Diferencies ente revisiones de «Spinacia oleracea»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Iguo testu: -"erru" +"error"
Llinia 2:
{{Ficha de taxón
| name = Spinacia oleracea
| image = Illustration Spinacia oleracea0.jpg
| image_caption = ''Spinacia oleracea''
| regnum = [[Plantae]]
Llinia 23:
Ye rica en [[vitamina|vitamines]] [[vitamina A|A]] y [[vitamina Y|Y]], [[yodu]] y dellos [[antiosidante]]s. Tamién contién bastante [[acedu oxálico]], polo que s'hai de consumir con moderación. Con tou, ye bien apreciada pol so eleváu valor nutritivu polo xeneral y la so riqueza vitamínica en particular.<ref name="Maroto">{{Cita llibru|autor=Maroto, J. V. |título=Horticultura herbal especial |añu=1986 |ubicación=Madrid |editorial=Ediciones Mundi-Prensa |isbn=84-7114-120-5 |páxina=253-265}}</ref>
==Hestoria==
Foi cultivada per primer vegada en [[Persia]] y de ende deriva'l so nome: اسفناج ''Esfenaj''. Los árabes introducir n'[[España]] escontra'l [[sieglu XI]]. Nos sieglos XII y XIII, l'escritor y agrónomu [[Ibn al-Awwam]] considerar «la meyor de les hortolices».<ref name="Maroto" /> San [[Alberto Magno]] fixo referencia a les sos granes nel sieglu XIII.<ref name="Maroto" /> El so cultivu estender por toa Europa alredor del [[s. XV]].
 
== Variedaes ==
Esisten variedaes d'iviernu y branu, según la llamada [[espinaca de Nueva Zelanda]] (''Tetragonia tetragonioides''), qu'anque nun pertenez al mesmu xéneru nin familia, tamién se cultiva en dellos llugares como verdura por cuenta del so similar sabor y testura.
 
== Cultivu ==
Llinia 50:
Un mitu bien estendíu sobre les espinaques ye que son bien riques en [[fierro]]. Ello ye que fíxose una serie pa fomentar el so consumu. Nella Popeye consumía una llata d'espinaques que-y daba una fuerza sobrenatural.
 
L'orixe d'esta equivocación ta nun erruerror del científicu Y. Von Wolf (1870), que multiplicó por 10 la cantidá de fierro al errar nel allugamientu d'una coma.<ref name="bbc">{{cita web |url=http://www.bbc.co.uk/dna/h2g2/A11681912|títulu=Spinach - The Truth |editorial=BBC |fecha=9 de xunu de 2006 |fechaacceso=2 de setiembre de 2011}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.guardian.co.uk/technology/2009/dec/08/ec-segar-popeye-google-doodle |títulu=Y.C. Segar, Popeye's creator, celebrated with a Google doodle |apellíu=Gabbatt |nome=Adam |editorial=guardian.co.uk |fecha=8 d'avientu de 2009 |fechaacceso=2 de setiembre de 2011}}</ref><ref>{{cita web |url=http://www.cracked.com/article_18517_the-7-most-disastrous-typos-all-time.html |títulu=The 7 Most Disastrous Typos Of All Time |apellíu=della Quercia |nome=Jacopo |fecha=3 de mayu de 2010 |editorial=Cracked.com |fechaacceso=2 de setiembre de 2011}}</ref> Güei día sábese que polo xeneral les otres plantes comestibles contienen niveles de fierro similares o inclusive cimeros a la espinaca, como ye'l perexil, granes de sésamu, acelgues, berza, col, y polo xeneral la mayoría de verdures de fueya verde escura.
 
Ello ye que el fierro de la espinaca nun s'absuerbe bien porque la espinaca tien enforma acedu oxálico y ésti fai insoluble al fierro.
Llinia 57:
 
== Taxonomía ==
''Spinacia oleracea'' describióse por [[Carl Linnaeus|L.]] y espublizóse en ''[[Species Plantarum]]'' 2: 1027. 1753.<ref name = Trop>{{cita web |url=http://www.tropicos.org/Name/7200278 |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaacceso=22 de xunu de 2014 |formatu= |obra= Tropicos.org. [[Missouri Botanical Garden]]}}</ref><ref>[http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2483900 ''{{PAGENAME}}'' en PlantList]</ref>
;[[Sinonimia (bioloxía)|Sinonimia]] y variedaes:
* ''Spinacia oleracea subsp. spinosa'' [[Arcang.]] [[1882]]
* ''Spinacia oleracea subsp. inermis'' Arcang. 1882
* ''Spinacia spinosa'' [[Moench]] [[1794]]
Llinia 65:
* ''Spinacia oleracea subsp. inermis'' (Moench) Čelak. [[1871]]
* ''Spinacia inermis'' [[Moench]] 1794
* ''Spinacia glabra'' [[Mill.]]
* ''Spinacia oleracea subsp. glabra'' ([[Mill.]]) [[Cout.]]
* ''Chenopodium oleraceum (L.) Y.H.L.Krause
== Nome común ==
* Castellán: espinaca, espinaca común, espinaca d'Holanda, espinaca d'iviernu, espinaca de branu, espinaca fema, espinaca machu, espinaques.<ref name = RJB>{{cita web |url=http://www.anthos.es |títulu= ''{{PAGENAME}}''|fechaacceso=24 de payares de 2009 |formatu= |obra= [[Real Xardín Botánicu]]: Proyeutu Anthos}}</ref>
 
== Ver tamién ==