Diferencies ente revisiones de «Amelia Earhart»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"namá" +"namái" |
m Iguo testu: -"otorgar" +"dar" |
||
Llinia 5:
[[Archivu:Ameliachild.jpg|100px|thumb|left|Fotografia d'Amelia Earhart na so infancia.]]
Amelia yera fía de Samuel "Edwin" Stanton Earhart (1867-1930) y Amelia "Amy" Earhart (nacida Otis) (1869-1962). Pasó bona parte de la so infancia
Mientres la so infancia, Amelia dio amueses d'una personalidá inquieto y coraxoso, pos s'arreyaba n'actividaes atribuyíes a los mozos: esguilaba árboles, esmucir en trinéu y disparaba a aguarones con un rifle. Tamién tenía como pasatiempu axuntar retayos de periódicos de muyeres famoses que sobresalíen n'actividaes tradicionalmente protagonizaes por homes.<ref name=us/>
Llinia 37:
A esti altor de la so vida sentía que yera la oportunidá de faer un vuelu sola pol Atlánticu, pos otres muyeres taben a puntu d'intentalo, y George aguiyar pa caltener el so nome en primer planu. Hasta [[1932]] naide fixera un viaxe en solitariu dende Lindberg. Ella fadría'l viaxe dende [[Harbour Grace]], [[Terranova y Llabrador]], a [[Gran Bretaña]]. El [[20 de mayu]], esactamente 5 años dempués de ''Lindy'', montada nun ''[[Lockheed Vega]]'' modificáu, realizó'l viaxe.
Cuidao que nun tomaba café o té, Amelia calteníase despierta goliendo sales. Namái llevaba un termu con [[sopa]] y una llata de [[
:—¿Onde toi? —preguntó Earhart.
:—Nel pacional de Gallegher. ¿Vienes de llueñe?
Llinia 43:
Nesa travesía impunxo más marques: primer muyer en faer un vuelu solitariu nel Atlánticu, primer persona en faelo dos veces, la distancia más llarga volada por una muyer ensin parar y récord por crucialo nel menor tiempu.
Les reconocencies atropáronse. Fixo un tour per Europa; en Nueva York fixo un percorríu so una agua de pasquinos; el presidente [[Herbert C. Hoover|Hoover]] condecorar cola medaya dorada especial de la [[National Geographic Society]]; recibió les [[llaves de la ciudá|llaves de delles ciudaes]]; foi votada la muyer más destacada l'añu. El congresu condecorar cola ''Distinguished Flying Cross'',
En [[1934]] anunció a George que la próxima aventura sería un vuelu al traviés del Pacíficu, dende [[Hawái]] a California, y dempués a Washington. Diez piloto intentar y morrieron. Salió de [[Honolulu]] el [[11 de xineru]] de [[1935]] y aterrizó
Yá en [[1935]] empezó a entamar faer un viaxe alredor del mundu. El ''Lockheed Electra 10Y'' foi la máquina escoyida. De realizalo marcaría dos afitaos: la primer muyer en faelo y la mayor distancia posible circunnavegando el globu nel so ecuador. Según ella yera'l vuelu que-y quedaba por realizar.
|