Diferencies ente revisiones de «Deméter»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (- a. C. + e.C. )
m correiciones
Llinia 14:
Na [[mitoloxía romana]] acomuñar a Deméter con '''[[Ceres (mitoloxía)|Ceres]]'''. Cuando se-y dio a Deméter una xenealoxía, díxose que yera fía de los titanes [[Crono]] y [[Rea]] (dambos fíos de Gea y Urano), y por tanto hermana mayor de [[Zeus]]. A les sos sacerdotises dábase-yos el títulu d'[[Abeyera (mitoloxía)|Abeyeres]].
 
Ye fácil confundir a Deméter con [[Gea]], la so güela, y con [[Rea]], la so madre, o [[Cibeles]]. Los [[epítetu|epítetos]]s de la diosa revelen lo amplio de les sos funciones na vida griega. Deméter y [[Perséfone|Core]] (‘la doncella’) solíen ser invocaes como ''to theo'' (‘los dos dioses’), y asina apaecen nes inscripciones en [[llineal B]] del [[Pilos]] [[Civilización micénica|micénicu]] en tiempos pre-[[Grecia Antigua|helénicos]]. Ye abondo probable qu'esistiera una relación colos cultos a dioses de la [[Creta]] [[Minos|minoica]].
 
Según el [[Retórica|retóricu]] ateniense [[Isócrates]], los mayores dones que Deméter daba a los atenienses yeren el [[Cebera|grano]], que faía al home distintu de los animales selvaxes, y los misterios eleusinos, que-y daben mayores esperances nesta vida y en [[más allá|la otra]].<ref>[[Isócrates]]: ''Panexíricu'' (Πανηγυρικός), IV, 28: «Cuando Deméter llegó a la nuesa tierra na so busca tres el raptu de Core, llevada pola amabilidá escontra los nuesos ancestros por servicios que nun pueden cuntase salvu a los sos empecipiaos fíxo-yos dos regalos, el mayor del mundu: los frutos de la tierra, que nos dexó devasar la vida de les besties, y el ritu sagráu, qu'inspira naquellos que parten duces esperances sobre'l fin de la vida y tola eternidá.»
Llinia 23:
[[Archivu:Deméter tipo Madrid-Capitolio (Museo del Prado) 01.jpg|thumb|Estatua [[Arte de l'Antigua Roma|romana]] de '''Deméter''' ([[Sieglu III|s. III]], [[Muséu del Prado]], [[Madrid]], [[España]]).]]
 
En diversos contestos, invócase Deméter con diversos [[epítetu|epítetos]]s:
 
* '''Anesidora''' (Ανησιδωρα, ‘dadora de dones’ de la tierra), como Deméter.<ref>[[Pausanias (xeógrafu)|Pausanias]]: ''[[Descripción de Grecia]]'', I.31.4.