Diferencies ente revisiones de «Benedetta Carlini»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Plantía {{Ficha de...} a {{persona}}
m Iguo testu: -"lesbianismo" +"lesbianismu"
Llinia 1:
{{persona}}
'''Benedetta Carlini''' (1591–1661) foi una [[monxa]] [[misticismu|mística]] [[lesbianismolsbianismu|lesbiana]] que vivió na [[Italia]] de la [[Contrarreforma]], mientres los sieglos XVI y XVII. [[Judith Brown]] rellató la so vida en ''Immodest Acts'' («Actos impúdicos», 1986), esplicando los acontecimientu que lu llevaron a ser d'importancia pa'l historiadores de la espiritualidá femenina y del lesbianismolsbianismu.
 
La dramaturga y direutora teatral canadiense Rosemary Rowe escribió una obra de teatru sobre la so relación amorosa cola hermana Bartolomea, ''Benedetta Carlini: Lesbian Nun of Renaissance Italy'' («Benedetta Carlini: monxa llesbiana de la Italia renacentista»).
 
== Vida ==
Benedetta Carlini nació nuna familia de [[clase media]] italiana, que pudo merca-y una plaza nel [[Conventu de la Madre de Dios (Pescia)|Conventu de la Madre de Dios]] en [[Pescia]], que-y dexó una vida alcontradiza. A los trenta años, Benedetta foi nomada [[abad|abad]], pero empezó a tener una serie de visiones, nes qu'homes trataben de matala. Medroses de que Benedetta tuviera endemoniada, les demás monxes asignar a la so celda. Les visiones más tarrecibles cesaron, pero siguió teniendo visiones sobrenaturales.
 
Les visiones llegaron a oyíos del papa, apurríu a la [[Contrarreforma]] y determináu a callar a los místicos potencialmente peligrosos si amosaben signos de [[espiritualidá]] independiente o [[Herejía|herética]]. A pesar de que visitaron trés o cuatro veces a Benedetta, nun foi hasta qu'entrugaron a la hermana Bartolomea qu'afayaron que Benedetta y Bartolomea yeren amigues. Según el relatu de Bartolomea, la hermana Benedetta obligar a amorecer con ella y dambes esperimentaben les [[epifanía|epifaníes]] místiques que la hermana Benedetta describía.
 
Acordies con Brown, ye posible que nun fora tantu'l lesbianismolsbianismu de Benedetta lo que la llevó a la cayida y l'encierre, como'l so [[egotismo]]. La confesión de Bartolomea foi abonda por que Benedetta fuera desaposiada de la so posición d'abadesa y caltenida so arrestu los restantes 35 años de la so vida. La so antigua amiga, la hermana Bartolomea, morriera un añu antes, en 1660.
 
== Interpretaciones alternatives ==