Diferencies ente revisiones de «Xaime I d'Aragón»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Iguo testu: -"otorgar" +"dar"
Llinia 12:
Güérfanu de padre y madre, tenía unos 6 años cuando foi xuráu nes Cortes de [[Lleida]] de [[1214]]. En septiembre de [[1218]] celebrar por primer vegada en Lleida unes Cortes xenerales, nes cualos foi declaráu mayor d'edá.
 
En febreru de 1221 contraxo matrimoniu na población soriana de [[Ágreda]],{{Harvnp|Belenguer|2008|p=63}} población fronteriza ente [[Reinu de Castiella|Castiella]] y Aragón, con [[Leonor de Castiella, reina d'Aragón|Leonor de Castiella]], hermana de la reina [[Berenguela de Castiella]] y tía de [[Fernandu III de Castiella|Fernandu III]]. Tres la boda la pareya treslladar a la [[catedral de Tarazona]], onde Jaime foi ordenáu caballeru. Anuláu'l so primer casoriu por razón de parentescu en [[1229]], contraxo segundu matrimoniu cola princesa [[Violante d'Hungría|Violante]] (8 de setiembre de 1235), fía de d'[[Andrés II d'Hungría|Andrés II]], rei de [[Hungría]]. Pol testamentu del so tíu segundu [[Nuño Sánchez]], heredó los condaos de [[Rosellón]] y [[Cerdaña]] y el vizcondáu de [[Fenolleda (Pirineos Orientales)|Fenolleda]] en [[Francia]] ([[1241]]).
 
== Reináu ==
Llinia 34:
 
=== Conquista d'Eivissa y Formentera ===
A lo último, dexó la sumisión de d'[[Eivissa (ciudá)|Eivissa]] y [[Formentera]] a [[Guillermo de Montgrí]], [[arzobispu]] de [[Tarragona]], y el so hermanu [[Bernardo de Santoxenia]]), que la fixo efectiva en [[1235]]. La islla repoblar con llabradores de [[Ampurias]] ([[1236]]).
 
=== Conquista de Valencia ===
Llinia 57:
 
=== Conquista del reinu de Murcia ===
[[Corona de Castiella|Castiella]] sometiera [[Reinu de Murcia (Corona de Castiella)|Murcia]] a vasallaxe ([[1243]]), pero los murcianos remontar contra [[Corona de Castiella|Castiella]] col sofitu del [[Reinu nazarí de Granada]] y los gobernantes del Norte d'África ([[1264]]). La reina [[Violante d'Aragón|Violante]] (esposa de d'[[Alfonsu X de Castiella|Alfonsu X el Sabiu]]) pidió ayuda al so padre Xaime I. Entós, tropes de la [[Corona d'Aragón]] mandaes pol infante Pedro (el futuru [[Pedru III d'Aragón|Pedru III el Grande]]) conquistaron a Muhammad ibn Hûd Biha al-Dawla el [[Reinu de Murcia (Corona de Castiella)|reinu de Murcia]] ([[1265]]-[[1266|66]]), dexando dempués a más de 10 000 aragoneses en [[Murcia]]. N'efectu, hai que recordar que según les condiciones del [[Tratáu de Almizra]] ([[1244]]), [[Murcia]] pertenecería a [[Corona de Castiella|Castiella]].
 
=== Últimos años ===
Llinia 74:
 
De la so segunda esposa, [[Violante d'Hungría]], tuvo a:
* [[Violante d'Aragón|Violante]] (1236-1301), esposa de d'[[Alfonsu X de Castiella|Alfonsu X el Sabiu]].
* [[Constanza d'Aragón (1238-1275)|Constanza]] (1238-1275), esposa del [[Señoríu de Villena|Señor de Villena]], l'infante castellanu [[Manuel de Castiella|Manuel]], hermanu d'Alfonsu X el Sabiu.
* Pedro (1240-1285; futuru [[Pedru III d'Aragón]]), que-y asocedió nos reinos de d'[[reinu d'Aragón|Aragón]], [[Reinu de Valencia|Valencia]] y nos condaos catalanes.
* Jaime (1243-1311; futuru [[Xaime II de Mallorca]]), qu'heredó'l [[reinu de Mallorca]], qu'entendía les [[islles Baleares]] —[[Mallorca]], [[Menorca]] (inda sol poder d'un soberanu musulmano anque tributario dende [[1231]]), [[Eivissa (isla)|Eivissa]] y [[Formentera]]—, los condaos del [[Rosellón]] y la [[Cerdaña]] y los territorios que'l Conquistador caltenía en [[Occitania]] (el [[señoríu de Montpellier]], el vizcondáu de [[Carladés]], en [[Auvernia]], y la baronía de [[Omeladés]], allegante a Montpellier).
* Fernando (1245-1250), que morrió neñu.
Llinia 84:
* [[Sancho d'Aragón (1250-1275)|Sancho]] (1250-1275), arcedianu de [[Belchite]], abá de [[Valladolid]] y arzobispu de [[Toledo]], finó prisioneru de los moros granadinos.
 
Tradicionalmente consideróse que foi'l deséu de Violante de consiguir bonos heriedos pa los sos fíos el motivu pol que Xaime I dio en la partición de los sos reinos. Sicasí, paez tener más sentíu la concepción patrimonial de los reinos que tenía'l rei. Asina, fixo una primer repartida nel so testamentu de 1241. Según esti testamentu, el primoxénitu Alfonso heredaría Aragón y los condaos catalanes, y Pedro, fíu de Violante, Valencia, les islles Baleares, el Rosellón, la Cerdaña y les posesiones occitanes. Dos años dempués, un nuevu testamentu introduz al so tercer fíu na repartida. Los condaos catalanes pasen d'Alfonso a Pedro, que dexa les islla Baleares, Rosellón, Cerdaña y les posesiones occitanes a Jaime. Nuevu testamentu en 1248, incluyendo na repartida al nuevu fíu, Fernando. A la muerte d'Alfonso (1260), otorgódio nuevu testamentu (1262), que daría la configuración definitiva del heriedu.
 
Tres la muerte de Violante (1253) el rei llanzar a una carrera d'amoríos, teniendo múltiples fíos.