Diferencies ente revisiones de «Terrassa»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"pequenu" +"pequeñu"
m Iguo testu: -"-yos" +"les"
Llinia 19:
[[Archivu:Castell de Vallparadís.JPG|thumb|El [[Castillo cartuxa de Vallparadís|castiellu cartuxa]] vistu dende la riega de Vallparadís.]]
 
[[Archivu:Santa Maria de Terrassa.JPG|thumb|Santa María, una de -yosles tres iglesia que conformen el [[conxuntu monumental de les ilesies de San Pedro de Terrassa|conxuntu monumental de San Pedro]] del conceyu de Terrassa.]]
 
=== Edá Media y Moderna ===
Llinia 368:
Tamién s'atopa la estación de ''[[Estación de Terrassa-Rambla|Terrassa-Rambla]]'', l'antigua terminal de la llinia [[Linia Barcelona-Samartín de Vallés|S1]] (''Metro del Samartín de Vallés'') de los [[Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña]],<ref name="Metro Vallès">{{Cita web |título=Obres d'allongamientu del Metro del Vallès (Ferrocarrils de la Generalitat) |url=http://www.terrassa.cat/Front/final/_b7jUqTOaomZgV2WO65cAEw-Wcr9Tprl3PHuYK75EDiwS7_iSV_vDXQ }}</ref> con otra estación na zona universitaria, llamada ''[[Estación de Vallparadís Universitat|Vallparadís Universidá]]'', la [[Estación de Terrassa-Estació del Nord|Estació del Nord]] con correspondencia cola [[Estación de Terrassa|Estación del Norte]] de la [[Llinia R4]] y la del barriu de Can Roca, al norte de la ciudá ''[[Estación de Terrassa-Nacions Unides|Terrassa Naciones Xuníes]]''. Tamién hai un proyeutu en marcha d'una estación a la entrada de la ciudá pel sur, ente los barrios Sieglu XX y La Cogullada. Tou este conglomeráu d'estaciones de los [[Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña|FGC]] conformen el llamáu [[Linia Barcelona-Samartín de Vallés|Metro de Terrassa]].
 
El conceyu cunta amás cola [[Estación de -yosles Fonts]] de los FGC y col apeaderu de Torrebonica de la Renfe, anguaño fora de serviciu. Un proyeutu n'estudiu de la Xeneralidá de Cataluña ye la futura [[Llinia orbital (Cercanía Barcelona)|Llinia Orbital Ferroviaria]], que aprovecharía'l tramu de Terrassa de [[Alministrador d'Infraestructures Ferroviaries|ADIF]] y a partir d'ende encruciaríase con un nuevu tramu de vía hasta la [[Estación de Martorell]].
 
=== Metro ===
Llinia 378:
==== Urbanos ====
 
Esiste una rede d'autobuses urbanos xestionada, como'l restu de la rede de tresporte públicu, por TMESA (Tresportes Municipales de Egara, S.A.) cola participación del 80% de CTSA, —perteneciente al Grupu Avanza— y el restu, un 20% financiáu pol [[Conceyu de Terrassa]]. La empresa cunta ente 2010 y 2011 con cincuenta y siete vehículos de tresporte de 12 metros de llargor, otros cinco son [[Autobús articuláu|autobuses articulaos]] y trés más son [[microbús|microbuses]] lo que conformen un total de 65 vehículos en 13 llinies d'autobuses. '''Transports Municipals d'Egara''' empezó a xestionar el serviciu de tresporte públicu de viaxeros en Terrassa el 1 d'ochobre de 1989. Per otru llau, el 1 de xineru de 2003 dicha empresa integrar na ATMB ([[Autoridá del Tresporte Metropolitanu|Autoridá del Tresporte Metropolitanu de Barcelona]]) col sistema de tarifes integráu.<ref>{{Cita web |título=Informació de Transports Municipals d'Egara S.A. (TMESA) |url=http://www.tmesa.com/index.asp?lang=ca&proces=artcilesDta&id=22 |fechaacceso=24 de payares de 2012 |obra=tmesa.com |idioma=catalán }}</ref> De siguío amuésase un llistáu coles 14 llinies d'autobuses qu'operen dientro de la ciudá y les sos destinaciones. Una vegada al añu, la primer selmana del mes de setiembre, la empresa modifica la so ruta de tresporte y los horarios de cada parada.<ref>{{Cita web |título=Horaris de -yosles línies d'Autobús de Terrassa |url=http://www.tmesa.com/index.asp?lang=ca&proces=horaris |idioma=catalán }}</ref>
 
:{{cuadru color|#5882FA|'''L1'''|white}} — San Llorienzo - Rambla de Egara - Hospital
Llinia 430:
Tamién ta'l ''Drac de Terrassa'', ye una figura mítica en forma de dragón. El dragón en si ye una figura que llanza fueu por dellos puntos del so cuerpu. La exhibición más importante del Drac ye la fiesta mayor de Terrassa yá que el ''Drac'' representa la lleenda de Terrassa na qu'el ''Drac'' baxa de la Mola (Sant Llorenç) a comese a los tarrasenses, daqué según la hestoria de [[Jorge de Capadocia#La lleenda del dragón|San Jorge y el dragón]]. Amás del ''Drac de Terrassa'' esisten más besties de fueu como "La Pajara de Terrassa", ''El Bitxo del Torrent Mitge'' y el''Drac Baluc Astarot''. Otros grupos rellacionaos col fueu son los diaños cuntando con ello con unu de los grupos más importantes como son ''Diables de Terrassa'' y amás ''Diables de la Maurina'', ''Diables de Sant Llorenç'' y ''Diables Balrogs''
 
Destaca l'actividá musical en redol al jazz: en Terrassa celebrar dende fai 25 años el [[Festival de Jazz de Terrassa|Festival Internacional de Jazz]], que se convirtió nel festival de referencia de Cataluña tocantes a programación y prestíu. Ye sabida la predilección que tenía'l pianista de jazz internacional Tete Montoliu pol so club, el Jazz Cava, daes les oportunidaes que-y brindó de tocar con jazzmen internacionales como Poni Poindexter, Dexter Gordon y una llarga llista. N'agradecimientu, donó al club el so pianu de cola Kawai, que s'atopa anguaño na see de Amics de -yosles Arts i Joventutds musicals, agrupación artística de la que pertenez Jazzterrassa, organizadora del festival y programadora estable de la Nova Jazz Cava.<ref>{{Cita web |título=Club de Jazz d'amics de -yosles Arts i Juventuts musicals de Terrassa |url=http://www.jazzterrassa.org/ |obra=jazzterrassa.org }}</ref>
 
== Deportistes ==