Diferencies ente revisiones de «Clima»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Iguo testu: -"récord" +"récor" |
||
Llinia 111:
La proximidá del mar modera les temperatures estremes y suel apurrir más mugor nos casos en que los vientos procedan del mar escontra'l continente. Les [[oral]]s marines atenúan el calor mientres el día y les terrestres llinden la irradiación nocherniega. Na zona intertropical, esti mecanismu de los orales templa'l calor nes zones costeres yá que son más fuertes y refrescantes, precisamente, cuanto más calor fai (nes primeres hores de la tarde).
Una alta continentalidad, sicasí, acentúa
La continentalidad ye la resultancia del altu [[calor específico]] del [[agua]], que-y dexa caltener se a temperatures más fríes pel branu y más templaes pel hibiernu. Ye lo mesmo que dicir que l'agua nun ye [[diatermancia|diatérmana]] yá que se calecer directamente colos rayos solares anque tien una gran [[inercia térmica]]: tarda enforma en calecer, pero tamién tarda más n'esfrecese por irradiación, en comparanza coles árees terrestres o continentales. Les mases d'agua son, pos, el más importante axente moderador del clima.
Llinia 212:
== Ver tamién ==
{{Llista de columnes|3|
* [[
* [[Clima urbanu]]
* [[Climatoloxía]]
|