Diferencies ente revisiones de «Imperiu aqueménida»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Correición de topónimos (cartafueyu) |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 75:
=== Fontes arqueolóxiques ===
Les escavaciones son inda bien incompletes. Les principales son los grandes centros reales, [[Pasargada]], [[Persépolis]] y [[Susa]], según tumbes rupestres como les de [[Naqsh-y Rostam]]. Les escavaciones viéronse enzancaes porque dellos sitios, como por casu, [[Arbela]] y [[Ecbatana]], tán anguaño cubiertos per grandes ciudaes modernes ([[Erbil (ciudá)|Erbil]] y [[Hamadán]],
== Historia ==
Llinia 85:
Los perses pertenecíen a los [[pueblos iranios|grupos iranios]] que s'establecieren sieglos tras nel pandu d'[[Irán]], y habitaben l'actual provincia de [[Fars]] ([[Irán]]), una rexón de tradicional influencia [[Elam|elamita]]. Dedicar de manera destacada a la cría de [[ganáu]], anque col tiempu fueron adoptando la [[agricultura]]. La hestoria de los primeros reis perses, quien viviríen mientres el sieglu VII a. C. y la primer metá del [[sieglu VI a. C.]], ye pocu conocida. Acordies con la xenealoxía tradicional, basada na [[Inscripción de Behistún]] de [[Darío I]] (ca. [[años 510 a. C.|518 a. C.]]) y nel historiador griegu Heródoto de Halicarnaso, los perses seríen gobernaos pola [[dinastía aqueménida]], fundada pola so [[epónimu]] [[Aquemenes]] (n'antiguu persa, ''Haxamaniš'', ‘el que tien l'espíritu d'un siguidor’<ref>Schmitt, R: "Achaemenid dynasty", en ''Encyclopaedia iranica''.</ref>). Asocedió-y el so fíu [[Teispes]] (Cišpi), de quien se sabe por inscripciones de los sos socesores qu'utilizó'l títulu de "rei d'[[Anshan (Persia)|Anshan]]".<ref>R. Schmitt: "Cispis", en ''Encyclopaedia iranica''. El so bisnietu Ciro II otorgar tal títulu nel [[Cilindru de Ciro]].</ref>
La dinastía estremaríase entós en dos llinaxes: unu empezáu por [[Ciro I]], rei de Anshan, y siguíu pol so fíu [[Cambises I]] y el so nietu [[Ciro el Grande]], y otru por [[Ariaramnes]], bisagüelu de [[Darío I]]. Ciertes inscripciones referir a [[Ariaramnes]] y al so fíu [[Arsames]] como reis de Persia. Esto llevó a que s'especulara sobre una supuesta división del reinu de Teispes ente Ciro I y Ariaramnes, quien reinaríen,
Resulta llamativu que, mientres Darío aportuna costantemente na so ascendencia aqueménida, esta ye dafechu ignorada por Ciro el Grande, que solo remontar hasta Teispes nes sos inscripciones. Esto llevó apocayá a dellos estudiosos a pensar que les llinies de Ciro ("téispida") y Darío ("aqueménida") nun taben rellacionaes.<ref>M. Waters: «Cyrus and the achaemenids», en ''Iran'', 42, 2004; con bibliografía anterior.</ref>
|