Diferencies ente revisiones de «Alismatales»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"contien" +"contién" |
m Iguo testu: -"pequenu" +"pequeñu" |
||
Llinia 78:
}}</ref> sistemes nos cualos ta allugáu nes [[Liliopsida|monocotiledónees]]. Inclúi 13 [[familia (bioloxía)|families]] y unos 165 [[xéneru (bioloxía)|xéneros]] llargamente distribuyíos. La mayoría de les families tán compuestes por [[Yerba|herbal]] non [[ensundiosa|ensundioses]]. Les [[flor]]es tán de normal arrexuntaes en [[inflorescencia|inflorescencies]] y les [[grana|granes]] madures escarecen d'[[Endospermo|endosperma]]. Ente les Alismatales atópense munches families de [[hábitat]]s acuáticos, y toles [[Magnoliophyta|angiospermas]] marines atópense delimitadas dientro d'esti orde.
El grupu ta estremáu nun númberu considerable de families
Tradicionalmente, l'orde Alismatales quedaba acutáu a tres families solamente ([[Alismataceae]], [[Butomaceae]] y [[Limnocharitaceae]]), les demás families yeren asignaes a distintos ordes. Esti agrupamientu produció grupos [[polifilético]]s, polo que nos sistemes de clasificación actuales amestóse'l restu de les families a esti orde (ver taxobox). En particular, les [[aráceas]] consideráronse apocayá un grupu hermano del restu de les Alismatales (dacuando yeren incluyíes nel so propiu orde [[Arales]]) y anguaño tán incluyíes nesti orde, lo que les convirtió na familia más importante del orde, con cerca de 4.000 especies distribuyíes nunos 100 xéneros. El restu de les families del orde contién, en total, alredor de 500 especies.
Llinia 234:
}}</ref>) alderiquen la distribución d'un númberu de los taxones hidrofíticos d'esti clado, munchos d'ellos abondo nuevos.
Pa ser un [[clado]] relativamente
== Diversidá ==
Llinia 334:
{{ap|Scheuchzeriaceae}}
''Scheuchzeria palustris'' ye la única especie de la familia Scheuchzeriaceae. Ye una planta herbal perenne, de llugares pantanosos, nativa de rexones fríes del Hemisferiu Norte. Algama los 10-40 cm. d'altor, con fueyes estreches llineales, basales, dísticas, les vainas abiertes tienen aurícules na punta y hai un
|-----
|
Llinia 341:
{{ap|Aponogetonaceae}}
''Aponogeton'' ye l'únicu xéneru de la familia Aponogetonaceae. Son plantes acuátiques con fueyes peciolaes, les llámines dacuando fenestradas tienen una vena media, venes paraleles, y venes cruciaes grandes, les venes más fines son reticulaes. La inflorescencia ye una espiga a la fin d'una llongura escapo y les flores, más bien
|-----
|
Llinia 611:
|formatu=
|fechaaccesu= 19 de xunu de 2008
}}</ref>) tán enfiñíes en Araceae, asina que fueron incluyíes na familia, son les angiospermas más
[[Tofieldiaceae]] ta allugada dientro de les Alismatales namái con sofitu moderáu de los analises moleculares (Källersjö ''et al.'' 1998,<ref name="Källersjö et al. 1998" /> Chase ''et al.'' 2000,<ref name="Chase et al. 2000" /> Graham ''et al.'' 2006<ref name="Graham et al. 2006">{{cita publicación
Llinia 686:
}}</ref>) qu'utiliza 2 xenes mitocondriales y 1 cloroplastídico. Un númberu de incertezas alrodiu de los parentescos entá queden y G. Petersen ''et al.'' (2006c<ref name="G. Petersen et al. 2006c" />) nin siquier puede recuperar un monofilético ([[Hydrocharitaceae]] + [[Alismataceae]] ''sensu llato'' + [[Butomaceae]]). L'árbol de Janssen y Bremer (2004<ref name="Janssen y Bremer 2004" />) ye largamente similar al equí presentáu, pero les posiciones de [[Aponogetonaceae]] y [[Scheuchzeriaceae]] tán invertíes, y [[Ruppiaceae]] ta allugada como hermana de ([[Zosteraceae]] + [[Potamogetonaceae]]).
Dos [[clado]]s grandes tán reconocíos dientro d'esti clado acuáticu. El primera clado ye'l más
[[Alismataceae]] ''sensu stricto'' y [[Limnocharitaceae]] tán cercanamente emparentaes y los analises de filogenia indicaben que tendríen de ser consideraes una sola familia (Soros y -yos 2002<ref name="Soros y -yos 2002">{{cita llibru |
Llinia 753:
:''Introducción teórica en [[Taxonomía]]
El grupu ye siempres estremáu nun númberu de families
Alismatales ''sensu'' [[Sistema de clasificación APG III|APG III]] (2009<ref name="APG III 2009" />) contién 13 families y unes 3.320 especies, les families más grandes son [[Araceae]], [[Alismataceae]], [[Hydrocharitaceae]], [[Butomaceae]], [[Potamogetonaceae]], [[Ruppiaceae]], [[Zosteraceae]], [[Posidoniaceae]], [[Cymodoceaceae]], y [[Tofieldiaceae]]. Tamién presentes [[Aponogetonaceae]], [[Juncaginaceae]], [[Scheuchzeriaceae]].
|