Diferencies ente revisiones de «Gluten»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"erru" +"error" |
m Iguo testu: -"sanguíneu" +"sanguineu" |
||
Llinia 114:
|tipo=Revisión}}</ref> Ye apreciáu poles sos cualidaes viscoelásticas úniques, qu'apurren elasticidá a la masa de farina, lo que dexa que xuntu cola [[fermentadura]] el pan llogre volume, según la consistencia elástico y esponxoso de los [[pan (alimentu)|panes]] y mases enfornaes.<ref name=LamacchiaCamarca /><ref>[http://www.marm.es/app/MaterialVegetal/fichaMaterialVegetal.aspx?idFicha=1329 Plataforma de conocencia pal mediu rural y pesqueru: «Trigu» ] [[Ministeriu de Mediu Ambiente y Mediu Rural y Marín]]. Consultáu'l 6 de xunetu de 2011.</ref>
El gluten nun ye indispensable pal ser humanu. Tratar d'un amiestu de proteínes de baxu valor nutricional y biolóxicu, con baxa calidá por cuenta de defectos
|apellido= Lamacchia
|nome= C
Llinia 261:
|url= http://maxconn.autismoava.org/archivos/NEUROGLUTEN.pdf
|pmid= 21796607
|tipo= Revisión}}</ref> Según el neurólogu Marios Hadjivassiliou, pioneru a nivel mundial nel estudiu de
|autor= Hadjivassiliou M, Grünewald RA, Davies-Jones GA
|títulu= Gluten sensitivity as a neurological illness
Llinia 336:
|pmid= 23797124
|doi= 10.1159/000347180
|tipo= Revisión }}</ref> Si la supresión del gluten nun ye completa y caltenida pa tola vida, persisten el [[Celiaquía#Afayos nes biopsies duodenales|dañu na mucosa intestinal]],
|autor= Allen KJ, Turner PJ, Pawankar R, Taylor S, Sicherer S, Lack G, Rosario N, Ebisawa M, Wong G, Mills EN, Beyer K, Fiocchi A, Sampson HAI |títulu=
Precautionary labelling of foods for allergen content: are we ready for a global framework?
Llinia 377:
== Composición ==
[[File:Que es el gluten y en que cereales se encuentra.jpg|right|Que ye'l gluten y en que ceberes s'atopa.]]
El gluten de trigu ta formáu poles proteínes llamaes [[glutenina|glutenines]] y [[gliadina|gliadines]] (90%), lípidos (8%) y carbohidratos (2%). La gliadina ye la fracción soluble n'alcohol del gluten y contién la mayor parte de los productos que resulten tóxicos pa les persones con predisposición xenética;<ref name=EC2008 /><ref name=CominoReal /><ref name=GimenezBarro /><ref name=PenaRodrigo /> coles mesmes, provoca aumentu de la [[permeabilidá intestinal]] (arreyada nel desenvolvimientu
|apellido = Fasano
|nome = A |títulu =
Llinia 659:
=== L'alerxa al trigu (AT) ===
Ye la menos frecuente. Tratar d'una reacción [[Sistema inmunolóxicu|inmunitaria]] adversa a les proteínes del trigu, mediada por anticuerpos de tipu [[inmunoglobulina Y|IgE]] frente a diversos componentes proteicos del granu de trigu. Les sos manifestaciones inclúin
|apellido= Montoro
|nome= M
Llinia 1417:
|pmid= 26122473
|doi= 10.1038/nrgastro.2015.107
|tipo= Revisión }}</ref> [[depresión]],<ref name=FasanoSapone2015 /><ref name=VoltaCaio2015 /><ref name="CatassiBai2013" /> [[ansiedá]],<ref name=VoltaCaio2015 /> [[anemia]],<ref name=FasanoSapone2015 /><ref name="CatassiBai2013" /> [[anemia ferropénica|ferropenia]], defectu de [[acedu fólico]], [[trestornos de la conducta alimentaria|trestornos de l'alimentación]],<ref name=VoltaCaio2015 /> otros trestornos neurolóxicu y psiquiátricu (tales como la [[esquizofrenia]],<ref name="CatassiBai2013" /><ref name=LebwoholLudvigsson>{{cita publicación | autor =Lebwohl B, Ludvigsson JF, Green PH | títulu = Celiac disease and non-celiac gluten sensitivity | publicación = BMJ | volume = 5 | páxines = 351:h4347| fecha = Oct 2015 | pmid = 26438584|pmc= 4596973 | doi = 10.1136/bmj.h4347|tipo= Revisión}}</ref> el [[autismu]],<ref name=VoltaCaio2015 /><ref name="CatassiBai2013" /><ref name=LebwoholLudvigsson /> la [[neuropatía periférica]],<ref name="CatassiBai2013" /><ref name=LebwoholLudvigsson />
|autor=Lebwohl B, Ludvigsson JF, Green PH
|títulu= Celiac disease and non-celiac gluten sensitivity
Llinia 1515:
|tipo=Revisión}}</ref>
Les primeres descripciones sobre neurogluten remontar a 1966, siendo
|autor= Bernier JJ, Buge A, Rambaud JC, Rancurel G, Hauw JJ, Modigliani R, Denvil D
|títulu= Nondeficiency chronic polyneuropathies in celiac disease in adults (2 cases with inflammatory neuromuscular vascularitis)
Llinia 1813:
|pmid=17215685
|doi=10.1097/WCO.0b013y3280126b51
|tipo=Revisión }} </ref> la [[disartria]] (alteración na articulación de les pallabres), la [[perda d'audición]] neurosensorial, la [[hemiparesia]] (amenorgamientu de la fuerza motor o paralís parcial d'un brazu y una pierna del mesmu llau del cuerpu), la [[mononeuritis múltiple]] (dañu en siquier dos árees separaes del sistema nerviosu), la [[esclerosis llateral amiotrófica]] (paralís muscular progresiva), otres [[miopatía|enfermedaes neuromusculares]] (la [[polimiositis]], la [[dermatomiositis]] y la [[miositis por cuerpos d'inclusión]]), los [[trestornos del suañu]] y la [[trombosis del senu venosu cerebral]] (coágulo
La rexeneración del sistema nerviosu cola dieta ensin gluten ye lenta y l'ameyoramientu de los síntomes neurolóxicos tarda tiempu en notase, en contraste colo qu'asocede cuando hai síntomes dixestivos intensos, que suelen ameyorar casi de manera inmediata. N'ocasiones nun se consigue la recuperación del sistema nerviosu o esta ye solo parcial, como asocede cuando'l diagnósticu retrasar na [[#La ataxia por gluten (AG)|ataxia por gluten]], pero la retirada estricta del gluten torga la meyora del dañu neurolóxicu.<ref name="HadjivassiliouGrunewald2002" />
|