Diferencies ente revisiones de «Carolina Herschel»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"pequenu" +"pequeñu"
m correiciones
Llinia 9:
Xuntu col so hermanu afayó dos mil estrelles dobles, y dambos demostraron que munches d'elles yeren [[Estrella binaria|sistemes binarios]], colo cual toparon la primer prueba de la esistencia de gravedá fora del sistema solar. Cuando William finó, a pesar de que yá nun vivíen xuntos porque él habíase casáu tiempu tras, Carolina abandonó Inglaterra y volvió a Hannover.
 
Caroline Herschel ye considerada la primer astrónoma profesional. En [[1828]] recibió la [[Medaya d'oru de la Real Sociedá Astronómica|Medaya d'oru]] de la [[Royal Astronomical Society]], sociedá de la que foi'l so primer miembru honorariu femenín. Nomar miembru de la [[Real Academia Irlandesa]] y en [[1846]] recibió la Medaya d'Oru de les Ciencies, del rei [[Federico GuillermoGuillermu IV]] de [[Prusia]].<ref>Ogilvie, Marilyn Bailey. Women in Science: Antiquity through the Nineteenth Century (n'inglés). [[MIT Press]], 1986, p. 97-98. ISBN 0-262-65038-X.</ref>
 
Amás de trabayar como secretaria del so hermanu, afayó pola so propia cunta ocho cometas y tres nebuloses, coles mesmes ellaboró diversos catálogos. El so trabayu foi reconocíu en mayor midida tres la so muerte en 1848, a los 97 años.<ref name="Obituariu">{{cita noticia |nome= |apellíos= |enlaceautor= |autor= |coautor= |títulu=Obituary of Miss Caroline Lucretia Herschel |url=http://articles.adsabs.harvard.edu/full/seri/MNRAS/0008/0000064.000.html |formatu= |axencia= |periódicu=[[Monthly Notices of the Royal Astronomical Society]] |editorial= |id= |páxines=64-66 |númberu=8 |fecha = febreru de 1848 |issn= |fecha= |fechaacceso=18 de marzu de 2016 |ubicación= |idioma=inglés}}