Diferencies ente revisiones de «Furacán Katrina»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 21:
El [[23 d'agostu]] de [[2005]] el furacán Katrina formóse sobre [[Les Bahames]] y crució el sur de [[Florida]] como un [[Escala de furacanes de Saffir-Simpson|furacán de categoría 1]] moderáu, causando delles muertes ya inundación antes de fortalecese rápido nel [[golfu de Méxicu]]. N'algamando la categoría 5, la nube debilitóse antes de tocar tierra per segunda vegada como un furacán de categoría 3 el [[29 d'agostu]] nel sudeste de [[Luisiana]]. El Katrina afaró les mariñes del golfu dende Florida a [[Texas]] por cuenta de la so intensificación. El mayor númberu de muertes rexistrar en [[Nueva Orleans]], que quedó anubierta porque'l so sistema de [[dique]]s falló, colapsándose munchos d'ellos delles hores dempués de que'l furacán siguiera tierra adientro. El 80 % de la ciudá según grandes superficies de [[Parroquies de Luisiana|parroquies]] colindantes quedaron anubiertes, calteniéndose asina mientres selmanes.<ref name="TPInteractive">{{cita web |apellido=Swenson |nome=Dan D. |coautores=Marshall, Bob |url=http://www.nola.com/katrina/graphics/credits.swf |formatu=SWF |títulu=Flax Flood: Hurricane Katrina's Inundation of New Orleans, August 29, 2005 |editorial=[[Times-Picayune]] |fecha=14 de mayu de 2005 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Sicasí, los daños materiales más importantes producir n'árees costeres, como l'hinchente en cuestión d'hores de toles ciudaes costeres de [[Misisipi]], l'arrastre de numberosos barcos y casinos flotantes a tierra firme, lo que provocó'l so choque con edificios, algamando les foles alloñes de 10 a 19 km dende la mariña.<ref name="KatrinaTCR" />
El fallu de les
Delles axencies como la [[Guardia Costera d'Estaos Xuníos]], el [[Centru Nacional de Furacanes]] (CNH) y el [[Serviciu Meteorolóxicu Nacional (Estaos Xuníos)|Serviciu Meteorolóxicu Nacional]] fueron emponderaos pola so actuación, pa la cual cuntaron con precises previsiones meteorolóxiques con abondu tiempu d'antelación.<ref name="CongressInvestigation A">{{cita publicación |autor=[[Congresu d'Estaos Xuníos]]|fecha=19 de febreru de 2006|títulu=A Failure of Initiative: Final Report of the Select Bipartisan Committee to Investigate the Preparation for and Response to Hurricane Katrina |editorial=Government Printing Office |allugamientu=[[Washington D. C.]] |páxina=70|formatu=PDF |idioma=inglés |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |url=http://www.gpoaccess.gov/katrinareport/fullreport.pdf |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20060422041158/http://a257.g.akamaitech.net/7/257/2422/15feb20061230/www.gpoaccess.gov/katrinareport/preparation.pdf|fechaarchivo=22 d'abril de 2006}}</ref> Sicasí, inclusive los más insistentes avisos per parte d'oficiales de distintos cuerpos a los habitantes pa sacupar la zona primero que llegara'l furacán nun reflexaben la posibilidá de que los diques pudieren vencer.<ref>{{cita noticia |url=http://www.huffingtonpost.com/sandy-rosenthal/katrina-levees-warning_b_1001777.html |obra=[[Huffington Post]] |nome=Sandy |apellíu=Rosenthal |títulu=Insistent Appeals to Evacuate Did Not Warn That the Levees Could Break |fecha=11 d'ochobre de 2011 |idioma=inglés}}</ref>
Llinia 219:
!colspan="6"| Fonte: NOAA<ref name="Dead 2011">{{cita llibru |url=http://www.nhc.noaa.gov/pdf/nws-nhc-6.pdf |títulu=The deadliest, costliest and most intense United States tropical cyclones from 1851 to 2010 (and other frequently requested hurricane facts) |páxina=47 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |fecha=10 d'agostu de 2011 |obra=NOAA Technical Memorandum NWS NHC-6 |editorial=Alministración Nacional Oceánica y Atmosférica |autor=Blake, Eric S |autor2=Landsea, Christopher W |autor3=Gibney, Ethan J |autor4=Centru de Datos Climáticos Nacional|autor5=Centru Nacional de Furacanes}}</ref>
|}
El furacán Katrina tuvo unes consecuencies económiques d'estraordinariu valumbu. La [[
El Katrina estropió o destruyó treinta plataformes petrolíferes y nueve [[refinería|refineríes]].<ref name="katreport"/> Mientres los seis meses posteriores al pasu de los furacanes Katrina y Rita, quedó paralizada'l 24 % de les estracciones de petroleu y el 18 % de les de gas.<ref>{{cita web |autor=Fagó, Caryl; Winbush, Debra |url=http://www.mms.gov/ooc/press/2006/press0222.htm |títulu=Hurricane Katrina/Hurricane Rita Evacuation and Production Shut-in Statistics Report as of Wednesday, February 22, 2006 |editorial=O.S. Government Minerals Management Service |fecha= 22 de febreru de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El preciu del galón de gasolina xubió de manera esponencial: el preciu mediu del galón n'Estaos Xuníos superó los trés dólares<ref name=oneyearafeter>{{cita web |url=http://abcnews.go.com/Business/HurricaneKatrina/story?id=2348619&page=1#.UBzaDbRzl2A |títulu=Katrina's Economic Impact: One Year Later |editorial=[[ABC News|ABC]] |fecha=25 d'agostu de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> y, en delles zones, devasó los cinco dólares. Esta xubida nel preciu de los combustibles afectó de forma significativa a les compañíes aérees.<ref>{{cita web |url=http://money.cnn.com/2005/08/31/news/katrina_aftereffects/index.htm |títulu=Katrina aftershocks: Biz roundup |editorial=[[CNN]] |fecha=2 de setiembre de 2006 |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref> La [[industria maderero]] de Misisipi tamién se vio afeutada, yá que el Katrina afaró 5300 km² de montes, produciendo unes perdes totales envaloraes en cinco millardos de dólares.<ref name="CRS environment">{{cita web | apellido = Sheikh
Llinia 340:
El 5 d'abril de 2006, el [[teniente xeneral]] [[Carl A. Strock]], [[xefe d'inxenieros del Exércitu de los Estaos Xuníos]], testificó ante'l subcomité d'Enerxía y Agua del Senáu: "Concluyimos agora qu'había problemes col diseñu estructural [de los diques]". Tamién declaró qu'el [[Cuerpu d'Inxenieros del Exércitu de los Estaos Xuníos|Cuerpu d'Inxenieros del Exércitu]] nun foi consciente d'esto antes de l'apaición del Katrina. Sicasí, investigadores de la [[National Science Foundation]] desmintieron esto al sostener que nun estudiu de 1986 del propiu cuerpu afirmábase que'l diseñu de los diques podía derivar en problemes.<ref>{{cita web |url=http://www.nola.com/frontpage/t-p/index.ssf?/base/news-5/1144306231230500.xml |títulu=Corps chief admits to 'design failure' |fecha=6 d'abril de 2006 |editorial=The Times-Picayune |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés |urlarchivo=http://web.archive.org/web/20070930185042/http://www.nola.com/frontpage/t-p/index.ssf?/base/news-5/1144306231230500.xml |fechaarchivo=3 de setiembre de 2009 }}</ref>
Nun informe de xunu de [[2007]] realizáu pola [[Sociedá Estauxunidense d'Inxenieros Civiles]] analizáronse distintos factores que contribuyeren al colapsu de los diques de Nueva Orleans. Consideróse que'l riesgu de vivir na ciudá, que devasaba los estragales consideraos llendes, nun yera afechiscamente conocíu polos sos habitantes; que'l sistema de
El [[Cuerpu d'Inxenieros del Exércitu de los Estaos Xuníos]], que diseñó y construyó el sistema de diques, en virtú de la ''Flood Control Act'' de [[1965]],<ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2006/05/30/science/30storm.html |títulu=An Autopsy of Katrina: Four Storms, Not Just One |fecha=30 de mayu de 2006 |editorial=The New York Times |fechaacceso=10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés }}</ref> foi atopáu responsable del fallu de los diques y de los hinchentes en xineru de 2008.<ref name=xuiciu />
Llinia 349:
Al pie de los esfuerzos pola rehabilitación de les viviendes, el principal esfuerzu pa la recuperación de Nueva Orleans centrar na reconstrucción de los [[dique]]s, que empezó en 2006 y terminó en 2012 y que'l so costu final foi de 14,5 millardos de dólares estauxunidenses. Kevin G. Wagner, unu de los inxenieros responsables del proyeutu, declaró qu'anque se trataba d'una obra que de normal tardaría décades en llevase a cabu, los plazos encurtiárense por que la ciudá pudiera tar protexida.<ref name=elpaisrec>{{cita web |url=http://sociedad.elpais.com/sociedá/2012/06/15/actualidá/1339792977_518506.html |títulu=Nueva Orleans blindar con un dique de 215 kilómetros |fecha=15 de xunu de 2012 |editorial=[[El País]] |fechaacceso= 10 d'agostu de 2012 }}</ref>
Esti nuevu sistema de diques otorga una
Per otru llau, cinco años dempués del desastre, recuperárense'l 85 % de los empleos qu'había antes del Katrina<ref name=elperiodicorec /> y el turismu volviera convertir se nuna pilastra de la economía de la zona. Ello ye que mientres los trabayos de reconstrucción y gracies a ellos, la economía de la ciudá vivió una importante crecedera y la tasa de desempléu atopar por debaxo de la media nacional.<ref>{{cita web |url=http://www.nytimes.com/2009/08/31/us/31orleans.html |títulu=In New Orleans, Recovery Is Not Enough |fecha=31 d'agostu de 2009 |editorial=The New York Times |fechaacceso= 10 d'agostu de 2012 |idioma=inglés}}</ref>
|