Diferencies ente revisiones de «República Popular China»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Introduciendo {{1000}}
m Correición de topónimos (cartafueyu)
Llinia 4:
La '''China'''<ref>''[[Cartafueyu normativu: Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios|Cartafueyos Normativos. Nomes de los países del mundu y de les sos capitales y xentilicios]]'', [[Academia de la Llingua Asturiana]], 2010; ISBN 987-84-8168-500-8</ref>, oficialmente '''República Popular China''', (en [[chinu]] 中国, y en [[pinyin]] Zhōngguó) ye un país asitiáu nel este d'[[Asia]], el cuartu más grande del mundiu en cuanto a estensión territorial. Llenda con 14 países ( [[Afganistán]], [[Bután]], [[Myanmar]], [[India]], [[Kazakstán]], [[Kirguistán]], [[Laos]], [[Mongolia]], [[Nepal]], [[Corea del Norte]], [[Paquistán]], [[Rusia]], [[Taxiquistán]] y [[Vietnam]]) y ye, colos sos cuasi 1.350 millones d'habitantes, el país más pobláu del mundiu.
 
Tocántenes a la so organización política, ye un réxime de partíu únicu (el [[Partíu Comunista de China]], PCCh) con capital en Beijing. La so organización territorial compriende 22 provincies, cinco rexones autónomes, cuatro municipalidaes ([[Beijing]], [[Tianjin]], [[Shanghai]] y [[Chongqing]]) y dos rexones con un réxime alministrativu especial y dalgunes capacidaes d'autogobiernu ([[Hong Kong]] y [[MacauMacáu]]). La República Popular China reclama que [[Taiwán]] ye la so vixésimutercer provincia, magar qu'anguaño esta islla forma una entidá política separada, la [[Taiwán|República de China]].
 
Colos sos 9,6 millones de km² d'estensión, China ye'l segundu mayor país del mundu, y compriende bien de paisaxes distintos desde zones boscoses hasta los desiertos de [[desiertu de Gobi|Gobi]] y [[desiertu de Taklamakan|Taklamakan]], nel norte y noroeste del país o les biesques subtropicales de la so fastera meridional. El oeste del país ye permontañosu, con cordilleres como l'[[Himalaya]], el Karakoram, el Pamir o el Tian Shan, formaes por delles de les montañes más altes del mundiu. Los ríos [[ríu Yangtze|Yangtze]] y [[ríu Mariellu|Mariellu]], terceru y sestu más llargos del mundu, nacen na [[meseta del Tíbet]] y van desembocar a la zona oriental del país, la más poblada. China tien una llinia costera de 14.500 km², na que llenda con dellos de los mares nos que se sodivide l'oceanu Pacíficu: [[mar Bohai|Bohai]], [[mar Mariellu|Mariellu]], del [[mar de China oriental|Este de China]] y del [[mar de China meridional|sur de China]].
Llinia 32:
La tabla que vien darréu resume les divisiones alministratives alministraes pola República Popular de China el 31 d'avientu de [[2005]].
 
{| class="wikitable"
|-
| Nivel
Llinia 41:
| Númberu
|-valign=top
| rowspan=4| 1 || rowspan=4| Nivel provincial<br />省级行政区 || Provincies<br />(* China reclama como provincia [[Taiwán]]) || 省 || shěng || align=right| 22<br />(23*)
|-
| Rexones Autónomes || 自治区 || zìzhìqū || align=right| 5
|-
| Municipalidaes || 直辖市 || zhíxiáshì || align=right| 4
|-
| Rexones alministratives especiales || 特别行政区 || tèbié xíngzhèngqū || align=right| 2
|-valign=top
| rowspan=4| 2 || rowspan=4| Nivel prefeutural (de facto)<br />地级行政区 || Prefeutures || 地区 || dìqū || align=right| 17
|-
| Prefeutures autónomes || 自治州 || zìzhìzhōu || align=right| 30
|-
| Ciudaes-prefeutures || 地级市 || dìjíshì || align=right| 283
|-
| Ligues (Unidaes alministratives menores de la rexón autónoma de [[Mongolia Interior]]) || 盟 || méng || align=right| 3
|-valign=top
| rowspan=8| 3 || rowspan=8| Nivel distrital (o de condáu) <br />县级行政区 || Condaos || 县 || xiàn || align=right| 1.464
|-
| Condaos autónomos || 自治县 || zìzhìxiàn || align=right| 117
|-
| Ciudaes-condáu || 县级市 || xiànjíshì || align=right| 374
|-
| Distritos || 市辖区 || shìxiáqū || align=right| 852
|-
| Banderes (Unidaes alministratives menores de la rexón autónoma de [[Mongolia Interior]]) || 旗 || qí || align=right| 49
|-
| Banderes autónomes || 自治旗 || zìzhìqí || align=right| 3
|-
| Áreas forestales || 林区 || línqū || align=right| 1
|-
| Distritos especiales || 特区 || tèqū || align=right| 2
|-valign=top
| rowspan=7| 4 || rowspan=7| Nivel cantonal<br />乡级行政区 || Cantones || 乡 || xiāng) || align=right| 14.677
|-
| Cantones étnicos || 民族乡 || mínzúxiāng || align=right| 1.092
|-
| Municipios || 镇 || zhèn || align=right| 19.522
|-
| Sodistritos || 街道办事处 || jiēdàobànshìchù || align=right| 6.152
|-
| Oficines Públiques de Distritu || 区公所 || qūgōngsuǒ || align=right| 11
|-
| Sumu || 苏木 || sūmù || align=right| 181
|-
| Sumu étnicos || 民族苏木 || mínzúsūmù || align=right| 1
|-valign=top
| rowspan=2| 5 || rowspan=2| Nivel municipal (de facto) <br />村级自治组织 || Comunidaes<br />* (社区) || 社区居民委员会 || jūmínwěiyuánhùi || align=right| 80.717<ref>China Statistical Yearbook 2007, Ch. 23-28 Basic Conditions of Civil Affairs Agencies"</ref>
|-
| Pueblos || 村民委员会 || cūnmínwěiyuánhùi || align=right| 623.669<ref>China Statistical Yearbook 2007, Ch. 23-28, op.cit.</ref>
|}