Diferencies ente revisiones de «Contaminación del suelu»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Preferencies llingüístiques
Llinia 12:
Los productos químicos más comunes inclúin derivaos del [[petroleu]], [[disolvente|solventes]], pesticidas y otros [[metal pesao|metales pesaos]]. Esti fenómenu ta estrechamente rellacionáu col grau de industrialización ya intensidá del usu de productos químicos.
 
No tocante a la contaminación de suelos el so riesgu ye primariamente de [[salú]], de forma directa y al entrar en contactucontautu con fontes de [[agua potable]]. La linpieza
 
de les zones contaminaes y la resultante llimpieza d'ésta son xeres que peracaben enforma tiempu y dineru, riquiendo estenses habilidaes de [[xeoloxía]], [[hidrografía]], [[química]] y modelos a ordenador.
Llinia 40:
La presencia de contaminantes nun suelu supón la esistencia de potenciales efectos nocivos pal home, la [[fauna]] polo xeneral y la vexetación. Estos efectos tóxicos van depender de les característiques toxicológiques de cada contaminante y de la concentración del mesmu.
 
Polo xeneral, la presencia de contaminantes nel suelu reflexar de forma directa sobre la vexetación llevándola a la so degradación, al amenorgamientu de les especies presentes, y tamién a l'acumuladura de contaminantes nes plantes, ensin que xeneren daños notables nestes.<ref>{{cita llibru|apellíos=RÍOS |nome=Mario GRAU |título=Riesgo Ambientales En La Industria |url=https://books.google.es/books?id=s6H7BKPBrPAC&pg=PA43&dq=Degradaci%C3%B3n+paisaj%C3%ADstica+ye&hl=en&sa=X&vei=0ahUKEwia8cSStf7RAhWFsxQKHZL9DfgQ6AEIXTAJ#v=onepage&q=Degradaci%C3%B3n%20paisaj%C3%ADstica%20ye&f=false |fechaacceso=7 de febreru de 2017 |fecha=1 de xineru de 2006 |editorial=Editorial UNED |isbn=9788436259971}}</ref>Nel home, los efectos acutar a la ingestión y contactucontautu dérmicu, qu'en dellos casos desaguó n'intoxicaciones por metales pesaos y más fácilmente por compuestos orgánicos volátiles o semivolátiles.
 
Indirectamente, al traviés de la [[cadena trófica]], la incidencia d'un suelu contamináu pue ser más relevante. Absorbíos y acumulaos pola vexetación, los contaminantes del suelu pasen a la fauna en dosis bien cimeres a les que podríen faelo por ingestión de tierra.
Llinia 91:
 
{{AP|Insecticida}}
Usar pa esterminar [[plaga]]s d'[[Insecta|inseutos]]. Actúen sobre [[bárabu|bárabos]], [[güevu (bioloxía)|güevos]] o inseutos adultos. Unu de los insecticides más usáu foi'l [[DDT]], que se caracteriza por ser bien rápido. Trabaya por contactucontautu y ye absorbíu pola [[cutícula (artrópodos)|cutícula]] de los inseutos, provocándo-yos la muerte. Esti insecticida puede caltenese por 10 años o más nos suelos y nun se descompon.
 
Demostróse que los [[Organoclorado|insecticides organoclorados]], como ye'l casu del ''DDT'', introducir nes [[Cadena trófica|cadenes alimenticies]] y concéntrense nel texíu [[grasa|graso]] de los animales. Cuanto más alto atópese na cadena —esto ye, más llueñe de los vexetales— más concentraos va tar l'insecticida. En tolos eslabones de la cadena, van esistir dosis d'insecticida nos sos texíos. Sicasí, nel carnívoru de 2.° orde, l'insecticida va tar muncho más concentráu.<ref>{{cita llibru|apellíos=Raimon |nome=Guitart |títulu=Tóxicos: Los enemigos de la vida |url=https://books.google.es/books?id=W1wRBwAAQBAJ&pg=PT118&dq=concentraci%C3%B3n+insecticides+carn%C3%ADvoros&hl=ye&sa=X&vei=0ahUKEwiL5NnMvvnRAhXq6oMKHapCB24Q6AEIQjAJ#v=onepage&q=concentraci%C3%B3n%20insecticides%20carn%C3%ADvoros&f=false |fechaacceso=5 de febreru de 2017 |fecha=20 de febreru de 2014 |editorial=Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona |isbn=9788494190414}}</ref>