Diferencies ente revisiones de «Cuásar»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"afigura" +"plasma"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 21:
El cuásar hiperluminoso [[APM 08279+5255]] tenía, cuando s'afayó en 1998, una magnitú absoluta de -32,2, anque les imáxenes d'altu resolvimientu del [[telescopiu espacial Hubble]] y el [[telescopiu Keck]] revelaron qu'esti sistema yera una [[lente gravitacional]]. Un estudiu del fenómenu de lente gravitacional nesti sistema suxure que s'aumentó nun factor de 10. Trátase, de toes formes, d'un oxetu más lluminosu que los cuásares más cercanos como 3C 273. Piénsase que [[HS 1946+7658]] tien una magnitú absoluta de -30,3, pero que tamién foi aumentada pol efeutu de lente gravitacional.
 
Afayóse que los cuásares varien de lluminosidá n'escales de tiempu diverses. Dalgunes varien el so rellumu cada dalgunos meses, selmanes, díes o hores. Esta evidencia dexó a los científicos teorizar que los cuásares xeneren y emiten la so enerxía dende una rexón bien pequeña, yá que cada parte del cuásar tendría de tar en contactucontautu coles otres en tal escala de tiempu pa coordinar les variaciones de lluminosidá. Como tal, un cuásar que varia nuna escala de tiempu de delles selmanes nun puede ser mayor que delles selmanes lluz d'anchu.
 
Los cuásares manifiesten munches propiedaes idéntiques a les de les galaxes actives: la [[radiación]] nun ye térmica y reparóse que dalgunes tienen [[Jet (astronomía)|jets]] y lóbulos como les [[radiogalaxia|radiogalaxies]]. Los cuásares pueden ser reparaos en munches zones del [[espectru electromagnéticu]] como [[radiofrecuencia]], [[infrarroxos]], [[lluz visible]], [[ultravioletes]], [[rayos X]] ya inclusive [[rayo gamma]]. La mayoría de los cuásares son más brillosos nel marcu de referencia d'ultravioleta cercanu, cerca de la llinia [[serie de Lyman|Lyman-alfa]] d'emisión del hidróxenu de 1216 [[Ångström|Å]] o (121,6 [[nanómetro|nm]]), pero por cuenta de la so fana en candia, esi puntu de lluminosidá reparar tan llueñe como 9000 Å (900 nm) nel infrarroxu cercanu.