Diferencies ente revisiones de «Estáu de sitiu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"períodu" +"periodu"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 52:
Esta normativa llegal precisa que'l Gobiernu va poder proponer al Congresu de los Diputaos la declaración d'estáu de sitiu «cuando se produza o amenacie producise una insurrección o actu de fuerza contra la soberanía o independencia d'España, la so integridá territorial o l'ordenamientu constitucional que nun pueda resolvese per otros medios» (LO 4/1981 art. 32). «La correspondiente declaración —añede— va determinar l'ámbitu territorial, duración y condiciones del estáu de sitiu».
 
El Congresu de los Diputaos va poder coles mesmes determinar nesa declaración «los delitos que mientres la so vixencia queden sometíos a la Xurisdicción Militar» (art. 35). Neses circunstancies, el Gobiernu, que dirixe la política militar y de la defensa, va asumir toles facultaes estraordinaries previstes na Constitución y na citada Llei Orgánica d'Estaos d'Alarma, d'Esceición y de Sitiu y va designar l'autoridá militar que, so la so direccióndireición, haya d'executar les midíes que procedan nel territoriu a que l'estáu de sitiu refiérase (art. 33 de la L. O. 4/1981).
 
L'autoridá militar va publicar y va espublizar a propósito los bandos coles midíes y prevenciones necesaries, acordies con la Constitución, la referida Llei Orgánica 4/1981 y les condiciones reflexaes na declaración del estáu de sitiu. Mientres el tiempu en que permaneza vixente esa situación escepcional, la citada Llei Orgánica 4/1981 determina que les autoridaes civiles van siguir nel exerciciu de les facultaes que nun fueren conferíes a l'autoridá militar, a la que van dar les informaciones qu'ésta-y solicite y cuantes noticies referentes al orde públicu lleguen a la so conocencia (art. 36).