Diferencies ente revisiones de «David»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"erru" +"error"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 103:
Per otra parte [[William G. Dever | William Dever]], nel so ''¿Qué fixeron los escritores bíblicos y que sabíen?'' sostien que la evidencia arqueolóxico y antropolóxico sofita'l relatu bíblicu d'un Estáu de Judea nel sieglu 10 enantes de Cristu.<ref> [http://books. google.com / books? id = 6-VxwC5rQtwC & pg = PA127 & lpg = PA127 & dq = dever + arqueólogu & source = web & ots = hTb69Ntpq9 & sig = 6boKenG3GOaky3YTJDx5LKr851k # PPP1, M1 Dever, ¿Què sabian los escritores bíblicos...?]</ref>
 
Restos de la [[Edá de Bronce]] y la [[Edá de Fierro]] de la [[Jebús|Ciudá de David]],<ref>El nucleu urbanu orixinal de Xerusalén, identificáu colos reinaos de David y Salomón.</ref> investigar estensamente nos años 1970 y 1980, so la direccióndireición de Yigael Shiloh de la [[Universidá Hebrea]], pero nun s'afayaron pruebes significatives de la so ocupación mientres el sieglu 10 AC.<ref>David Ussishkin, "Xerusalén de Salomón: el testu y los fechos concretos ", en: AG Vaughn y AE Killebrew (eds.),''Xerusalén na Biblia y l'arqueoloxía: El periodu del Primer Templu'' (Society of Biblical Literature, Symposium Series, N ° 18), Atlanta, 2003, pp. 103-115; y J. Cahill y M. Steiner, "Xerusalén de David", Biblical Archaeology Review 24/4, 1998.</ref> Nel añu 2005 [[Eilat Mazar]] atopó una estructura de grandes piedres que, según ella, corresponder col palaciu de David,<ref> Ver [[Eilat Mazar]], "atopé Templu de David?" n'Arqueoloxía Bíblica Review, xineru / febreru de 2006 </ref> pero'l llugar ta contamináu y hasta la fecha foi imposible determinalo con precisión.<ref> La cerámica más antigua del llugar data de los sieglos 12-11 enantes de Cristu, lo Amihai Mazar a especular que representa un pre-fortaleza de los jebuseos davídico, ente que nel otru estremu de la gama cronolóxica nun ye'l 7 º sieglu bulla na estructura.</ref>
Nel restu del territoriu de Judá y del Israel bíblicu, nun esisten inscripciones reales del sieglu 10 enantes de Cristu, nin evidencia d'una burocracia real (l'equivalente del sellu LMLK)<ref> LMLK: "Perteneciente al rei", o "pal rei". </ref> nin inscripciones qu'apurran pruebes al respeutu.
Investigaciones alrodiu de la localización y cambeos n'el patrones d'asentamientu de población demostraron qu'ente los sieglos 16 y 8 e.C., periodu qu'inclúi los reinos bíblicos de David y Salomón, la población de la rexón montascosa de Judá nun yeren más qu'unes 5.000 persones, la mayoría d'ellos pastores errantes, cola zona urbanizada entera constando d'una ventena de pequeños pueblos.<ref> El patrón d'asentamientu nel antiguu Judá, vease A. Ofer "," Tola rexón montascosa de Judá ": de la franxa de la lliquidación a una monarquía próspera ", n'I. Finkelstein y N. Na amen", eds.''Del nomadismu a la monarquía''(Xerusalén: Israel Exploration Society, 1994), pp. 92-121; "les llombes de Judea nel periodu bíblicu", Qadmoniot 115 (1998), 40-52 (n'hebréu), "el periodu monárquicu nel Altiplanu de Judea," n'A. Mazar, ed.''Estudios na Arqueoloxía de la Edá de Fierro n'Israel y Xordania''(Sheffield: Sheffield Academic Press, 2001), pp. 14-37. </Ref>