Diferencies ente revisiones de «Bancu central»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo testu: -"otorgar" +"dar"
Llinia 7:
La primer función ye caltener el [[Valor económicu|valor]] de la [[moneda]] y caltener la estabilidá de [[precios]], y pallo la so principal ferramienta ye'l manexu de les [[tases d'interés]].<ref name="Bancu">{{cita llibru|apellíos=J. Jesús Lidón |nome=Campillo |título=Macroeconomía |añu=1997 |páxines=121-123 |editorial=Ed. Univ. Politéc. Valencia |isbn= 8477214794}}</ref> Cuando s'utilizaba'l [[patrón oro]], el valor de los billetes emitíos polos bancos centrales taba espresáu en términos del conteníu d'esi metal, o eventualmente de dalgún otru, que'l bancu trataba de caltener en ciertos niveles al traviés del tiempu.
 
La segunda ye caltener la estabilidá del [[sistema financieru]], una y bones el bancu central ye'l bancu de los bancos, los sos veceros nun son persones comunes y corrientes o empreses particulares, según el [[Estáu]]<ref name="Bancu" /> y los bancos estatales o privaos esistentes dientro del territoriu de la nación a la cual pertenez. El bancu central toma los depósitos de los sos veceros y guardar en cuentes qu'éstos tienen nél. Con felicidaes cuntes los veceros realicen [[transaiciones]] con otros bancos al traviés de los sistemes de pagos y compensación<ref name="Sistemes de pagos">{{Cita web |url=http://www.bde.es/webbde/es/sispago/sispago.html |título=Sistemes de Pagos |fechaacceso=24 de xunetu de 2009 |autor=Bancu d'España |enlaceautor=Bancu_de_España}}</ref> ([[SNCE]], [[TARGET2]]), al igual qu'un particular nun bancu comercial utiliza la so cuenta pa realizar transaiciones con otru particular. De la mesma, el bancu central tamién otorgada préstamos a bancos con dificultaes de lliquidez,<ref name="Bancu" /> o inclusive a otros Estaos.
 
De normal, en circunstancies de guerra, los gobiernos d'un país solucionen les sos necesidaes financieres col so propiu bancu central.<ref>{{cita llibru|apellíos=Capie |nome=Geoffrey |títulu=The Development of Monetary Theory: 1920's & 1930's |añu=2000 |páxina=268|editorial=Routledge |isbn=0415201527 |idioma=inglés}}</ref>