Diferencies ente revisiones de «Liubliana»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"pequenu" +"pequeñu"
Sin resumen de edición
Llinia 2:
{{llocalidá}}
'''Liubliana'''<ref>{{cita DPD|Liubliana}}</ref> ({{lang-sl|Ljubljana}}, [[Alfabetu Fonéticu Internacional|pronunciáu]] {{Audiu-IPA|Sl-Ljubljana.ogg|/ljuˈbljàːna/}}; {{lang-de|Laibach}} {{IPA|/'lɑɪbaχ/}}; {{lang-it|Lubiana}} {{AFI|/lub'jaːna/}}) ye la [[Capital (política)|capital]] y mayor ciudá d'[[Eslovenia]]. En [[2008]] cuntaba con 270.828 habitantes,<ref name="InNumbers">{{Cita web |url=http://www.ljubljana.si/en/about-ljubljana/ljubljana-in-numbers/ |títulu=Ljubljana in Figures |editorial=City Municipality of Ljubljana |fechaacceso=23 d'abril de 2012 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20120419120715/http://www.ljubljana.si/en/about-ljubljana/ljubljana-in-numbers |fechaarchivo=19 d'abril de 2012 }}</ref><ref name="Demography">{{Cita web |url=http://www.stat.si/pxweb/Dialog/varval.asp?ma=0520302Y&ti=Population+by+age+groups+and+sex%2C+municipalities%2C+Slovenia&path=../Database/Demographics/05_population/02_05007_numb_struct/01_05203_age_sex/&lang=1
|títulu=Population by age groups and sex, municipalities, Slovenia |fechaacceso=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés}} Población de Liubliana por edá y sexu.</ref> partíosrepartíos porper una superficie de 275&nbsp;km².
 
Nacida como campamentu militar [[Imperiu romanu|romanu]] de la ''[[Legio XV Apollinaris]]'' a mediaos del [[sieglu I a. C.|sieglu I&nbsp;a.&nbsp;C.]],<ref name="Apollinaris">Hildegard Temporini y Wolfgang Haase, ''Aufstieg und Niedergang der römischen Welt''. de Gruyter, 1988. ISBN 3-11-011893-9. [http://books.google.be/books?id=74vdDevajNoC&pg=PA343&lpg=PA343&dq=Emona+legion+XV&source=web&ots=Oz_GEBKbi_&sig=jODLhDZxfNwHfBW48cBMhE2GCs0&hl=fr&sa=X&oi=book_result&resnum=8&ct=result Google Books, p.343]</ref> el so calter de ciudáurbanu consolidarafitose cola fundación de la ''[[Emona|Colonia Iulia Emona]]'' años más tarde.<ref name="Histo2">{{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/roman-emona/ |idioma=inglés |títulu=The Times of the Roman Emona |fechaacceso=16 de marzu de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110615191617/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/roman-emona/ |fechaarchivo=15 de xunu de 2011 }} Información sobre la Emona romana.</ref> Tres de socesives destrucciones, nel [[sieglu VI]] instaláronse nella los antepasaos de los eslovenos, y nel [[sieglu XI]] cayeronla ciudá cayó sol dominiu de los [[Pueblu francu|francos]].<ref name="Histo6">{{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/middle-ages/ |títulu=Ljubljana in the Middle Ages |idioma=inglés |fechaacceso=16 de marzu de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110615191300/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/middle-ages/ |fechaarchivo=15 de xunu de 2011 }} Información sobre la Liubliana medieval.</ref> Dende [[1278]], tres de la so conquista per partepor de [[Rodolfo I d'Habsburgu]], la ciudá pasó a manostar decontrolada lospolos [[Casa d'Habsburgu|Habsburgu]], situación que perduróse caltuvo hasta [[1797]].<ref name="Histo6" />
 
Mientres el periodu [[Napoleón Bonaparte|napoleónicu]], Liubliana foi capital de les [[Provincies Ilirias]], y ente [[1816]] y [[1849]] lo foi del [[Reinu de Iliria]].<ref name="Histo4">{{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/18th-and-19th-centuries/ |títulu=Ljubljana in the 18th and 19th Centuries |fechaacceso=16 de marzu de 2010 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20101126074325/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/18th-and-19th-centuries |fechaarchivo=26 de payares de 2010 }} Liubliana nos sieglos XVIII y XIX.</ref> En [[1918]], tres la [[Primer Guerra Mundial]], incorporar al [[Reinu de Yugoslavia|Reino de los Serbios, Croates y Eslovenos]], y tres la [[Segunda Guerra Mundial]] convertirconvertiose na capital de la [[República Socialista d'Eslovenia]], formando parte de [[Yugoslavia]].<ref name="Histo5">{{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/20th-and-21st-centuries/ |títulu=20th and 21th centuries |fechaacceso=16 de marzu de 2010 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110615191233/http://www.visitljubljana.si/en/ljubljana-and-more/history-of-ljubljana/20th-and-21st-centuries/ |fechaarchivo=15 de xunu de 2011 }} Información sobre'l sieglu XX na ciudá.</ref> En [[1991]], y tres unla nomada [[Guerra de los Diez Díes|conflictoguerra bélicude los diez díes]], Eslovenia independizarindependizose de Yugoslavia, siendo dendede entósmagar Liubliana la capital del país.
 
El so patrimoniu histórico y monumental, segúny diverses celebracionescellebraciones culturales que tienen llugar a lo llargo del añu, ente les que destaca'l [[Festival Internacional de Branu]], convertirconviértenla nuna ciudá receptora de turismu tantu nacional como internacional. Ente los sos monumentos más representativos atópense la [[Catedral de San Nicolás (Liubliana)|Catedral]], el [[CastilloCastiellu de Liubliana|Castillo]], la [[Ilesia Franciscana de l'Anunciación]] y ella [[Ponte de los Dragones]], segúnamás eld'un conxuntu d'edificios [[Modernismu (arte)|modernistes]]. L'arquiteutu [[Jožy Plečnik]] robló munchos de los más destacaos edificios de la ciudá.
 
Liubliana dispon d'una rede desenvueltaamañosa de [[carretera|carreteres]] y [[ferrocarril]], amás de cuntar con un [[Aeropuertu de Liubliana|aeropuertu]] con vuelos internacionales y somorguiáu n'obres d'ampliación destinaes a ampliar la so capacidá operativa, anguaño enchida.<ref name = "AE">{{Cita web |url=http://www.lju-airport.si/eng/vizualizacija.asp |títulu=Building for the future |fechaacceso=29 de mayu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre'l proyeutu d'ampliación del aeropuertu.</ref>
 
La [[Universidá de Liubliana]], fundada en [[1919]], tien la so see na ciudá, y nel cursu [[2006]]-[[2007|07]] cuntaba con más de 63.000 alumnos.<ref name="Université Ljubljana">{{Cita web |url=http://www.uni-lj.si/en/about_university_of_ljubljana/ul_history.aspx |títulu=UL history |fechaacceso=31 de xunetu de 2008 |idioma=inglés}} Información xeneral sobre la Universidá.</ref> ElLa so [[Biblioteca Nacional y Universitaria|biblioteca]] sumaba en [[2004]] 1.169.090 llibros.<ref name="InNumbers" /> Cuenta amás con distintos institutos culturales internacionales, como'l [[Institutu Cervantes]] ([[España]]), [[British Council]] ([[Reinu Xuníu]]) o [[Institutu Goethe]] ([[Alemaña]]).<ref name = "INS">{{Cita web |url=http://www.visitljubljana.si/en/experiences/culture-and-art/default.html?category |títulu=Foreign cultural centres |fechaacceso=16 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Centros culturales estranxeros en Liubliana.</ref>
 
Como capital del [[Estáu]], Liubliana alluga les sedes del gobiernu ([[Asamblea Nacional d'Eslovenia|Asamblea Nacional]] y [[Conseyu Nacional d'Eslovenia|Conseyu Nacional]]), [[Política d'Eslovenia|ministerios]], instituciones y organismos asociaos, loy mesmo que deye la residencia oficial del [[presidente d'Eslovenia]].<ref>{{Cita web |url=http://www.up-rs.si/up-rs/uprs-eng.nsf/dokumentiweb/predsedniska-palaca?OpenDocument |títulu=Presidential palace |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Información sobre'l palaciu presidencial na cai Prešernova.</ref> La ciudá ye miembru d'[[Ciudaes Xuníes y Gobiernos Locales|UCLG]], [[Unión de Capitales de la Unión Europea|UCUE]], [[Eurocities]],<ref>{{Cita web |url=http://www.eurocities.eu/main.php |títulu=Ljubljana |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090609170419/http://www.eurocities.eu/main.php |fechaarchivo=9 de xunu de 2009 }} Liubliana na páxina de Eurocities.</ref> [[Programa Européu pal Desenvolvimientu Urbanu Sostenible|URBACT]], [[Civitas Forum]],<ref>{{Cita web |url=http://www.civitas-initiative.org/switchpage.phtml?id=87&lan=en |títulu=Ljubljana |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Proyeutos enllantaos en Liubliana nel contestu de Civitas Forum.</ref> [[Asociación de Ciudaes y Rexones Europees pola Cultura|Les Rencontres]], [[European Cities Marketing]]<ref>{{Cita web |url=http://www.europeancitiestourism.com/ |títulu=ECM |fechaacceso=11 de xunu de 2009 |idioma=inglés}} Páxina oficial con información sobre los sos miembros, eventos, etc.</ref> y [[Global Cities Dialogue]].<ref name="InNumbers" /><ref>{{Cita web |url=http://www.globalcitiesdialogue.com/index.php/members/full-members.html?con=eu |títulu=Members |fechaacceso=16 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Llista de miembros na so páxina oficial.</ref> Nel planu económicu, la ciudá caltién una destacada posición a nivel nacional, ye see del [[Bolsa de Liubliana|principal mercáu de valores del país]], del [[bancu d'Eslovenia]] y de numberoses empreses nacionales.
 
Liubliana foi premiada col títulu de [[Premiu Capital Verde Europea|Capital Verde Europea]] 2016.
 
{| cellspacing=0 cellpadding=0 style="font-size:90%"
Llinia 25:
== Toponimia ==
 
El historiadores discrepen sobre l'orixe del nome de la ciudá. Dalgunos piensen que'l nome provien d'una antigua ciudá [[Pueblos eslavos|eslava]] llamadanomada ''Laburus''.<ref name="InfoNom">{{Cita web |url=http://www.ljubljana.info/pronounce/ |títulu=Ljubljana pronunciation |fechaacceso=29 de marzu de 2010 |idioma=inglés}} Información sobre'l nome de la ciudá.</ref> Otres versiones aseguren que'l nome deriva de la palabra llatina ''Aluviana'', en referencia a un hinchente na ciudá. Tamién ye probable que se derive del nome ''Laubach'' que significa "marisma". A lo último, dalgunos piensen que'l nome deriva de la palabra eslava ''Luba'' que significa "amada".<ref name="InfoNom" />
 
== Símbolos ==