Diferencies ente revisiones de «Guerra Civil Española»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Iguo testu: -"empléu" +"emplegu" |
||
Llinia 265:
El día 24 de febreru, Negrín abandonó Madrid en celebrando un conseyu de ministros ya instaló el so cuartel xeneral nuna finca cercana a la llocalidá alicantina d'[[Elda]] (la "[[Posición Yuste]]", que yera'l so nome en clave). Trés díes depués, el 27 de febreru, Francia y Gran Bretaña reconocíen al gobiernu de Franco en Burgos como'l gobiernu lexítimu d'España, y el día 28 de febreru, ante esta reconocencia internacional, faíase oficial l'arrenunciu a la Presidencia de la República de [[Manuel Azaña]] y la so sustitución provisional pol presidente de les Cortes, [[Diego Martínez Barriu]] (dambos atopábense en Francia). Dempués de toos estos fechos la posición de Negrín yera insostenible.{{Harvnp|Casanova|2007|p=337}}
Mientas tantu taba bien avanzada la combalechadura militar y política contra'l gobiernu Negrín dirixida pol xefe del Exércitu del Centru, el coronel [[Segismundo Casáu]], convencíu de que "''sería más fácil liquidar la guerra al traviés d'un entendimientu ente militares''" polo qu'entrara en contautu al traviés de la "[[quinta columna]]" col Cuartel Xeneral del "Generalísimo" Franco pa una rindición del exércitu republicanu "ensin represalies" a la manera del "abrazu de Vergara" de 1839 que punxo fin a la [[primer guerra carlista]] (col caltenimientu de los
Probablemente en conexón cola conxura casadista, el 4 de marzu produció la '''[[sublevación de Cartaxena (1939)|sublevación de la base naval de Cartaxena]]''' encabezada por militares profranquistas afalaos pola [[quinta columna]] qu'esplegara una intensa actividá na base y na ciudá. Mientres el día 4 y el 5 tienen llugar combates ente los sublevaos y los resistentes republicanos. Y metanes ellos, l'almirante [[Miguel Buiza]] ordena a la flota republicana qu'abandone'l puertu y dirixir a la base naval de [[Bizerta]] nel protectoráu francés de [[Túnez]], a pesar de que la sublevación fuera apoderada en Cartaxena poles fuerces republicanes el día 7 de marzu.{{Harvnp|Bahamonde|Cervera Gil|1999|pp=421-438}}{{Harvnp|Viña|Hernández Sánchez|2009|pp=265-284}}
|