Diferencies ente revisiones de «Bacteria»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Hélice +Héliz ) |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 116:
Les bacteries nun tienen un nucleu delimitáu per membranes. El material xenéticu ta entamáu nun únicu [[cromosoma]] asitiáu na citoplasma, dientro d'un cuerpu irregular denomináu [[nucleoide]].<ref>{{Cita publicación| autor= Thanbichler M, Wang S, Shapiro L | títulu= The bacterial nucleoid: a highly organized and dynamic structure | revista= J Cell Biochem | volume= 96 | númberu= 3 | páxines= 506–21 | añu= 2005 | id = PMID 15988757}}</ref> La mayoría de los cromosomes bacterianos son circulares, magar esisten dellos exemplos de cromosomes llineales, por casu, ''[[Borrelia burgdorferi]]''. El nucleoide contién el cromosoma xunto coles proteínes acomuñaes y [[ARN]]. L'orde [[Planctomycetes]] ye una esceición, pos una membrana arrodia'l so nucleoide y tien delles estructures celulares delimitaes per membranes.<ref name="Fuerst">{{Cita publicación| autor= Fuerst J | títulu= Intracellular compartmentation in planctomycetes | revista= Annu Rev Microbiol | volume= 59 | páxines= 299–328 | añu= 2005 | id = PMID 15910279}}</ref>
Enantes pensábase que les célules procariotes nun teníen [[citoesqueleto]], pero dende entós atopáronse homólogos bacterianos de les principales proteínes del citoesqueletu de los eucariontes.<ref name=autogenerated1>{{Cita publicación|autor=Gitai Z |títulu=The new bacterial cell biology: moving parts and subcellular architecture |revista=Cell |volume=120 |númberu=5 |páxines=577–86 |añu=2005 |pmid=15766522 |doi=10.1016/j.cell.2005.02.026}}</ref> Estos inclúin les proteínes estructurales [[FtsZ]] (que s'ensamblen nun aníu pa mediar durante la [[división celular]] bacteriana) y [[MreB]] (que determina l'anchor de la célula). El citoesqueletu bacterianu desempeña funciones esenciales na
=== Estructures estracelulares ===
Llinia 129:
[[Ficheru:EMpylori.jpg|thumb|250px|left|''[[Helicobacter pylori]]'' vistu al [[microscopiu electrónicu]], amosando numberosos [[Flaxelu bacterianu|flaxelos]] sobre la superficie celular.]]
Munches bacteries tienen una [[capa S]] de molécules de proteína d'estructura ríxida que cubre la paré celular.<ref>{{Cita publicación| autor= Engelhardt H, Peters J | títulu= Structural research on surface layers: a focus on stability, surface layer homology domains, and surface layer-cell wall interactions | revista= J Struct Biol | volume= 124 | númberu= 2 - 3 | páxines= 276-302 | añu= 1998|id = PMID 10049812}}</ref> Esta capa apurre
Los [[Flaxelu bacterianu|flaxelos]] son llargos apéndices filamentosos compuestos de proteínes y utilizaos pal movimientu. Tienen un diámetru averáu de 20 [[nanómetru|nm]] y un llargor d'hasta 20 [[Micrómetru (unidá de llargor)|μm]]. Los flaxelos son impulsaos pola enerxía llograda de la tresferencia de [[ion]]es. Esta tresferencia ye impulsada pol [[gradiente electroquímicu]] qu'esiste ente dambos llaos de la membrana citoplasmática.<ref>{{Cita publicación| autor= Kojima S, Blair D | títulu= The bacterial flagellar motor: structure and function of a complex molecular machine | revista= Int Rev Cytol | volume= 233 | número= | página= 93 – 134 | id = PMID 15037363}}</ref>
|