Diferencies ente revisiones de «Partíu de los Socialistes de Cataluña»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m correiciones
Llinia 63:
Nes siguientes [[Eleiciones municipales d'España de 2015|eleiciones municipales, celebraes en 2015]] el PSC sustituyo a [[Progrés Municipal]], organización cola que taba acomuñáu a nivel municipal y cola cual allegó a les eleiciones municipales del 2007 y 2011, por candidatura de progrés.<ref name="9194a207" /> Esti cambéu nun freno la perdida de votos, consiguiendo 531.388 (190.088 menos) y 1.278 conceyales (837 menos)<ref>http://governacio.gencat.cat/ye/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_eleccions/pgov_dades_electorals/resultats-2/?a=a&id_eleccions=M20151&id_territori=CA09</ref>
 
Esiste dientro del PSC un sector claramente [[catalanista]] o [[nacionalista catalán]], representáu por [[María Badía]], [[Antoni Castells]], [[Joaquim Nadal]], [[Mónica Lafuente]], [[Teresa Cunillera]], [[Montserrat Tura]], [[Marina Geli]], [[Jordi Martí]], [[Daniel Font]], [[Martí Carnicer]], [[Juan Manuel del Pozu]], [[Antoni Siurana]], [[Manuel Royes]], [[Jordi William Carnes]], [[Raimon Obiols]], [[Pía Bosch]], [[Martí Carnicer]], [[Jordi FerruchaSerra]], [[Lluís Miquel Pérez]], [[Joaquim Llera]], [[Laia Bonet]], [[Antoni Dalmau]] o [[Isidre Molas]], favorable a ganar más [[autonomía]] pa Cataluña y a reformular la relación d'ésta col restu d'[[España]].<ref>[http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/07/04/catalunya/1341353010_504083.html El sector catalanista del PSC remanez y critica el dirigismo del partíu], ''El País'', 4 de xunetu de 2012.</ref><ref>[http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120613/54311087992/el sector catalanista-del-psc-marca-perfil-y-convoca-un-segundu-actu-pa-principios-de-branu.html El 'sector catalanista' del PSC marca perfil y convoca un segundu actu pa principios de branu], ''La Vanguardia'', 13 de xunu de 2012.</ref> Dalgunos inclusive s'amuesen contrarios a la vía [[federalismu|federalista]] del partíu, abogen inclusive pol [[derechu d'autodeterminación]].<ref>[http://www.eldebat.cat/cast/viewer.php?IDN=62063 Los sectores más catalanistes del PSC, contra'l federalismu], ''El Debat'', 6 de xunetu de 2012.</ref><ref>[http://www.elperiodico.com/ye/noticies/diada-2012/nala-catalanista-del-psc-desmarca-direccion-manifestacion-2202344 La nala catalanista del PSC desmarcar de la direición y va a la manifestación], ''El Periódicu'', 11 de setiembre de 2012.</ref><ref>[http://www.lavanguardia.com/local/20120923/54351008438/psc-nala-catalanista-pide-derechu-decidir.html La nala catalanista de PSC pide'l derechu decidir], ''La Vanguardia'', 23 de setiembre de 2012.</ref> A principios d'ochobre de [[2012]] dichu sector fixo públicu un manifiestu nel que demandaben un [[Estáu]] propiu pa Cataluña y un [[derechu d'autodeterminación|referendu]] pola [[independentismu catalán|independencia]] d'ésta.<ref>[http://www.elconfidencial.com/espana/2012/10/04/los-catalanistes-del-psc-remóntense-esixen-un estáu propiu-y-un referendu independentista-106660/ Los catalanistes del PSC remóntense: esixen un Estáu propiu y un referendu independentista] {{Wayback|url=http://www.elconfidencial.com/espana/2012/10/04/los-catalanistes-del-psc-remóntense-esixen-un estáu propiu-y-un referendu independentista-106660/ |date=20121010005202 }}, ''El Confidencial'', 4 d'ochobre de 2012.</ref><ref>[http://www.elperiodico.com/ye/noticies/eleiciones-28n/sector-catalanista-prime-psc-autodeterminacion-2218016 La nala catalanista prime al PSC a favor d'una "Catalunya-Tao"], ''El Periódicu'', 3 d'ochobre de 2012.</ref>
 
== Rebelión del sector catalanista y división nel partíu ==
Llinia 81:
*1978-1983: [[Joan Reventós]]
*1983-1996: [[Raimon Obiols]]
*1996-2000: [[Narcís FerruchaSerra]]
*2000-2011: [[José Montilla]]
*2011-2014: [[Pere Navarro i Morera|Pere Navarro]]
Llinia 102:
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1982|1982]]''' || <center>[[Raimon Obiols]] || 1.575.601 || 45,83 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|25|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1986|1986]]''' || <center>[[Narcís FerruchaSerra]] || 1.279.733 || 41 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|21|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1989|1989]]''' || <center>[[Narcís FerruchaSerra]] || 1.123.935 || 35,59 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|20|46|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1993|1993]]''' || <center>[[Narcís FerruchaSerra]] || 1.277.838 || 34,87 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|18|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 1996|1996]]''' || <center>[[Narcís FerruchaSerra]] || 1.531.143 || 39,36 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|19|46|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 2000|2000]]''' || <center>[[Narcís FerruchaSerra]] || 1.150.533 || 34,13 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|17|46|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
|-
| <center>'''[[Eleiciones xenerales d'España de 2004|2004]]''' || <center>[[José Montilla]] || 1.586.748 || 39,47 % || {{Ficha de partíu políticu/escaños|21|47|hex=#EE1B22}} || <center>1.º
Llinia 171:
== Municipalismo ==
El PSC destacó por tener l'alcaldía de les ciudaes más importantes de Cataluña. Los sos referentes son:
* '''[[Barcelona]]:''' [[Narcís FerruchaSerra]], [[Pascual Maragall]], [[Joan Clos]] y [[Jordi Hereu]]
* '''[[Gerona]]:''' [[Joaquim Nadal]] y [[Anna Pagans]]
* '''[[Lleida]]:''' [[Antoni Siurana]] y [[Àngel Ros i Domingo]]