Diferencies ente revisiones de «Probeza»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"períodu" +"periodu"
m Iguo testu: -"pequenu" +"pequeñu"
Llinia 59:
Este mesmu riesgu cuerre otru de los enfoques más influyentes sobre la probeza, aquel qu'usa'l términu de ''deprivation'' (privación) pa definir la probeza.<ref>Autores como [[Robert K. Merton]] (1938, “Social Structure and Anomie", American Sociological Review 3), Walter Runciman (1966, Relative Deprivation and Social Justice. Londres: Routledge and Kegan Paul) y Peter Townsend (1974, “Poverty as Relative Deprivation”, D. Wedderburn, Poverty, Inequality and Class Structure, Cambridge: [[Cambridge University Press]]) desenvolvieron, de distintes maneres, esti conceutu.</ref> Tratar d'una midida relativa, qu'indica l'ausencia de ciertos atributos, recursos o estatus qu'otres persones tienen. La privación relativa pue ser definida de manera oxetiva, como una midida del conteníu real o material d'esi “tener menos qu'otros”, pero tamién de manera suxetiva, atendiendo fundamentalmente al sentimientu de tener menos qu'otros. Como tal podría ser llamada una midida de la envidia humana y ello ye que aplicando esti criteriu, práuticamente cualesquier podría ser definíu como probe. Agora bien, pa tresformar daqué tan relativu nun indicador que realmente tenga daqué que ver cola probeza o la vulnerabilidá ríquese buscar un estragal de privación o de distancia respecto del nivel de vida normal d'una sociedá que torgue mínimos satisfactorios d'actuación o participación social. [[Peter Townsend (sociólogu)|Peter Townsend]] apunta al respeutu que ye fundamental “definir l'estilu de vida xeneralmente compartíu o aprobáu en cada sociedá y evaluar si [...] hai un puntu na escala de la distribución de recursos per debaxo del cual les families atopen dificultaes crecientes [...] pa compartir el costumes, actividaes y dietes que conformen esi estilu de vida.”<ref>Townsend, Peter (1974). “Poverty as Relative Deprivation”, D. Wedderburn, Poverty, Inequality and Class Structure. Cambridge: Cambridge University Press.</ref>
 
D'esta manera taríamos práuticamente de vuelta na probeza relativa, tal como por [[Adam Smith]] tratar. Sicasí, l'usu d'esti conceutu puede tener un valor importante si aplicar nel sentíu más clásicu del términu, aquel de privación relativa suxetiva ellaboráu por [[Robert Merton]], yá que apurre elementos importante pa entender la dinámica de la formación de la conciencia y los conflictos sociales, los que parten del sentimientu de privación más que de la privación o la probeza en sí mesmes. Otru autor clásicu que resumió perbién esta idea ye [[Karl Marx]] al escribir: «Sía grande o pequenapequeña una casa, mientres les que la arrodien son tamién pequenespequeñes cumple toles esixencies sociales d'una vivienda, pero, si al pie de una casa pequenapequeña surde un palaciu, la qu'hasta entós yera casa encoyer hasta quedar convertida nun cabanu […] y por enforma que, nel intre de la civilización, la so casa gane n'altor, si'l palaciu vecín sigui creciendo na mesma o inclusive en mayor proporción, l'habitante de la casa relativamente pequenapequeña dirá sintiéndose cada vez más desazonado, más descontentu, más aforfugáu ente los sos cuatro parés».<ref>Marx, Karl (1957). ''Trabayu asalariáu y capital''. Moscu: Ediciones Progreso.</ref>
 
== Historia ==