Diferencies ente revisiones de «Fósil»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Preferencies llingüístiques
Llinia 7:
[[Archivu:Charnia Spun.jpg|200px|thumb|Fósil de ''[[Charnia]]'', el primer organismu complexu [[Precámbrico]] conocíu; perteneciente a la [[biota del periodu Ediacárico]].]]
[[Archivu:Bellacartwrightia species trilobite.jpg|thumb|200px|Fósil de [[Trilobita|trilobites]].]]
[[Archivu:Ammonit - Wüstenhaus.jpg|thumb|200px|Fósil de d'[[Ammonoidea|ammonites]].]]
El vocablu '''fósil''' derivar del verbu [[Llatín|llatinu]] ''fodere'', escavar, al traviés del sustantivu ''fossile'', aquello que ye escaváu.
A lo llargo de tola [[hestoria]], y antes, na [[prehistoria]], l'home atopó fósiles, restos de [[ser vivu|seres vivos]] [[Petrificación|petrificados]] polos [[mineral]]es colos que se topaben en contactu. Fueron esos minerales los que sustituyeron o caltuvieron la so forma esterna.
Llinia 21:
Esisten rexones de la [[Tierra]] que son conocíes pol so particular riqueza en fósiles; por casu, les cayueles de [[Esquistu de Burgess|Burgess Shale]] na [[Columbia Británica]] de [[Canadá]],<ref>{{cita web|url=http://www.ucmp.berkeley.edu/cambrian/burgess.html|títulu=The Burgess Shale|autor=Universidad de Berkeley|fechaacceso=22 d'avientu de 2007}}</ref> la [[caliar de Solnhofen]] o los estratos ricos en dinosaurios de la [[Patagonia]].
 
N'[[España]], destaquen [[Atapuerca (Burgos)|Atapuerca]] y [[Les Hoyas]]. El primeru ye un ricu xacimientu del [[Pleistocenu]] onde s'atoparon, ente otros, abondosos fósiles de d'[[hominidae|homínidos]]. El segundu ye conocíu pola presencia de ''[[Iberomesornis]]''.
 
[[Archivu:Petrified forest log 1 md.jpg|thumb|Tueru petrificado de ''[[Araucarioxylon arizonicum]]''. Los materiales orixinales fueron sustituyíos por otros minerales, ensin perder la estructura.]]
Llinia 74:
=== Resina fósil ===
 
[[Archivu:Leptofoenus pittfieldae (male) rotated.JPG|thumb|right|150px|Fósil d'un insectuinseutu (''Leptofoenus pittfieldae'') calteníu n'ámbare.]]
{{AP|Ámbare}}
El [[ámbare]] (resina fósil) ye un [[polímeru]] natural atopáu en munchos tipos d'[[estratu|estratos]] por tol mundu, inclusive nel [[Árticu]]. Tratar de la [[resina]] fosilizada d'árboles fai millones d'años. Presentar en forma de piedres amarellentaes.
 
Nel ámbare pueden atopase fósiles d'insectosinseutos y otros pequeños animales que, nel so momentu, quedaron atrapaos pola resina.
 
=== Pseudofósil ===
Llinia 99:
 
[[Archivu:Gingko fossile-jurassique 0.png|thumb|200px|Amuesa con fueyes fósiles de ''[[Ginkgo biloba]]''.]]
El númberu d'especies totales (ente plantes y animales) descrites y clasificaes xube a 1,5 millones. Esti númberu sigue n'aumentu, pos s'afayen aprosimao diez mil insectosinseutos cada añu (esiste una gran diversidá d'[[insecta|insectosinseutos]], conócense 850&nbsp;000 [[especie]]s). Envalórase que solo falta un centenar d'especies de [[aves]] por describir (esiste una baxa diversidá d'aves, pos solo conócense 8600 especies). Les estimaciones sobre les especies vives posibles son de cinco millones. Conócense unes 300&nbsp;000 especies de fósiles, esto ye, el 20&nbsp;% del númberu d'especies vivientes conocíes y menos del 6&nbsp;% de les probables. El rexistru fósil abarca dende fai 3500 millones d'años hasta l'actualidá; sicasí, el 99&nbsp;% de los sos representantes atopar dende fai 545 millones d'años hasta agora. Son comparances estelantes si consideramos que'l rexistru fósil inclúi centenares de millones d'años y que la [[fauna]] y la [[flora]] vivientes representen solo un intre de tiempu xeolóxicu. Si'l caltenimientu de los fósiles fuera aceptablemente bona, sería previsible que'l númberu d'especies extintas superara n'enforma'l númberu de les especies actuales.
 
Hai delles esplicaciones posibles a la probeza relativa n'especies extintas:
Llinia 159:
=== Procesos destructivos físicu-químicos ===
 
[[File:Fósil de un Molusco 2016.jpg|thumb|Moldes esternos de d'[[Ammonoidea|amonites]].]]
La durabilidá de les cadarmes ye la resistencia relativa d'estos a quebrar y destrucción por axentes físicos, químicos y bióticos. Estos procesos destructivos pueden estremase en cinco categoríes que siguen un orde más o menos secuencial:
# ''Desarticulación:'' Ye la disgregación de cadarmes constituyíes por elementos múltiples a lo llargo de junturas o articulaciones presistentes (puede dase inclusive antes de la muerte, como en mudes o exuvios de munchos [[arthropoda|artrópodos]]). La descomposición destrúi los lligamentos que xunen los [[osículo]]s d'[[echinodermata|equinodermos]] nunes poques hores o díes dempués de la muerte. Los [[lligamentu|lligamentos]] como los de los [[bivalvia|bivalvos]], compuestos por [[conquiolina]], son más resistentes y pueden permenecer intactos mientres meses a pesar de la fragmentación de les conches.
Llinia 262:
 
Apocayá pudo constatase la posibilidá d'estrayer restos d'[[ADN fósil|ADN de fósiles]], y amplificalos por aciu [[Reacción en cadena de la polimerasa|PCR]]. La evolución d'estes conocencies foi bien rápida, yá que si a finales de los 90 esistíen reticencies sobre la veracidá de los restos fósiles d'ADN,<ref>Austin, J. J., Smith, A. B. & Thomas, R. H. 1997. «Palaeontology in a molecular world: the search for authentic ancient DNA.» ''Trends in Ecology & Evolution''; 12: 303-306.</ref> pal añu 2000 yá esistíen publicaciones y estableciérase una metodoloxía.<ref>Lindahl, T. 2000. «Fossil DNA.» ''Current Biology'' 10: 616.</ref> Entós daquella yá s'estrayxeren secuencies curties de fósiles de [[Homo neanderthalensis|Neandertal]] y de [[mammuthus|mamuts]]. Años dempués, tamién hai ensame d'exemplos en [[plantae|plantes]]<ref>Sangtae, K., Douglas, Y. S., Pamela, S. S. & Youngbae, S. 2004. «DNA sequences from Miocene fossils: an ndhF sequence of ''Magnolia latahensis'' (Magnoliaceae) and an rbcL sequence of Persea pseudocarolinensis (Lauraceae).» ''American Journal of Botany''; 91:615-620.</ref> ya inclusive bacteries.<ref>Coolen, M. J. L., & Overmann, J. 2007. «217&nbsp;000-year-old DNA sequences of green sulfur bacteria in Mediterranean sapropels and their implications for the reconstruction of the paleoenvironment.» ''Environmental Microbiology'' 9 (1), 238-249.</ref> Asina, Golenberg y el so equipu llograron una secuencia parcial de DNA de [[cloroplastu]] perteneciente a un fósil de ''[[Magnolia latahensis]]''.<ref name="Golenberg">Golenberg, Y. M.; D. Y. Giannasi, M. T. Clegg, C. J. Smiley, M. Durbin, D. Henderson, G. Zurawski 1990 «Chloroplast DNA sequence from a Miocene Magnolia species.» ''Nature'' 344: 656-658</ref> Sicasí, caltúvose el discutiniu sobre la fiabilidá de los procedimientos utilizaos.<ref>Hebsgaard, M. B., Phillips, M. J. & Willerslev, Y. 2005. «Geologically ancient DNA: fact or artefact?» ''Trends in Microbiology'';13: 212-220</ref> Esti ADN fósil dexaría establecer relaciones filogenéticas ente distintos taxones, amás de facilitar una visión global de les cañes evolutives.<ref>Cooper, A. 1997. «Studies of Avian Ancient DNA: From Jurassic Park to Modern Island Extinctions.» ''Avian Molecular Evolution and Systematics'': 345-373.</ref> Amás, facilita la estimación na tasa de [[mutación]] esistente ente taxones rellacionaos.<ref name="Golenberg" /><ref>DeSalle, R.; J. Gatesy, W. Wheeler, D. Grimaldi. 1992. «DNA sequences from a fossil termite in Oligo-Miocene amber and their phylogenetic implications.» ''Science'' 257: 1993-1936.</ref> Los métodos propuestos son:
[[Archivu:Oligochlora semirugosa.jpg|thumb|150px|InsectosInseutos n'ámbare]]
* '''Estracción d'ámbare:''' Esta suxerencia, nun principiu invidable y ficticia, foi alimentada na fantasía popular al traviés de la novela de ficción (y posterior película) ''[[Parque Xurásicu (franquicia)|Parque Xurásicu]]''. Nesti llibru suxuríase qu'insectosinseutos chupadores atrapaos n'ámbare podíen caltener magníficamente ADN d'otros animales, como por casu, [[dinosauria|dinosaurios]]. Na realidá púdose estrayer ADN d'insectosinseutos calteníos n'ámbare d'una antigüedá cimera a 100 millones d'años, sicasí los fragmentos d'ADN asina llograos hasta agora correspuenden a los mesmos insectosinseutos, non a otros animales de los que pudieren alimentase.<ref>Cano, R. J., Poinar, H. N., Pieniazek, N. J., Acra, A. y Poinar, G. O. (1993). «[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/8505978 Amplification and sequencing of DNA from a 120–135-million-year-old weevil]». ''Nature'' 363: 536-538</ref>
* '''Estracción de cristales en güesos:''' Reparóse que nos güesos dacuando fórmense cristales. Los científicos demostraron que l'ADN conteníu nestos cristales caltener nun relativu bon estáu.<ref>Salamon, M., Tuross, N., Arensburg, B., Weiner, S. 2005. «Relatively well preserved DNA is present in the crystal aggregates of fossil bones.» ''PNAS'' 102: 13783-13788.</ref>
* '''Estracción directa del fósil:''' Científicos arxentinos aseguren que l'ADN caltiense inclusive millones d'años, polo que s'atopen directamente nos restos.<ref>{{cita web|url=http://www.lanacion.com.ar/Archivo/Nota.asp?nota_id=385436|títulu=Afayu arxentín: l'ADN subsiste millones d'años|fechaacceso=27 d'avientu de 2007}}</ref>