Diferencies ente revisiones de «Chueta»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"pedricaos" +"predicaos"
m Correición de nomes propios
Llinia 204:
===== Hasta la II Guerra Mundial ([[1900]]-[[1945]]) =====
 
Mientres el primer terciu del [[sieglu XX]], produciéronse significativos cambeos en Mallorca qu'empezaron a romper la inercia social de los últimos sieglos: Palma empecipió la so espansión fora de les muralles y colles atraxo a nuevos residentes (españoles o estranxeros) pa los cualos la condición de chueta nun significaba nada. Tamién, la economía evolucionó escontra modelos menos tradicionales, empezar a alteriar la adscripción profesional por razón de nacencia.<ref>Moore, ''Los de la Cai…'' p. 158.</ref> Nesti contestu, ente xineru y ochobre de [[1923]], el [[urbanista]] y [[políticu]] chueta [[Guillem Forteza Pinya]] foi alcalde de Palma. Tamién, ente [[1927]]-30, mientres la [[dictadura de PrimuPrimo de Rivera]], ser Joan Aguiló Valentí, alies ''Cera'' y Rafel Ignasi Cortès Aguiló, alies ''Bet''.<ref>Font, ''La fe vençuda…'' p. 150 y 151.</ref> El curtiu periodu de la [[Segunda República Española|Segunda República]] tamién tuvo la so importancia debíu al [[laicismu]] oficial y al fechu de que bona parte de los chuetas simpatizaran col nuevu modelu d'Estáu, de la mesma manera qu'enantes lo fixeron coles idees ilustráu y lliberal.<ref>Moore, ''Los de la Cai…'' p. 179.</ref> Mientres la dómina republicana, per primer vegada, ofició un sacerdote chueta el sermón na [[Catedral de Santa María de Palma de Mallorca|Catedral mallorquina]], fechu que tuvo gran importancia simbólica.<ref>Forteza, ''Els descendents…'' p. 74.</ref>
 
Rematáu'l periodu republicanu, munchos fueron víctimes de la represión [[franquista]], pero tamién otros munchos dieron sofitu a la rebelión militar; anque paez que de primeres de la [[Guerra Civil Española|Guerra Civil]] y más tarde escontra los años 40, a instancia de la Falanxe y del gobiernu de la [[Alemaña]] [[nazi]], fixéronse ''llistes'' y ''encuestes'' pa un eventual control de los chuetas a los cualos considerábase venceyaos a los xudíos europeos y pa preparar la so eventual deportación a [[campos d'esterminiu]]. Atribuyir al [[Jose Miralles y Sbert|Obispu Miralles]] la encomienda d'un informe qu'amontó en gran manera'l númberu d'afeutaos hasta una cantidá inasumible, col fin d'evitar les actuaciones.<ref> Font, ''La fe vençuda'', pp. 154-158.</Ref>