Diferencies ente revisiones de «Guerra Fría»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"erru" +"error"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 249:
A finales d'abril de 1965, el presidente [[Lyndon B. Johnson]] ordenó l'esplegue de 42&nbsp;000 soldaos na [[República Dominicana]] pa la ocupación del territoriu dominicanu mientres un añu, nuna operación conocida como [[Guerra civil dominicana|Operación Power Pack]], escudándose na posible apaición d'una «nueva Revolución Cubana» n'América Llatina.<ref name = "LaFeber 1991" /> Mientres les eleiciones dominicanes de 1966, so ocupación estauxunidense, proclamóse ganador al conservador [[Joaquín Balaguer]]. Anque ye ciertu que Balaguer tenía'l sofitu real de les élites del país, lo mesmo que de el llabradores, les eleiciones viéronse desprestixaes pola negativa del anterior presidente [[Juan Bosch]] d'apostales. Tres la victoria de Balaguer, los activistes del [[Partíu Revolucionariu Dominicanu]] (PRD) del expresidente Bosch, empezaron una campaña d'ataques contra la policía y l'exércitu.<ref name = "Itzigsohn 2000, 41-42">{{cita llibru|apellíos=Itzigsohn|nombre=José|títulu=Developing Poverty: The State, Llabor Market Deregulation, and the Informal Economy in Costa Rica and the Dominican Republic|editorial=Penn State University Press|añu=2000|allugamientu=University Park, Pennsylvania|páxines=41-42|url=http://books.google.com/books?id=b7Jo9GtxMEcC|isbn=978-0-271-02028-0}}</ref>
 
En [[Chile]], el candidatu del [[Partíu Socialista de Chile]], [[Salvador Allende]], proclamóse vencedor pol congresu de les eleiciones de 1970, convirtiéndose nel primera presidente [[Marxismu|marxista]] [[Comunista]] en ser escoyíu democráticamente nel continente americanu.<ref name="BBC Allende Profile 2003">{{cita noticia | títulu = Profile of Salvador Allende | fecha = 8 de setiembre de 2003 |editorial=BBC | agency = [[BBC]] | url = http://news.bbc.co.uk/2/hi/americas/3089846.stm | fechaacceso =25 de xineru de 2011 }}</ref> La CIA n'afayando la unviada d'armes soviétiques dende [[Cuba]] a les organizaciones paramilitares de la [[Unidá Popular]] arreyar de manera activa en contra de Allende, los guerilleros paramilitares d'esquierda, el MAPU y el MIR, que llegaría hasta un periodu de baturiciu social rematáu con un [[Golpe d'Estáu en Chile de 1973|golpe d'está u]]'l 11 de setiembre de 1973, que llevaría al poder al xeneral [[Augusto Pinochet]]. Finalmente, Pinochet consolidó'l so poder como militar, toes la reformes económicu y social de Allende fueron anulaes y los disidentes y guerrilleros d'esquierdes fueron asesinaos o deteníos y torturaos en campos de detención y edificios públicos so la xestión de la [[DirecciónDireición d'Intelixencia Nacional]] (DINA).
 
N'[[Arxentina]] hubo dellos intentos fracasaos d'implantación de grupos de [[Guerra de guerrilles guerrilleros]] con mayor o menor sofitu de la [[Cuba]] de [[Fidel Castro]], entá antes de la creación de los depués bien conocíes bandes [[Montoneros]] y [[Exércitu Revolucionariu del Pueblu (Arxentina)|Exércitu Revolucionariu del Pueblu]]. Estos y otros grupos empezaron a actuar en dómines del gobiernu de facto llamáu [[Revolución arxentina]] y depués d'un curtiu periodu de inacción bélica mientres la torna al país de [[Juan Domingo Perón|Perón]], volvieron a entamar el so remanar mientres el gobiernu mayoritariamente escoyíu d'esti postreru, mientres el gobiernu de la so socesora llegal y mientres el gobiernu de facto empecipiáu en [[1976]] que terminó ganándolos nel planu militar.