Diferencies ente revisiones de «Probeza»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"períodu" +"periodu" |
m Iguo testu: -"pequenu" +"pequeñu" |
||
Llinia 59:
Este mesmu riesgu cuerre otru de los enfoques más influyentes sobre la probeza, aquel qu'usa'l términu de ''deprivation'' (privación) pa definir la probeza.<ref>Autores como [[Robert K. Merton]] (1938, “Social Structure and Anomie", American Sociological Review 3), Walter Runciman (1966, Relative Deprivation and Social Justice. Londres: Routledge and Kegan Paul) y Peter Townsend (1974, “Poverty as Relative Deprivation”, D. Wedderburn, Poverty, Inequality and Class Structure, Cambridge: [[Cambridge University Press]]) desenvolvieron, de distintes maneres, esti conceutu.</ref> Tratar d'una midida relativa, qu'indica l'ausencia de ciertos atributos, recursos o estatus qu'otres persones tienen. La privación relativa pue ser definida de manera oxetiva, como una midida del conteníu real o material d'esi “tener menos qu'otros”, pero tamién de manera suxetiva, atendiendo fundamentalmente al sentimientu de tener menos qu'otros. Como tal podría ser llamada una midida de la envidia humana y ello ye que aplicando esti criteriu, práuticamente cualesquier podría ser definíu como probe. Agora bien, pa tresformar daqué tan relativu nun indicador que realmente tenga daqué que ver cola probeza o la vulnerabilidá ríquese buscar un estragal de privación o de distancia respecto del nivel de vida normal d'una sociedá que torgue mínimos satisfactorios d'actuación o participación social. [[Peter Townsend (sociólogu)|Peter Townsend]] apunta al respeutu que ye fundamental “definir l'estilu de vida xeneralmente compartíu o aprobáu en cada sociedá y evaluar si [...] hai un puntu na escala de la distribución de recursos per debaxo del cual les families atopen dificultaes crecientes [...] pa compartir el costumes, actividaes y dietes que conformen esi estilu de vida.”<ref>Townsend, Peter (1974). “Poverty as Relative Deprivation”, D. Wedderburn, Poverty, Inequality and Class Structure. Cambridge: Cambridge University Press.</ref>
D'esta manera taríamos práuticamente de vuelta na probeza relativa, tal como por [[Adam Smith]] tratar. Sicasí, l'usu d'esti conceutu puede tener un valor importante si aplicar nel sentíu más clásicu del términu, aquel de privación relativa suxetiva ellaboráu por [[Robert Merton]], yá que apurre elementos importante pa entender la dinámica de la formación de la conciencia y los conflictos sociales, los que parten del sentimientu de privación más que de la privación o la probeza en sí mesmes. Otru autor clásicu que resumió perbién esta idea ye [[Karl Marx]] al escribir: «Sía grande o
== Historia ==
|