Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"empléu" +"emplegu"
Llinia 90:
| + 53,3
|-
!scope="row" |EmpleosEmplegos y entrenamientos
| + 33,3
|-
Llinia 126:
Thatcher taba decidida a amenorgar el poder de los sindicatos yá que acusaba a los sos líderes de debilitar la democracia parllamentaria y el desenvolvimientu económicu por aciu les fuelgues y protestes.{{harvnp|Thatcher|1993|pp=97-98, 339–340|sp=sí}} Dellos sindicatos entraron en fuelga como respuesta a la nueva llexislación creada pa menguar la so poder, pero la resistencia depués colapsó.<ref name="thatcher-cw">{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20080311084611/http://edition.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/ |títulu= Margaret Thatcher |fechaacceso=10 d'abril de 2012|autor=CNN|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20080703072749/http://www.cnn.com/SPECIALS/cold.war/kbank/profiles/thatcher/|fechaarchivo=3 de xunetu de 2008|idioma=inglés|obra=CNN.com}}</ref> Namái'l 39&nbsp;% de los trabayadores sindicalizados votaron polos llaboristes nes eleiciones xenerales de 1983.<ref>{{cita noticia |apellíos=Revzin |nome=Philip |títulu=British Llabor Unions Begin to Toe the Line, Realizing That the Times Have Changed |obra=Wall Street Journal |fecha=23 de payares de 1984|idioma= inglés}}</ref> D'alcuerdu a la [[BBC]], Thatcher «llogró destruyir el poder de los sindicatos por casi una xeneración».<ref name="bbcstrike">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/uk_politics/3067563.stm|títulu=Enemies within: Thatcher and the unions|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|apellíos=Wilenius|nombre=Paul|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref>
 
La [[Fuelga minera en Reinu Xuníu de 1984 a 1985|fuelga de los mineros de 1984-1985]] foi la confrontación más importante ente un sindicatu y el gobiernu de Thatcher. En marzu de 1984, el [[Conseyu Nacional del Carbón]] (NCB) propunxo'l zarru de 20 de les 174 mines propiedá del estáu, col despidu de 20&nbsp;000 de los 187&nbsp;000 mineros.<ref name="Glass">{{cita noticia|nombre=Robert|apellíos=Glass|títulu=The Uncivilized Side of Britain Rears its Ugly Head|obra=The Record |fecha=16 d'avientu de 1984|páxina=37|idioma= inglés}}</ref><ref name="Black">{{cita noticia|apellíos=Black |nome=Dave |títulu=Still unbowed, ex-miners to mark 25&nbsp;years since the start of the strike |obra=The Journal |fecha=21 de febreru de 2009 |páxina=19|idioma= inglés}}</ref><ref name="pits-closed"/> Dos tercios de los mineros británicos, lideraos pola [[Unión Nacional de Mineros]] (NUM) sol mandu de [[Arthur Scargill]], dexaron les sos ferramientes en protesta.<ref name="Glass"/><ref name="thatcher-num">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/wales/3537463.stm|títulu=Iron Lady versus union baron|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=6 de marzu de 2004|apellíos=Hannan|nombre=Patrick|obra=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Jones">{{cita noticia|nome=Alan|apellido=Jones|títulu=A History of the Miners' Strike|obra=Press Association National Newswire|fecha=3 de marzu de 2009|idioma= inglés}}</ref> Thatcher negar a cumplir les demandes de los sindicatos y comparó les disputes colos mineros col conflictu de les Malvines, al declarar nun discursu en 1984: «Tuvimos que lluchar col enemigu nel esterior nes Malvines. Siempres tenemos que tar alerta del enemigu internu, que ye más malo de combatir y más peligrosu pa la llibertá».{{harvnp|Khabaz|2007|p=226|sp=sí}} Dempués d'un añu en fuelga, en marzu de 1985, el líder del NUM venció ensin llograr nengún alcuerdu. El costu pa la economía foi envaloráu en siquier 1500 millones de llibres y la fuelga foi responsable en gran parte de la cayida de la [[llibra esterlina]] frente al [[dólar estauxunidense]].<ref name="Harper">{{cita noticia|apellíos=Harper |nome=Timothy |títulu=Miners return to work today. Bitter coal strike wrenched British economy, society |obra=Dallas Morning News |fecha=5 de marzu de 1985 |páxina=8|idioma= inglés}}</ref> En 1985 el gobiernu cerró 25 mines de carbón y pa 1992, la cifra yá xubía a 97;<ref name="pits-closed"/> aquelles que permanecieron actives fueron privatizaes en 1994.<ref>{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/business/3531819.stm|títulu=UK Coal sees loss crumble to £1m|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=4 de marzu de 2004|autor=BBC News|obra=BBC|idioma=inglés}}</ref> El zarru eventual de les 150 mines de carbón, magar que non toes perdíen más dineru del que producíen, resultó na perda de 10&nbsp;000 empleosemplegos y l'efectu económicu afaró comunidaes enteres.<ref name="pits-closed">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/3514549.stm|títulu=Watching the pits disappear|fechaacceso=10 d'abril de 2012|fecha=5 de marzu de 2004|obra=BBC|autor=BBC News|idioma=inglés}}</ref><ref name="Llee">{{cita noticia|apellíos=Lee |nome=Adrian |títulu=King Coal |obra=Daily Express |fecha=9 d'avientu de 2008 |páxines=20–21|idioma= inglés}}</ref> Los mineros contribuyeren a la salida de Heath del poder, polo que Thatcher taba dispuesta a trunfar no qu'él falló. La so estratexa de preparar provisiones de combustibles, el nomamientu de [[Ian MacGregor]] como líder non sindicalizado de la NCB, y l'entrenar y fornir afechiscamente a la policía pa reaccionar ante les protestes, finalmente contribuyó a la so victoria.{{harvnp|Marr|2007|p=411|sp=sí}}
 
En 1979 el númberu de paros llaborales en tol Reinu Xuníu xubió a 4583 y perdiéronse más de 29 millones de díes llaborables. En 1984, l'añu de la fuelga de los mineros, hubo 1221 paros cola perda de más de 27 millones de díes llaborables. Sicasí, el númberu de los mesmos baxó costantemente a lo llargo del mandatu de Thatcher; en 1990 presentáronse 630 paros cola perda de menos de 2 millones de díes llaborables y siguieron col enclín negativu dempués de que Thatcher abandonara'l so cargu.<ref name="ButlerButlerP375">{{Cita Harvard|Butler|Butler|1994|p=375|sp=sí}}</ref> El númberu de trabayadores sindicalizados tamién menguó de 13,5 millones en 1979 a menos de 10 millones pa 1990.<ref name="EvansP40">{{Cita Harvard|Evans|2004|p=40|sp=sí}}</ref>
Llinia 241:
Los rumores alrodiu del so enclín al [[racismu]] fueron amontándose a lo llargo del so mandatu y darréu a este. A pesar de qu'aceptó l'ingresu de 10&nbsp;000 vietnamites que fuxíen del réxime comunista al Reinu Xuníu, Thatcher supunxo qu'habría disturbios caleyeros si recibíen viviendes de proteición oficial en desterciu de la población blanca y almitió que pondría «munches menos oxeciones si tratar de refuxaos de [[Rodesia (rexón)|Rodesia]], polacos o húngaros porque sería muncho más fácil asimilalos na sociedá británica».<ref name="Elpais"/>
 
Per otra parte, los críticos llamentaron la influencia de Thatcher nel abandonu d'idees como'l [[plenu empléuemplegu]], l'amenorgamientu de la probeza y el consensu civil como base de los oxetivos políticos. Tamién foi criticada por ser divisiva<ref name="greatestpm">{{Cita web|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/programmes/newsnight/7593554.stm|obra=BBC News|títulu=Who has been UK's greatest post-war PM?|fecha=16 de setiembre de 2008|autor=BBC|fechaacceso=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref> y por promover la cobicia y l'egoísmu.<ref name="legacy-bbc"/> N'abril de 2009, antes del 30° aniversariu de la so eleición como primer ministra, Thatcher faló sobre [[Escocia]] y aportunó en que se topaba no cierto y nun se penaba d'aplicar el cargu comuñal y retirar los subsidios a «les industries anticuaes, que los sos mercaos atopar nun cayente terminal» que crearon «la cultura de dependencia que fixo tanto dañu a Gran Bretaña».<ref>{{cita noticia|títulu=Thatcher: I did right by Scots; Thatcher: I regret nothing|obra=Sunday Times |fecha=26 d'abril de 2009 |páxina=1|nome=Jason|apellíos=Allardyce|idioma= inglés}}</ref> Según ''Daily Record'': «Antes de Thatcher, Escocia faía aceru, barcos, autos y producía carbón [...] [Pa cuando Thatcher terminó'l so gobiernu] toes eses industries quedaron afaraes y decenes de miles d'homes y les sos families [...] vivíen ensin trabayu y esperanza».<ref>{{Cita web|url=http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics-news/2012/01/08/margaret-thatcher-is-back-but-should-scots-ever-forgive-the-iron-lady-86908-236874|títulu=Margaret Thatcher is back but should Scots ever forgive the Iron Lady?|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=8 de xineru de 2012|editorial=''Daily Records''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.dailyrecord.co.uk/news/politics-news/2010/05/05/tories-wreaked-havoc-in-scotland-the-last-time-round-and-working-folk-have-not-forgotten-86908-22235261/|títulu=Tories wreaked havoc in Scotland the last time round.. and working folk have not forgotten|fechaacceso=3 de xunu de 2012|apellíu=Spencer|nome=Ben|fecha=5 de mayu de 2010|editorial=''Daily Records''|ubicación=Reinu Xuníu|idioma=inglés}}</ref> La economista política [[Susan Strange]] definió al nuevu modelu de crecedera financiera como «capitalismu de casino» al reflexar la so perspeutiva de que la especulación y el comerciu d'acciones habíense vueltu más importantes pa la economía que la mesma industria.{{harvnp|Gamble|2009|p=16|sp=sí}}
 
Mientres el so mandatu, Thatcher llogró un índiz d'aprobación de 40&nbsp;%, el segundu más baxu pa un primer ministru de la posguerra. Les encuestes consistentemente amosaben que yera más impopular qu'el so partíu.<ref name="ridley">{{cita noticia|apellíos=Ridley |nome=Matt |títulu=Et El to, Heseltine?; Unpopularity Was a Grievous Fault, and Thatcher Hath Answered for It |periódicu=Washington Post |fecha=25 de payares de 1990 |páxina=2|idioma=inglés}}</ref> Al definise como una política de convencimientu, Thatcher siempres aportunó que nun-y importaben les encuestes y apuntó al so récor d'eleiciones invictes.<ref>{{cita noticia|títulu=The poll tax incubus |obra=The Times |fecha=24 de payares de 1990|idioma=inglés}}</ref> Sicasí, en xunetu de 2011 Thatcher foi nomada la primer ministra británica más competente de los postreros 30 años nuna encuesta de Ipsos MORI.<ref name="Stacey_1">{{Cita web|url=http://www.ft.com/cms/s/0/d4y23a0c-a3f9-11y0-8b4f-00144feabdc0.html#axzz1R5B1AzaY|títulu=Thatcher heads poll of most competent PMs|autor=Stacey, Kiran|fecha=3 de xunetu de 2011|fechaacceso=10 de xineru de 2012|editorial=financial times.com|idioma=inglés}}</ref> Foi considerada una de les figures polítiques más importantes como asina tamién una de les 25 muyeres más poderoses del sieglu XX pola revista ''[[Time (revista)|Time]]''.<ref>{{Cita web|url=https://web.archive.org/web/20141025233407/http://edant.clarin.com/diariu/1998/04/08/i-04001d.htm|títulu=Les 20 figures polítiques más importantes del sieglu|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=8 d'abril de 1998|editor=France Press|editorial=Clarín|allugamientu=Arxentín}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.time.com/time/specials/packages/article/0,28804,2029774_2029776_2031811,00.html|títulu=Margaret Thatcher (1925-Present)|fechaacceso=13 de xunu|fecha=18 de payares de 2010|editorial=[[Time (revista)|Time]]|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.clarin.com/sociedá/Hillary-Thatcher-Madonna-poderoses-pasáu_0_377362425.html|títulu=Hillary, Thatcher y Madonna, ente les más poderoses del sieglu pasáu|fechaacceso=3 de xunu de 2012|fecha=23 de payares de 2010|editorial=''Clarín''|allugamientu=Arxentín}}</ref>