Diferencies ente revisiones de «Cerebru»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Preferencies llingüístiques |
||
Llinia 9:
La esistencia de primordios cerebrales allúgase, siquier, na llamada ''[[esplosión cámbrica]]'' cuando se reparen moluscos y viermes que, amás d'un sistema nerviosu periféricu y difusu distribuyíu nuna [[simetría radial (bioloxía)|simetría radial]], tienen un conxuntu de ganglios neurales que rixen delles actividaes del organismu d'estos animales primitivos; nos [[gusano|verme]], [[Onychophora|peripatos]], [[artrópodos]] y [[procordados]] reparar l'entamu de la ''cerebración'', esto ye, l'entamu de la organización d'un conxuntu de ganglios nerviosos rectores que sirven de interfaz coordinadora ente l'interior del cuerpu del animal y l'esterior del mesmu.
L'allugamientu [[encéfalu|cefálica]] de nenguna manera foi al azar: nos primitivos viermes, artrópodos y procordados con cuerpu longilíneo y de [[simetría billateral]] (la mesma que caltién el ''[[Homo sapiens]]''), el [[sistema nerviosu central]] allugar na parte anterior o delantrera yá que ye (por casu, nun vierme) la primer parte n'entrar nun intensu
Esti desenvolvimientu [[filoxénesis|filogénetico]] puede percibise [[ontogénesis|ontogenéticamente]] en cada embrión d'animal [[chordata|cordáu]] al reparar la llamada ''[[recapitulación de Häckel]]''. La estructura precursora del sistema nerviosu ye'l [[tubu neural]], una estructura qu'apaez na parte esterna de los embriones en fase d'esploración reticular [[gástrula]]. Esti tubu, a lo llargo de la embriogénesis sufre una serie de cambeos que dan llugar a la estructura madura. El primeru d'ellos ye l'apaición de tres expansiones, tres vesícules: el [[encéfalu anterior]], el [[encéfalu mediu]] y el [[encéfalu posterior]]; el so cuévanu, enllena de líquidu, ye precursora de los [[ventrículu cerebral|ventrículos cerebrales]]. Dempués, estos trés visícules dan llugar a cinco que, na so ganancia de complexidá, sufren una serie de plegamientos que faen que la estructura nun sía yá llineal.<ref>Guyton, AC; Hall, JE. (2006) Medical Physiology, Elsevier Saunders. 11th edition.</ref>
|