Diferencies ente revisiones de «Momentu angular»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques
Llinia 1:
El '''momentu angular''' o '''momentu cinéticu''' ye una [[magnitú física]] de los trés mecániques ([[mecánica clásica]], [[mecánica cuántica|cuántica]] y [[teoría especial de la relatividá relativista]]). Nel [[Sistema Internacional d'Unidaes]] el momentu angular midir en kg·m²/s. Esta magnitú desempeña al respectiverespeutive de les rotaciones un papel análogu al [[momentu llineal]] nes traslaciones.
 
El nome tradicional n'español ye ''momentu cinéticu'',<ref>Real Academia de Ciencies Esactes, Físiques y Naturales [España], ''Vocabulariu científicu y técnicu'', Madrid, Espasa, 1996, pág. 672.</ref> pero por influencia del inglés ''angular momentum'' güei son frecuentes ''momentu angular'' y otres variantes como ''cantidá de movimientu angular'' o ''ímpetu angular''.
 
So ciertes condiciones de simetría rotacional de los sistemes ye una [[magnitú física]] que se caltién constante col tiempu a midida que el sistema va camudando, lo cual da llugar a la llamada [[llei de caltenimientu]] del momentu angular. El momentu angular pa un cuerpu ríxidu que rota al respectiverespeutive de un [[Movimientu de rotación|eje]] ye la [[resistencia de materiales|resistencia]] qu'ufierta dichu cuerpu a la variación de la [[velocidad angular]].
Sicasí, eso nun implica que sía una magnitú esclusiva de les [[Movimientu de rotación|rotaciones]]; por casu, el momentu angular d'una partícula que se mueve llibremente con [[velocidá]] constante (en módulu y direición) tamién se caltien.
 
Llinia 11:
[[Archivu:Moglfm1202 momento angular.jpg|thumb|350px|El momentu angular d'una partícula con respectu al puntu <math>\scriptstyle{O}</math>ye'l productu vectorial del so momentu llineal <math>\scriptstyle{m\mathbf v}</math> pol vector <math>\scriptstyle{\mathbf r}</math>.]]
 
En [[mecánica newtoniana]], el momentu angular d'una partícula o masa puntual con al respectiverespeutive de un puntu O del espaciu defínese como'l [[Momentu d'un vector|momentu]] del so [[cantidá de movimientu]] <math>\mathbf{p}</math> con al respectiverespeutive de esi puntu. De normal desígnase por aciu el símbolu <math>\mathbf{L}</math>. Siendo <math>\mathbf{r}</math> el vector que xune'l puntu O cola posición de la masa puntual, va ser
{{ecuación|
<math> \mathbf L=\mathbf r \times\mathbf p = \mathbf r\times m\mathbf v </math>
Llinia 19:
<math>L = mrv\sin\theta = p\,r\sin\theta=p\,b_p</math>
||left}}
esto ye, el productu del módulu del [[momentu llineal]] pol so ''brazu'' (<math>b_p\,</math> nel dibuxu), definíu ésti como la distancia del puntu respectorespeuto al que se toma'l momentu a la recta que contién la velocidá de la partícula.
 
=== Momentu angular y momentu dinámicu ===