Diferencies ente revisiones de «Islla artificial»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"períodu" +"periodu" |
m Iguo testu: -"pequenu" +"pequeñu" |
||
Llinia 3:
A pesar de tener una imaxe de modernes, les islles artificiales tienen una llarga hestoria en diversos puntos del planeta, dende los [[crannóg]]s na [[Escocia]] y [[Irlanda]] prehistórica, los centros ceremoniales [[Nan Madol]] de [[Micronesia]] y les [[islles flotantes de los uros|islles flotantes]] del [[llagu Titicaca]] en [[Bolivia]] y [[Perú]].
La ciudá de [[Tenochtitlán]], precedente [[azteca]] de la [[ciudá de Méxicu]], taba allugada nuna
[[Archivu:Dubaiworld ast 2009036 lrg.jpg|thumb|250px|Semeya satelital de la Mariña de [[Dubái]] qu'amuesa delles islles artificiales, ente elles [[The World (islles)|The World]] y les [[Islles Palm]].]]
Llinia 29:
Les islles tienen un altu riesgu d'hinchente, yá que al tar en contactu directu col mar cualquier creciente podría somorguiales, faciendo que tolos descomanaos esfuerzos emplegaos na so construcción según los sos altos impactos ambientales, nun sían xustificaos.
Unu de los principales d'usos de la creación d'islles artificiales
Construyir islles artificiales alteria les corrientes marines, qu'a gran escala podríen incidir nel clima terrestre. Les islles artificiales non yá alterien la xeografía de la tierra, camuden la manera en que s'habita.
|