Diferencies ente revisiones de «Tierres Altes d'Escocia»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques
Llinia 14:
[[Ficheru:Scotland_(Location)_Named_(HR).png|miniaturadeimagen|Principales separtaciones xeográficas d'Escocia]]
 
Ente los siglos XV y XX, la rexón se separta culturalmente de les Lowlands en términos llingüísticos. N'escocés gaélicu, la rexón ye nomada A' Gàidhealtachd, porque ye una rexón escocesa onde se fala tradicionalmente ésta llingua, anque la llingua solo se fala xeneralmente pola población a día de güei nes Islles Hébrides Esteriores. Los términos Highlands y A' Gáidhealtachd normalmente son usados indistintamente, pero tienen diferentes significaos nes respectivesrespeutives llingues. L'inglés ye güei la llingua más falada na rexón nun dialeutu mui influenciáu pol gaélicu.
 
Como consecuencia del Alzamientu Xacobita, el gobiernu británicu aprobó una serie de lleis pa destruyir el sistema de clanes escocés, incluindo la prohibición de portar armes y de llevar tartán, y llimites nes actividaes de la Iglesia Episcopal escocesa. La mayoría d'esta llexislación foi derogada a finales del sieglu XVIII, cuando l'amenaza xacobita ya nun yera real, llevando a un rexurdimientu de la cultura de les Tierres Altes. El tartán foi adoptáu polos reximentos de les Highlands nel Exércitu Británicu, nel que los habitantes de les Tierres Altes s'alistaben en gran númberu pola pobreza de la so tierra na era de les guerres napoleóniques (1790-1815). Nel casu de la xente común foi abandonáu dafechu, anque na década de 1820 progresivamente foi siendo adoptáu pola élite social escocesa como símbolu d'identidá, incluso se punxo de moda na élite de toda Europa, como elementu de idealización romántica de les Highlands, impulsáu pola mitoloxía del Ciclu ossiánicu y les famoses obres de Walter Scott. El puntu álxidu ascocedió cola visita del Rei George IX d'Escocia en 1822 portando el tartán, provocando ente la población una demanda masiva d'estes prendes, que entá nun yeren conocides nin producides pola industria de llana escocesa. Los diseños de los tartanes de ca clán foron fixaos n'esti periodu, tornando nel símbolu más reconocible de la identidá escocesa. A lo llargo del siglu XIX la identificación de la cultura de les Highlands con Escocia foi reforzada pola Reina Victoria, quien se retiró al Castiellu de Balmoral y taba muy interesada na cultura de los tartanes escoceses.