Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"aéreu" +"aereu" |
m Iguo testu: -"períodu" +"periodu" |
||
Llinia 151:
[[Archivu:Thatchers and Bushes at Chequers.jpg|thumb|right|Los matrimonios Bush y Thatcher en [[Chequers]].]]
Thatcher xubió al poder nel últimu
A pesar d'asitiase en contra del [[apartheid]], Thatcher oponer a les sanciones impuestes a [[Sudáfrica]] pola [[Mancomunidá de Naciones]] y la [[Comunidá Europea]],{{harvnp|Campbell|2011|p=322|sp=sí}} y calificar de «inmorales», porque dexaríen a miles d'emplegaos negros ensin trabayu.<ref>{{cita llibru |nombre=Hugo |apellíu=Young |títulu=Supping with the Devils: Political Writing from Thatcher to Blai |páxines=6 |ISBN=1843542277 |editorial=Atlantic Books |fecha-publicación=2004}}</ref><ref>{{Cita noticia |nome= Michelle |apellíu=Faul |títulu=Margaret Thatcher, Apartheid: South Africans Divided Over Whether Leader Helped Or Hindered Regime |url=http://www.huffingtonpost.com/2013/04/09/margaret-thatcher-apartheid-south-africans_n_3045670.html |periódicu=The Huffington Post |fecha=9 d'abril de 2013 |idioma=inglés |fechaacceso=7 de febreru de 2014}}</ref> Intentó caltener un comerciu constante col país africanu mientres persuadía al so gobiernu d'abandonar el apartheid. Esto incluyía «actuar como si fuera una bona amiga del presidente [[Pieter Willem Botha|P. W. Botha]]» y convidalo a visitar el Reinu Xuníu en xunu de 1984 magar les «inevitables demostraciones» de refuga en contra del so réxime.{{harvnp|Campbell|2011|p=325|sp=sí}} Per otru llau, Thatcher nun yera partidaria del [[Congresu Nacional Africanu]] (CNA) y Geoffrey Howe recordó que n'ochobre de 1987 calificar como «una típica organización terrorista».{{harvnp|Howe|1994|pp=477–78|sp=sí}}<ref>{{Cita noticia |nombre=Monserrat |apellíu=Radigales |títulu=Thatcher y Reagan llamáben-y terrorista» |url=http://www.elperiodico.com/es/noticies/internacional/thatcher-reagan-llamaben-terrorista-2902430 |fecha=7 d'avientu de 2013 |periódicu=El periódicu |fechaacceso=7 de febreru de 2014}}</ref> El gobiernu de Thatcher sofitó a los [[Jemeres Coloraos]] pa caltener el so asientu nes Naciones Xuníes depués de que fueren derrocaos del poder en [[Camboya]] de resultes de la [[Guerra Camboya-Vietnam]]. Anque lo negó nesa dómina, tamién unvió al [[Serviciu Aereu Especial]] a entrenar a los Jemeres Coloraos por que llucharen en contra del gobiernu de la [[República Popular de Kampuchea]], que yera sofitáu polos vietnamites.<ref>Reinu Xuníu de Gran Bretaña ya Irlanda del Norte, [http://www.publications.parliament.uk/pa/cm198990/cmhansrd/1990-10-26/Alderique-3.html Alderiques Parllamentarios], Cámara de los Comunes, 26 d'ochobre de 1990, columnes 655-667. Consultáu'l 14 d'abril de 2012.</ref><ref>{{Cita web|obra=The Observer|títulu=Butcher of Cambodia set to expose Thatcher's role|fecha=9 de xineru de 2000|url=http://www.guardian.co.uk/world/2000/jan/09/cambodia|fechaacceso=14 d'abril de 2012|ubicación=Londres|idioma=inglés}}</ref><ref>{{cita publicación|publicación=New Statesman|títulu=How Thatcher gave Pol Pot a hand|nombre=John|apellíos=Pilger|fecha=17 d'abril de 2000|url=http://www.newstatesman.com/node/137397|fechaacceso=14 d'abril de 2012|idioma= inglés}}</ref>
Llinia 237:
{{cita|Ella nun podía dexase nin la risa nin les llárimes porque sabía qu'eso sería percibíu como una señal de debilidá. Tamién manipolió la so voz, el so acentu, el so tonu, pa convertise en líder. La falta de sentimientos que siempres se -y achacó yá la amosaba cuando yera una moza política. Yera bien importante reflexar bien les manifestaciones d'aquella personalidá porque tienen enforma que ver cola percepción que se tien d'ella: la so grandiosidá, la so presencia, la majestuosidad qu'imprimía a les sos opiniones. Hasta agora pervivían d'ella dos imagen totalmente engarraes y esaxeraes: la del ícono y la de la bisarma.<ref>{{Cita web|url=http://losandes.com.ar/notes/2012/2/2/meryl-streep-thatcher-permitia-llorar-emocionase%Y2%80%9D-621655.asp|títulu=Meryl Streep: "Thatcher nun se dexaba llorar nin emocionase"|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=2 de febreru de 2012|editorial=''Los Andes''|allugamientu=Arxentín}}</ref>}}
[[Archivu:Anti-Margaret Thatcher badge, 1980s.jpg|thumb|right|Insinia redonda col eslogan «Si Maggie ye la respuesta, la entruga tien de ser bien tonta», 1986.]]Caracterizóse, principalmente mientres el so mandatu, pol so pensamientu políticu basáu nel [[patriotismu]] y el [[nacionalismu]], y la so aberración polos sindicatos.<ref name="Elpais"/> En 1959, añu en que Thatcher ingresó al Parllamentu británicu, 25 muyeres (un 3,9 %) fueron escoyíes diputaes nuna Cámara de 630 miembros contrariamente a l'actualidá, na qu'hai 142 diputaes (un 21,8 %).<ref>{{Cita web|url=http://www.guerraeterna.com/margaret-thatcher-y-la dama-de-fierro/|títulu=Margaret Thatcher y ‘La Dama de Fierro’|fechaacceso=3 de xunu de 2012|apellido=Sáenz de Ugarte|nombre=Iñigo|fecha=19 de xineru de 2012|editorial=Guerra Eterna|ubicación=España}}</ref> Pa 1978, la so popularidá nes encuestes alzóse un 11 %,<ref name="Popul"/> ente que n'avientu de 1980, l'índiz d'aprobación de Thatcher cayó al 23 %, el más baxu rexistráu pa cualesquier primer ministru.<ref name="Thornton">{{Cita Harvard|Thornton|2006|p=18|sp=sí}}</ref> Magar la so popularidá tornó notablemente mientres el
Los rumores alrodiu del so enclín al [[racismu]] fueron amontándose a lo llargo del so mandatu y darréu a este. A pesar de qu'aceptó l'ingresu de 10 000 vietnamites que fuxíen del réxime comunista al Reinu Xuníu, Thatcher supunxo qu'habría disturbios caleyeros si recibíen viviendes de protección oficial en desterciu de la población blanca y almitió que pondría «munches menos oxeciones si tratar de refuxaos de [[Rodesia (rexón)|Rodesia]], polacos o húngaros porque sería muncho más fácil asimilalos na sociedá británica».<ref name="Elpais"/>
Llinia 312:
|predecesor = [[Edward Short]]
|títulu = [[Archivu:Royal Coat of Arms of the United Kingdom (HM Government).svg|25px]]<br />[[Gobiernu del Reinu Xuníu|Ministra d'Educación y Ciencia del Reinu Xuníu]]
|
|socesor = [[Reginald Prentice]]
|predecesor3 = [[Edward Heath]]
|