Diferencies ente revisiones de «Festival de Cannes»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- el ganadores + los ganadores )
m Preferencies llingüístiques
Llinia 58:
Nos empiezos, el Festival de Cannes yera básicamente un acontecimientu pa turistes y xente d'alta sociedá muncho más interesada poles fiesta y el luxu que poles películes en sí mesmes. Sicasí, a midida que la popularidá del festival crecía, convertíase tamién en cita ineludible pa una industria cinematográfico, que vía un marcu ideal pa faer negocios y aldericar nuevos proyeutos. Asina foi como en [[1960]] tuvo llugar el primera ''Colé du Filme'', convirtiéndose a partir de 1961 en parte integrante del festival.
 
A lo llargo de los sesenta'l festival convirtióse yá definitivamente n'unu de los principales acontecimientos cinematográficos del añu, otorgando galardones a [[Federico Fellini]] (''[[La Dolce Vita]]''), [[Michelangelo Antonioni]] (''[[Blow-Up]]'') y Luis Buñuel (''[[Viridiana (película)|Viridiana]]''). En [[1962]] entamóse la primera Semaine International de Criticar, la primer secciónseición paralela del festival. Y en [[1965]] [[Olivia de Havilland]] convertir na primer muyer en presidir el xuráu.
 
Pero antes del final de la década, contra tou pronósticu, el festival volvería atayase de nuevu. Les protestes de [[Mayu francés|mayu del 68]] solmenaron toa Francia. En Cannes tou arrincara de normal otru añu más, pero [[François Truffaut]] y [[Jean-Luc Godard]], ente otros, esixeron que'l festival fuera canceláu en solidaridá coles revueltes. D'eses protestes nació la Quinzaine deas réalisateurs, que refugaba cualquier forma de censura o considerancia política o diplomática y que se convertiría nuna nueva secciónseición paralela a partir del añu siguiente.
 
Los setenta traxeron cambeos radicales. Hasta entós fueren los países quien escoyíen los filmes que los representaríen nel festival, pero en [[1972]] la xunta directiva decidió camudar les riegles: a partir d'entós sería'l mesmu festival quien escoyería les películes d'ente les producciones recién de distintos países. Esi sería'l sistema que s'impondría finalmente na mayoría de certames cinematográficos hasta los nuesos díes.
Llinia 66:
Tocantes a los premiaos, los setenta tuvieron llaraos d'autores estauxunidenses, con una xeneración recién salida de les escueles de cine, hubo palmes d'oru pa [[Robert Altman]] por ''[[MASH (película)|M*A*S*H]]'' ([[1970]]), ''[[The conversation]]'' de [[Francis Ford Coppola]] ([[1974]]), ''[[Taxi Driver]]'' de [[Martin Scorsese]] ([[1976]]), y de nuevu Coppola en [[1979]] por ''[[Apocalypse Now]]''. Otros galardonaos nos 70 fueron [[Louis Malle]], [[Ridley Scott]], [[Ingmar Bergman]], [[Federico Fellini]], [[John Borman]] y [[Miloš Formen]].
 
En 1975 el presidente [[Maurice Bessey]] añedió un marayu de nueves seccionesseiciones paraleles: -yos Yeux Fertiles (películes sobre otres artes), L’Air du Temps (películes sobre acontecimientos contemporaneos), y -y Passé Compose (películes sobre'l mesmu cine). En [[1978]] axuntáronse toes eses seccionesseiciones nuna sola: [[Un Certain Regard]], que llega hasta güei.
 
=== Últimos años ===
Llinia 95:
** ''[[Premiu del Festival de Cannes al meyor direutor|Premiu al meyor direutor]]''
** ''[[Premiu del Festival de Cannes al meyor guión|Premiu al meyor guión]]''
* '''Otres SeccionesSeiciones'''
** ''[[Premiu Una Cierta Mirada]]''
** ''Premios [[Cinéfondation]] ''