Diferencies ente revisiones de «Primeros reinos de taifas»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"pequenu" +"pequeñu" |
m correiciones |
||
Llinia 13:
Polo xeneral, les taifas más poderoses fueron absorbiendo col tiempu a les más pequeñes. Asina, la taifa de Sevilla, conquistó y anexonó a les más pequeñes d'[[Taifa d'Arcos|Arcos]], [[Taifa de Santa María del Algarve|Algarve]], [[Taifa d'Alxecires|Alxecires]], [[Taifa de Morón|Morón]], [[Taifa de Ronda|Ronda]], [[Taifa de Carmona|Carmona]], [[Taifa d'Huelva|Huelva]], [[Taifa de Mértola|Mértola]], [[Taifa de Borrina|Borrina]] y [[Taifa de Xibles|Xibles]], estes postreres, asitiaes al sur del actual [[Portugal]], naguaes tamién pola taifa de Badayoz. Per otru llau, na antigua Marca Cimera del califatu, los hudíes de Zaragoza axuntaron un conglomeráu que n'ocasiones se segregaron como taifas independientes, formáu por [[Tudela]], [[Taifa de Calatayud|Calatayud]], [[Huesca]], [[Taifa de Lleida|Lleida]] o [[Taifa de Tortosa|Tortosa]], llegando escontra [[1080]] a ocupar el territoriu peninsular de la poderosa [[taifa de Denia]] (que consiguió conquistar les [[Baleares]] y [[Cerdeña]] y axuntó una flota de guerra de cientu venti naves) y faer vasalla a la rica pero desarimada [[Taifa de Valencia]]. Sicasí, nesta zona, y gracies a el so arteru manexu de la diplomacia, llograron sobrevivir dinastíes independientes na [[taifa de Albarracín]] y la [[taifa de Alpuente]].
Mientres l'apoxéu de los reinos de taifas del [[sieglu XI]] los sos reyezuelos intentaron reproducir les estructures del califatu omeya a una escala menor. Pa ello compitieron ente sigo non solo militarmente sinón tamién procuraron amosar la so rellumanza intelectual. Pa ello, trataron d'arrodiase de los más prestixosos [[poeta]]s, [[científicu|científicos]]
Sicasí, la disgregación del califatu en múltiples taifas, que podíen subdividise o concentrase col pasu del tiempu, fixo evidente que namái un poder político centralizáu y unificáu podía aguantar la meyora de los reinos cristianos del norte. Al escarecer de les tropes necesaries, les taifas contrataben [[mercenariu|mercenarios]]
Sicasí, la conquista de Toledo en [[1085]] per parte d'Alfonso VI de Llión y Castiella fixo bultable que l'amenaza cristiana podía acabar colos reinos musulmanes de la península. Ante tal amenaza, los reis de les taifas pidieron ayuda al sultán [[almorávide]] del [[África del Norte|norte d'África]], [[Yusuf ibn Tasufin]], quien pasó'l [[estrechu de Xibraltar]] [[desembarco almorávide n'Alxecires|estableciéndose n'Alxecires]] y non yá ganó al rei lleonés na [[batalla de Zalaca]] ([[1086]]), sinón que conquistó progresivamente toles taifas.
|