Diferencies ente revisiones de «Xéneru gramatical»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"pequenu" +"pequeñu"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 127:
En [[idioma navajo|navajo]] la clasificación, qu'afecta al verbu, realizar pola consistencia, forma o'l criteriu [±animáu] de los [[sustantivu|sustantivos]]. Pela so parte les llingües bantu tienen sistemes qu'estremen hasta 22 xéneros distintos o clases nominales. El [[Idioma fula|fula]] estrema hasta 26 clases nominales.
 
En [[euskera]] hai dos clases, animaos (humanos y restu d'animales) ya inanimaos; sicasí, estrémense namái na declinación pa los casos locativos o de llugar (inesivo, xenitivu locativu, adlativo, adlativo terminal, ablativu y ablativu de direccióndireición). Esisten unes poques pallabres con versión femenina y masculina, xeneralmente parentescos ("primu/prima": ''lehengusu'', ''lehengusina'') o de raigañu bien antiguu y provenientes d'idiomes con xéneru como'l llatín ("rei": ''errege'', del llatín ''regem''; "reina": ''erregina'', del llatín ''reginam''). En nomes de parentescos, cuando ye precisu englobar los dos sexos, xúnense los dos nomes ("fíu": ''seme''; "fía": ''allaba''; "fíu" (dambos sexos): ''seme-allaba'') o esiste un nome que los inclúi: padre: ''aita''; madre: ''ama''; padre (dambos sexos): ''guraso''.
 
== ''Xéneru'' y ''sexu'' ==