nomaron una Xunta Provisional Militar que duró de los dos de la tarde a los ocho de la nueche, compuesta pol Tnte. Crnel. Luís Telmo Paz y Miño (Presidente), Sgto. Myr. Carlos A. Guerrero, Cap. Emilio Valdivieso, Sbtnte. Angel Bonilla y el Tnte. Federico Struve. Esta Xunta escoyó, por votu nominal y secretu, a los siete miembros de la Xunta de Gobiernu Provisorio, cuatro pola Sierra y trés pola Mariña, y confirió-y amplios poderes pa reorganizar la Nación. Cada miembru exercía la Presidencia Executiva por veces selmanales.
Llinia 45:
[[File:Isidro Ayora (ca 1930).jpg|thumb|Isidro Ayora Cueva, alredor de 1930.]]
"Al aceptar tan delicáu cargu nes difíciles circunstancies qu'arrodien a la Patria, (Ayora) dio prueba de disciplina y de civismu", dicía l'editorial de "El Comerciu" de Quito del llunes 6 d'abril de 1926. Ensin sofitu de los partíos y col respaldu de les Fuerces Armaes, Ayora gobernó con mano dura: acutó la llibertá de prensa, clausuró definitivamente "El Guante" de Guayaquil y temporalmente "El Día" de Quito, y expatrió al dirixente conservador Xacintu Jijón y Caamaño, recién llegáu del esiliu. A los conspiradores que lo prindaren el 4 de marzu de 1927 pa proclamar una nueva dictadura, desterrar a les Islles Galápagos.
Antes de la presidencia d'Isidro Ayora gobernaron mientres nueve meses dos Xuntes de Gobiernu Provisional. La primera d'elles foi creada pola Xunta Provisional Militar presidida pol teniente coronel Luis Telmo Paz y Miño el 10 de xunetu de 1925. Esta foi designada pola Xunta Suprema Militar compuesta de representantes de les reparticiones de caúna de les unidaes militares del Exércitu y encabezada pol mayor Juan Ignacio Pareya. Tou esto a raigañu del golpe d'Estáu del 9 de xunetu de 1925 conocíu como Revolución Xuliana. La combalechadura fuera entamada por oficiales nuevos del Exércitu en xuntes militares secretes. La Revolución Xuliana abarca'l períoduperiodu de felicidaes xuntes de Gobiernu Provisional, la presidencia interina d'Isidro Ayora y la so presidencia constitucional que concluyó por un nuevu golpe militar el 24 d'agostu de 1931.
La Misión Kemmerer presentó al Gobiernu les lleis del Bancu Central, monetaria, xeneral bancaria, de regulación de los contratos de préstamos sobre tierres, de presupuestu, de reestructuración de la contabilidá del Estáu y de creación de la Contraloría Xeneral, de revisión del impuestu a la renta, de revisión de l'alministración d'aduanes, y de revisión de los derechos sobre esportación de tagua. Presentó reformes al Códigu Penal en puntos de falsificación y circulación de cheques fraudulentos, reformes a los artículos de la Constitución que taben en conflictu coles lleis propuestes, y enmiendes al Códigu de Procedimientu Civil y a la Llei Orgánica del Poder Xudicial. Como informa Llinda Alexander Rodríguez na so obra "Les finances públiques nel Ecuador (1830-1940)", ente 1914 y 1926 el país gastara alredor de 20 millones de dólares con escases resultancies. Kemmerer sostenía qu'esto perxudicó al Ecuador porque emplegara n'obres públiques los fondos dedicaos al pagu de la delda esterna. La Misión encamentaba que nel futuru los proyeutos d'obres públiques financiar con préstamos estranxeros o inversiones estranxeres directes o con capital quitáu de los ecuatorianos. Ecuador tenía que consolidar les sos obligaciones, anovar el serviciu de la delda y pagar regularmente. Los ecuatorianos teníen d'aceptar el fechu de que los inversionistas estranxeros esperaben llograr beneficios y teníen de considerar esti costo como una inversión necesaria pal desenvolvimientu.
 
Llinia 111:
 
{{socesión |títulu=[[Archivu:Coat of Arms of Quito.svg|40px|center]] [[Alcaldes de Quito|Presidente del Conseyu Municipal de Quito]]
| períoduperiodu = [[1 de xineru]] de [[1925]] - [[31 d'avientu]] de [[1925]]
| predecesor = Desconocíu |
socesor = Alberto Bustamante