Diferencies ente revisiones de «Bacteria»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Hélice +Héliz )
m Preferencies llingüístiques
Llinia 116:
Les bacteries nun tienen un nucleu delimitáu per membranes. El material xenéticu ta entamáu nun únicu [[cromosoma]] asitiáu na citoplasma, dientro d'un cuerpu irregular denomináu [[nucleoide]].<ref>{{Cita publicación| autor= Thanbichler M, Wang S, Shapiro L | títulu= The bacterial nucleoid: a highly organized and dynamic structure | revista= J Cell Biochem | volume= 96 | númberu= 3 | páxines= 506–21 | añu= 2005 | id = PMID 15988757}}</ref> La mayoría de los cromosomes bacterianos son circulares, magar esisten dellos exemplos de cromosomes llineales, por casu, ''[[Borrelia burgdorferi]]''. El nucleoide contién el cromosoma xunto coles proteínes acomuñaes y [[ARN]]. L'orde [[Planctomycetes]] ye una esceición, pos una membrana arrodia'l so nucleoide y tien delles estructures celulares delimitaes per membranes.<ref name="Fuerst">{{Cita publicación| autor= Fuerst J | títulu= Intracellular compartmentation in planctomycetes | revista= Annu Rev Microbiol | volume= 59 | páxines= 299–328 | añu= 2005 | id = PMID 15910279}}</ref>
 
Enantes pensábase que les célules procariotes nun teníen [[citoesqueleto]], pero dende entós atopáronse homólogos bacterianos de les principales proteínes del citoesqueletu de los eucariontes.<ref name=autogenerated1>{{Cita publicación|autor=Gitai Z |títulu=The new bacterial cell biology: moving parts and subcellular architecture |revista=Cell |volume=120 |númberu=5 |páxines=577–86 |añu=2005 |pmid=15766522 |doi=10.1016/j.cell.2005.02.026}}</ref> Estos inclúin les proteínes estructurales [[FtsZ]] (que s'ensamblen nun aníu pa mediar durante la [[división celular]] bacteriana) y [[MreB]] (que determina l'anchor de la célula). El citoesqueletu bacterianu desempeña funciones esenciales na protecciónproteición, determinación de la forma de la célula bacteriana y na división celular.<ref>{{Cita publicación|autor=Shih YL, Rothfield L |títulu=The bacterial cytoskeleton |revista=Microbiol. Mol. Biol. Rev. |volume=70 |númberu=3 |páxines=729–54 |añu=2006 |pmid=16959967 |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?tool=pubmed&pubmedid=16959967 |doi=10.1128/MMBR.00017-06}}</ref>
 
=== Estructures estracelulares ===
Llinia 129:
[[Ficheru:EMpylori.jpg|thumb|250px|left|''[[Helicobacter pylori]]'' vistu al [[microscopiu electrónicu]], amosando numberosos [[Flaxelu bacterianu|flaxelos]] sobre la superficie celular.]]
 
Munches bacteries tienen una [[capa S]] de molécules de proteína d'estructura ríxida que cubre la paré celular.<ref>{{Cita publicación| autor= Engelhardt H, Peters J | títulu= Structural research on surface layers: a focus on stability, surface layer homology domains, and surface layer-cell wall interactions | revista= J Struct Biol | volume= 124 | númberu= 2 - 3 | páxines= 276-302 | añu= 1998|id = PMID 10049812}}</ref> Esta capa apurre protecciónproteición química y física pa la superficie celular y pue actuar como una barrera d'espardimientu [[macromolécula|macromolecular]]. Les capes S tienen diverses (anque inda deque entendíes) funciones. Por exemplu, nel xéneru ''[[Campylobacter]]'' actúen como factores de roxura y na especie '' [[Bacillus stearothermophilus]]'' contienen [[enzima|enzime]]s superficiales.<ref>{{Cita publicación| autor= Beveridge T, Pouwels P, Sára M, Kotiranta A, Lounatmaa K, Kari K, Kerosuo Y, Haapasalo M, Egelseer Y, Schocher I, Sleytr O, Morelli L, Callegari M, Nomellini J, Bingle W, Smit J, Leibovitz Y, Lemaire M, Mires I, Salamitou S, Béguin P, Ohayon H, Gounon P, Matuschek M, Koval S | títulu= Functions of S-layers | revista= FEMS Microbiol Rev | volume= 20 | númberu= 1 - 2 | páxines= 99 – 149 | añu= 1997 | id = PMID 9276929}}</ref>
 
Los [[Flaxelu bacterianu|flaxelos]] son llargos apéndices filamentosos compuestos de proteínes y utilizaos pal movimientu. Tienen un diámetru averáu de 20 [[nanómetru|nm]] y un llargor d'hasta 20 [[Micrómetru (unidá de llargor)|μm]]. Los flaxelos son impulsaos pola enerxía llograda de la tresferencia de [[ion]]es. Esta tresferencia ye impulsada pol [[gradiente electroquímicu]] qu'esiste ente dambos llaos de la membrana citoplasmática.<ref>{{Cita publicación| autor= Kojima S, Blair D | títulu= The bacterial flagellar motor: structure and function of a complex molecular machine | revista= Int Rev Cytol | volume= 233 | número= | página= 93 – 134 | id = PMID 15037363}}</ref>