Diferencies ente revisiones de «Malaria»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo testu: -"sanguíneu" +"sanguineu"
Llinia 48:
A empiezos del sieglu XX, enantes de los [[antibióticu|antibióticos]], los pacientes con [[sífilis]] yeren intencionalmente infestaos con malaria pa crear una [[fiebre]], siguiendo les investigaciones de [[Julius Wagner-Jauregg]]. Al controlar la fiebre con quinina, los efectos tantu de la sífilis como la malaria podíen ser embrivíos. Dalgunos de los pacientes morrieron pola malaria, pero'l riesgu yera preferible percima de la casi segura muerte por sífilis.<ref>{{cita publicación| autor= Raju T | títulu= Hot brains: manipulating body heat to save the brain. | url=http://pediatrics.aappublications.org/cgi/content/full/117/2/y320 | revista= Pediatrics | volume= 117 | númberu= 2 | páxines= y320-1 | añu= 2006 | pmid = 16452338}}</ref>
 
A pesar de que nel estadiu sanguíneusanguineu y nel mosquitu del ciclu de vida de la malaria establecer nel sieglu XIX y a empiezos del sieglu XX, solo en 1980 reparóse la forma latente [[fégadu|hepática]] del parásitu. Esti descubrimientu esplicó finalmente por qué daba la impresión de que delles persones curar de la enfermedá, pa recayer años dempués de que'l parásitu sumiera del so [[circulación sanguínea]].<ref>{{cita publicación| autor= Krotoski W, Collins W, Bray R, ''et a el'' | títulu= Demonstration of hypnozoites in sporozoite-transmitted Plasmodium vivax infection. | revista= Am J Trop Med Hyg | volume= 31 | númberu= 6 | páxines= 1291-3 | añu= 1982 | pmid = 6816080}}</ref><ref>{{cita publicación| autor= Meis J, Verhave J, Jap P, Sinden R, Meuwissen J | título= Malaria parasites--discovery of the early liver form. | revista= Nature | volume= 302 | númberu= 5907 | páxines= 424-6 | añu=1983 | pmid = 6339945}}</ref>
 
== Síntomes ==
 
Los síntomes son bien variaos, empezando con fiebre, respigos, sudoración y dolor de cabeza. Amás puede presentase estomagaes, vultures, tos, fieces con sangre, dolores musculares, ictericia, defectos del cuayamientu sanguíneusanguineu, shock, insuficiencia renal o hepática, trestornos del sistema nerviosu central y coma.<ref name=UVHS>{{cita web |url=http://www.healthsystem.virginia.edu/UVAHealth/adult_travel_sp/malaria.cfm |fechaacceso=19 de febreru de 2010 |obra=University of Virginia Health System |editorial=University of Virginia |títulu=La Medicina pal Viaxeru - Malaria}}</ref>
<ref name=NYSDH>{{cita web |url=http://www.health.state.ny.us/ye/diseases/communicable/malaria/fact_sheet.htm |fechaacceso=19 de febreru de 2010 |editorial=New York State Department of Health |título=Malaria}}</ref>
<ref name =ANLIS>{{cita web |url=http://www.anlis.gov.ar/inst/consulta/infeicioses/malaria/malaria.htm |título=Malaria o paludismu |editorial=Alministración Nacional de Llaboratorios ya Institutos de Salú |fechaacceso=19 de febreru de 2010 }}</ref>