Diferencies ente revisiones de «Plaguicida»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"empléu" +"emplegu"
m Iguo plurales
Llinia 12:
 
== Usos ==
Los sos usos más comunes pueden ser matar aguarones y mosquitos que pueden tresmitir enfermedaes como la [[fiebre mariello]] y la [[malaria]].<ref name="purdue">[https://web.archive.org/web/20100609205608/http://www.btny.purdue.edu/Pubs/PPP/PPP-70.pdf The benefits of pesticides: A story worth telling]. Purdue.edu. Retrieved on September 15, 2007.</ref> Tamién pueden matar inseutos que nos causen picadures o qu'estropien a los nuesos animales o a les nueses propiedaes.<ref name="purdue"/> Les yerbicíes tamién pueden protexer les nueses frutes y verdurasverdures. Les yerbicíes usar pa esaniciar les maleces y tamién pa controlar a les plantes invasores que pueden infligir daños nel mediu ambiente. Les yerbicíes tamién s'usen en llagos y llagunes pa controlar la crecedera d'algues y plantes acuátiques que puedan interferir cola natación, la pesca o que dean malos golores.<ref name="VCE">Helfrich, LA, Weigmann, DL, Hipkins, P, and Stinson, ER (June 1996), [http://www.ext.vt.edu/pubs/waterquality/420-013/420-013.html#L4 Pesticides and aquatic animals: A guide to reducing impacts on aquatic systems] {{Wayback|url=http://www.ext.vt.edu/pubs/waterquality/420-013/420-013.html |date=20090305060503 }}. Virginia Cooperative Extension. Del 14 oct. 2007.</ref> Usar pa controlar les [[Isoptera|termites]] y el moho que pueden estropiar les construcciones.<ref name="purdue"/> Nos llugares d'almacenaxe d'alimentos usar pa controlar a'l royedores ya inseutos qu'infecten los granos y otros alimentos. Cada plaguicida trai apareyaos dellos riesgos; l'usu fayadizu de plaguicidas amenorga esos riesgos a un nivel consideráu aceptable poles axencies que regulen el so usu, tales como la [[Axencia de Proteición Ambiental de los Estaos Xuníos]] (GUO poles sos sigles n'inglés) y pola Axencia Reguladora del Manexu de Pestes (PMRA) de Canadá.
 
Los plaguicidas pueden aforrar dineru a'l llabradores al prevenir les perdes de colleches por inseutos y otres plagues. Nun estudiu calculóse qu'el llabradores nos Estaos Xuníos aforraron l'equivalente de cuatro veces el costu de los plaguicidas.<ref name="Kelloggrl">Kellogg RL, Nehring R, Grube A, Goss DW, and Plotkin S (February 2000), [https://web.archive.org/web/20020618151910/http://www.nrcs.usda.gov/technical/land/pubs/eip_pap.html Environmental indicators of pesticide leaching and runoff from farm fields]. United States Department of Agriculture Natural Resources Conservation Service. Revisáu en 3-10-2007.</ref> Otru estudiu demostró que'l nun usar plaguicidas resultaba nuna perda del 10% del valor de les colleches.<ref>Kuniuki S (2001). [https://web.archive.org/web/20080118062301/http://sciencelinks.jp/j-east/article/200205/000020020502A0090868.php Effects of organic fertilization and pesticide application on growth and yield of field-grown rice for 10 years]. ''Japanese Journal of Crop Science'' Volume 70, Númberu 4, Páxines 530-540.</ref> Otru estudiu realizáu en 1999 atopó qu'una prohibición de plaguicidas nos Estaos Xuníos puede resultar nun aumentu del costu de los alimentos, perdes d'emplegos y aumentu de la fame mundial.<ref>Knutson, R.(1999). [http://www.afpc.tamu.edu/pubs/1/148/99-2.pdf Economic Impact of Reduced Pesticide Use in the United States].Agricultural and Food Policy Center. Texas A&M University.</ref>