Diferencies ente revisiones de «Star Wars: Episode I - The Phantom Menace»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques
m Iguo testu: -"récord" +"récor"
Llinia 1:
{{Película}}
'''''Star Wars: Episode I - The Phantom Menace''''' (n'[[asturianu]]: '''''Guerres estelares: Episodiu I - L'Amenaza Pantasma''''') ye una [[película]] de d'[[space opera|ópera espacial]]<ref group="n.">Acordies coles declaraciones feches por [[George Lucas]], les películes de ''Star Wars'' nun se consideren dientro del xéneru [[ciencia-ficción]], sinón más apropiadamente nes [[Space opera|operetes espaciales]] (del términu orixinal, ''Space opera'').</ref> de [[1999]], escrita y dirixida pol [[direutor de cine]] d'[[Estaos Xuníos]]. Ye la cuarta entrega de la saga ''[[Star Wars]]'' y la primera nel [[Cronoloxía de Star Wars|orde cronolóxicu]], dempués d'un paréntesis de ventidós años dende'l llanzamientu de ''[[Star Wars: Episode IV - A New Hope]]''.
 
La trama describe la hestoria del maestru ''[[jedi]]'' [[Qui-Gon Jinn]] y del so ''[[Padawan]]'' [[Obi-Wan Kenobi]], qu'escolten y protexen a la [[Padmé Amidala|Reina Amidala]] dende'l so planeta [[Naboo]] hasta [[Coruscant]] cola esperanza d'alcontrar una salida pacífica a un conflictu comercial interplanetariu a gran escala. Tamién trata del nuevu [[Anakin Skywalker]] primero de convertise en Jedi, presentáu como un esclavu con un potencial de [[la Fuerza]] inusualmente fuerte, y tien de trepar col misteriosu regresu de los [[Sith]].
Llinia 67:
[[Archivu:Queen Amidala's Parade Gown.jpg|thumb|right|Unu de los vistíos diseñaos pol equipu de Trisha Biggar especialmente pa la película.]]
 
El diseñu de les criatures foi a manos del artista [[Terryl Whitlatch]]. Munchos de los [[estraterrestre|aliens]] surdieron de d'[[Híbridu (bioloxía)|hibridar]] distintos animales reales. Tamién diseñó [[cadarma|cadarmes]] detallaos de los personaxes principales y los [[músculu facial|músculos faciales]] de [[Jar Jar Binks]] como referencia pa'l animadores de d'[[Industrial Light & Magic|ILM]]. Cada criatura foi diseñada pa reflexar la redolada nel que vive: en Naboo son más guapes una y bones el planeta ye «exuberante y más respetuosu colos animales»; en [[Tatooine (Star Wars)|Tatooine]] hai criatures d'aspeutu axatáu «cola piel curtida pa protexelos de les inclemencies dures del desiertu»; y, en Coruscant, apaecen alienígenas d'aspeutu humanu más [[bípedu|bípedos]].{{Harvnp|Bouzereau|Duncan|1999|pp=16–22}}
 
El [[Doble (cine)|coordinador d'especialistes]] [[Nick Gillard]] foi contratáu pa crear un nuevu estilu de llucha jedi que s'estremara de la triloxía orixinal y predominara ente distintes técniques d'artes marciales y de combates a espada.<ref>{{cita web|título=Especial Star Wars: Reportaxe episodiu II. L'ataque de clonar|url=http://www.labutaca.net/starwars/episodiu2-2-2-5.htm|fechaacceso=21 de setiembre de 2014|obra=Hispanu Foxfilm|apellido=Castillo Moreno|nome=Ángel|editor=La Butaca|allugamientu=Valencia|añu=2002}}</ref> Gillard comparó les batalles con [[Sable de lluz|espaes láser]] con una partida d'axedrez onde «cada movimientu ye un xaque». Como usen armes de curtiu algame, teorizó que los Jedis tendríen que desenvolver un métodu de llucha que combinara toa clase de [[esgrima]], como'l [[kendo]] y otros estilos de [[kenjutsu]], con demás técniques de valumbu, como nel [[tenis (deporte)|tenis]] y l'usu del hachu. Mientres entrenaba a [[Liam Neeson]] y [[Ewan McGregor]], Nick escribía una secuencia de batalla d'unos 60 segundos de duración, que sería cinco o seis [[Secuencia (llinguaxe)|secuencies]].<ref name="Prime">''Prime of the Jedi''. DVD Special Featurette. (2001)</ref> Lucas, más palantre, en llugar de referise a los Jedis como soldaos, describir como «negociadores», por cuenta de qu'utilicen les sos estratexes polítiques p'algamar un alcuerdu pacíficu col mínimu númberu de víctimes. La preferencia al combati cuerpu a cuerpu tenía la intención de dar un papel más espiritual ya intelectual a los Jedis.<ref name="Prime" /> Como Gillard pensaba que los saltos acrobáticos nun paecíen realistes colos actores y los especialistes colgaos de los cables, usáronse impulsores d'aire nel so llugar.<ref name=mak>{{harvnb|Bouzereau|Duncan|1999|pp=102–3}}</ref>
Llinia 96:
Ente que l'intentu inicial yera crear tantos estraterrestres por ordenador como fuera posible, dáu'l so baxu costu, cada vez s'utilizaben más mázcares con maquillaxe y [[Animatrónica|animatrónicos]]. Estos fueron establecíos pol equipu d'efectos de criatures de Nick Dudman qu'incluyeron los [[neimodianos]] y personaxes de fondu en [[Mos Espa]], el conseyu jedi y el senáu galácticu. El grupu de Dudman foi alvertíu de que namái tendríen seis meses primero qu'empezara la fotografía principal, asina que tuvieron que salir apresuradamente de la producción. Los vistíos de los neimodianos, primeramente visualizaos como personaxes dixitales, apurriéronse un día primero que se-yos esixera en xunto. Dudman viaxó a Skywalker Ranch pa ver les criatures orixinales que podríen ser reutilizaes, lleer el guion pa un desglose d'escenes con individuos prácticos, y dexar solamente los diseños más estravagantes pa realizalos al traviés del CGI.{{Harvnp|Bouzereau|Duncan|1999|pp=65–66}}
 
Pa la investigación de los vehículos de carrera, l'equipu d'efectos especiales visitó un esguace de d'[[Avión de reacción|aviones de reacción]] nes contornes de [[Phoenix]], onde atoparon cuatro motores de [[Boeing 747]].<ref name=time>{{cita noticia|url=http://content.time.com/time/magacín/article/0,9171,990819-3,00.html|títulu=Ready, Set, Glow|editorial=[[Time]]|fecha=26 d'abril de 1999|autor=Corliss, Richard; Booth, Cathy|fechaacceso=17 de febreru de 2014|idioma=inglés}}</ref> Retruques a escala natural de los motores fueron construyíes y unviaes a Túnez pa sirvir de referencia na película. Amás de Jake Lloyd dientro d'una cabina de mandu hidráulicu y unos pocos modelos útiles de corredores de vainas, toles escenes de la carrera son xeneraes por ordenador. L'equipu d'efectos especiales trató de diseñalo tou pa tar tan «fora d'esti mundu» como fuera posible.<ref name="Episode1"/>{{Harvnp|Bouzereau|Duncan|1999|pp=119–120}}
 
=== Banda sonora ===
Llinia 326:
=== Comercial ===
[[Archivu:Cinemaaustralia.jpg|thumb|upright|Sala de cine.]]
A pesar de la so crítica mista, foi un ésitu financieru importante, pos rompió munchos récordsrécores de taquilla nel so debú. Superó a ''[[The Lost World: Jurassic Park]]'' en mayor recaldación el día del estrenu con unos ingresos de más de 28 millones de dólares (''[[Harry Potter y la piedra filosofal (película)|Harry Potter y la piedra filosofal]]'' superar en 2001), y el d'embolsase 100 millones en menos tiempu (superaos en 2002 por ''[[Spider-Man (película)|Spiderman]]''), llográu al quintu día.<ref>{{cita noticia|nome=Josh|apellíos=Wolk|url=http://www.ew.com/article/1999/05/24/phantom-menace-topples-two-three-box-office-records|títulu=Flip the Record : 'The Phantom Menace' topples two of three box office records|editorial=[[Entertainment Weekly]]|fechaacceso=8 de febreru de 2014|fecha=24 de mayu de 1999|idioma=inglés}}</ref> Tamién se convirtió na película más rápida n'algamar los 200 y 300 millones de dólares, marques que sofitaben ''[[Independence Day]]'' y ''[[Titanic (película de 1997)|Titanic]]'', respeutivamente.<ref name="Numbers" /> ''The Phantom Menace'' foi la película con más ésitu de 1999; ingresó 431&nbsp;088&nbsp;295 dólares n'[[Estaos Xuníos]] y 493&nbsp;229&nbsp;263 nel restu del mundu, con un total mundial de 924&nbsp;317&nbsp;558 dólares.<ref name="Numbers">{{cita web|título=Star Wars: The Phantom Menace|work=The Numbers|fecha=1 d'avientu de 2001|url=http://www.the-numbers.com/movie/Star-Wars-Ep-I-The-Phantom-Menace|fechaacceso=8 de febreru de 2014|idioma=inglés}}</ref> Nesi momentu, la cinta asitióse como la segunda más taquillera de tolos tiempos en tol mundu —por detrás de ''Titanic''—. Si afáense los precios de les entraes pola inflación, asitióse como la decimonovena película más taquillera nel país (cuatro apurres de la saga tán dientro del puestu númberu 20 d'esti ranking). Otros países onde tuvieron gran trunfu fueron: [[Xapón]] ($ 109,9 millones), [[Reinu Xuníu]] y [[Irlanda]] (81&nbsp;900&nbsp;000 dólares), [[Alemaña]] (53,9 mill.), [[Francia]] y [[Arxelia]] (43 millones), [[Australia]] ([[USD|$]] 25,9 mill.), [[España]] (25 mill.), [[Italia]] ($ 12&nbsp;900&nbsp;000), [[Méxicu]] (12 mill.) y [[Brasil]] ($ 10&nbsp;400&nbsp;000).<ref>{{cita web|url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?page=intl&id=starwars.htm|títulu=International Box Office Results|editor=[[Box Office Mueyo]]|fechaacceso=8 de febreru de 2014|idioma=inglés}}</ref>
 
Tres el so reestreno en [[Cine 3D|3D]] en 2012, la suma total de les taquilles superó los mil millones de dólares. Anque la cinta perdiera posiciones na clasificación de les películes más taquilleres de tolos tiempos, esti rellanzamientu en formatu tridimensional facer xubir hasta la décimu segunda posición mientres dellos meses.<ref>{{cita web|url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/world/|títulu=All Time Worldwide Box Office Grosses|editor=Box Office Mueyo|fechaacceso=8 de febreru de 2014|idioma=inglés}}</ref> En [[América del Norte]], onde superó a la orixinal de ''Star Wars'' si nun s'afaen los precios de les entraes pola inflación, pasó a ser la quinta película más taquillera de tolos tiempos.<ref>{{cita web|url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/domestic.htm|títulu=All Time Domestic Box Office Grosses|editor=Box Office Mueyo|fechaacceso=8 de febreru de 2014|idioma=inglés}}</ref> Tamién nos [[Estaos Xuníos]] aumentó la so clasificación nes películes más taquilleres si afaise l'agregu al quedar nel puestu 16 (unu por detrás de ''La torna del jedi'').<ref>{{cita web|url=http://www.boxofficemojo.com/alltime/adjusted.htm|títulu=All Time Domestic Grosses - Adjusted for Ticket Price Inflation|editor=Box Office Mueyo|fechaacceso=8 de febreru de 2014|idioma=inglés}}</ref> La reposición en 3D, que foi en febreru de 2012, ganó 43 millones de dólares en tol mundu na primer fin de selmana. Hasta xunu de 2014, el llanzamientu en tridimensional ingresó un total de 102&nbsp;727&nbsp;119 dólares mundialmente.<ref name="3D opening weekend">{{cita web|url=http://www.boxofficemojo.com/news/?id=3369&p=.htm|títulu=Weekend Report (cont.): 'Phantom Menace' Moves Up to Fifth All-Time|editor=Box Office Mueyo|fechaacceso=8 de febreru de 2014|idioma=inglés}}</ref> La cinta, que devasó los mil millones de dólares el 22 de febreru de 2012, convertir na primer película de ''Star Wars'' en llograr esta fazaña y l'undécima entrega de la hestoria en faelo, ensin tener en cuenta la inflación. Los sos ingresos totales son de 1&nbsp;027&nbsp;044&nbsp;677 dólares.<ref name=starwars3dgross>{{cita web|editor=Box Office Mueyo|url=http://www.boxofficemojo.com/movies/?id=starwars.htm|títulu=Star Wars Episode I: The Phantom Menace|fechaacceso=8 de febreru de 2014|idioma=inglés}}</ref>