Diferencies ente revisiones de «Coronel»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo testu: -"otorgar" +"dar"
Llinia 21:
 
== Arxentina ==
En [[Arxentina]] ye'l grau que sigue al de [[Teniente Coronel]] y preciede al de [[Xeneral de Brigada]] nel [[Exércitu Arxentín]]. Esti rangu equival al de [[Capitán de Navío]] pa la l'[[Armada Arxentina|Armada]] y al de [[Comodoro]] pa la [[Fuerza Aéreo Arxentina|Fuerza Aéreo]]. La so insinia conformar con tres Soles Doraos de Fondu Negru. Nel Exércitu Arxentín, el Coronel ye Oficial Superior. La Cámara Alta del Parllamentu, ye la Cámara de Senadores del Congresu de la Nación, ye la qu'aprueba l'ascensu de los Tenientes Coroneles al grau inmediatu cimeru como tamién asina de los Capitanes de Fragata de l'Armada y a los Vicecomodoros de la Fuerza Aéreo.
 
Nel [[Exércitu Arxentín|Exércitu]] d'esti país esiste la xerarquía honorífica de Coronel Mayor, grau que sigue al de Coronel y preciede al de Xeneral de Brigada. Este ye un rangu puramente honoríficu que se-yos otorgada solamente a dellos coroneles que lleven enforma tiempu ostentando'l rangu de Coronel y que nun llograron xubir a Xeneral de Brigada.<ref>[http://www.soldadosdigital.com/2010/pdf/militaria-graos.pdf Coronel Mayor y Comodoro de Marina] {{Wayback|url=http://www.soldadosdigital.com/2010/pdf/militaria-graos.pdf |date=20160910063841 }}</ref>
 
<gallery>
Llinia 42:
En [[Chile]], el galón correspondiente al grau de ''coronel d'exércitu'' presenta, na so tenida formal, una trenza dorada, que contién 3 estrelles plateadas pegaes a lo llargo de la trenza. Este alluga nel costazu, dende'l pescuezu hasta la manga, a diferencia del galón de [[xeneral]], que llévase nel costazu, pero del pechu en direición al llombu. Si un ''coronel d'exércitu'' lleva más de 4 años de serviciu nel grau, ye denomináu jerárquicamente un [[brigadier]] (nun confundir con [[xeneral de brigada]], yá que nel [[Exércitu de Chile]] esisten dambos), siempres y cuando tenga una destinación relevante o tenga de tar nun puestu de normal ocupáu por un oficial xeneral.
 
Por que un [[teniente coronel]] siga xubiendo nel escalafón xerárquicu militar y pase a pertenecer al rangu de d'[[oficial cimeru|oficiales cimeros]], al de ''coronel'', y darréu al de [[Xeneral de Brigada]], tien d'aprobar la especialidá primaria na [[Academia de Guerra del Exércitu de Chile|Academia de Guerra]] o na [[Academia Politécnica Militar]].
 
El grau de coronel en [[Carabineros de Chile]] ye similar al del exércitu, cola única diferencia de que la trenza ye plateada y les estrelles son d'un color más escuru. Los coroneles de Carabineros van poder emprestar servicios yá sía como prefeutos, integrantes de planes mayores, direiciones y subdireiciones nacionales de Carabineros. Tamién representen una instancia cimera de calificación de los oficiales subalternos, esto ye, capitanes, tenientes y subtenientes. Pa llegar al grau de Coronel de Carabineros, l'oficial tendrá d'asistir y graduase nel institutu cimeru de Carabineros, anguaño denomináu [[Academia de Ciencies Policiales]], [[Acipol]].