Diferencies ente revisiones de «Artes lliberales»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Santo Teresa +Santa Teresa) |
m Iguo testu: -"runas" +"runes" -"runología" +"runoloxía" |
||
Llinia 15:
* ''Trivium'' significa en [[llatín]] «tres víes o caminos»; arrexuntaba les disciplines rellacionaes cola [[elocuencia]], según la máxima ''Gram. loquitur, Dia. vera docet, Rhet. verba colorat'' («la gramática ayuda a falar, la dialéctica ayuda a buscar la verdá, la retórica colorea les pallabres»). Asina entendíen la [[gramática]] (''lingua'' -«la llingua»-), [[dialéctica]] (''ratio'' -«la razón»-) y [[retórica]] (''tropus'' -«les figures»-).
* ''Quadrivium''<ref>{{cita OLE|§ 6.2.2.2.2 Usu de la lletra ''q'' pa representar el fonema /k/|id=KeFaFZlWtscwNSCP|cita=[...] col fin de caltener la coherencia y simplicidá del nuesu sistema ortográficu, encamiéntase que toos aquellos préstamos d'otres llingües (sían llatinismos o extranjerismos) que la so grafía etimolóxica incluya una ''q'' con valor fónicu independiente afacer por completu al español sustituyendo felicidá ''q'' poles grafíes güei asitiaes na nuesa llingua pa representar el fonema /k/. Esto supon pasar a escribir ''cuark'', ''cuásar'', ''cuórum'' o ''execuátur'' (y non ''quark'', ''quásar'', ''quórum'' o ''exequátur'') y emplegar la hispanización ''cuadrivio'' en llugar del llatinismu semiadaptado ''quadrívium''. En casu de caltener la ''q'' etimolóxica, estes voces tienen de considerase extranjerismos o llatinismos ensin afaer y escribise, por ello, en cursiva y ensin tildes: ''quadrivium'', ''quark'', ''quasar'', ''quorum'' o ''exequatur''.|fechaacceso=8 d'agostu de 2017}}</ref> significa «cuatro caminos»; arrexuntaba les disciplines rellacionaes coles [[matemática|matemátiques]], según la máxima ''Ar. numerat, Geo. ponderat, As. colit astra, Mus. canit.'' («l'aritmética numbera, la xeometría sopesa, l'astronomía cultiva los astros, la música canta»); [[Arquitas]] (428 e.C.
* [http://books.google.es/books?id=ugZHAAAAcAAJ&pg=PA451&dq=verba+colorat&hl=ye&sa=X&ei=NV_TT9v_GYXJ0QXcsuj3Aw&vei=0CDcQ6AEwAA#v=onepage&q=verba%20colorat&f=false ''Revista ibérica de ciencies, polit́ica, lliteratura, artes ya instrucción pública''], 1861, pg. 451.
* L'hexámetru mnemotécnicu ye citáu en [http://www.newadvent.org/cathen/01760a.htm Catholic Encyclopedia]:
Llinia 46:
=== Escandinavia ===
Na Escandinavia medieval surde'l conceutu «''bókligar listir''» (sing. ''bóklig list'') qu'entendía habilidaes lliteraries (''boglige færdigheder''), llibros d'aprendizaxe (''lærdom''), escolarización (''videnskab'') y les artes lliberales. Les sagues nórdiques son testimoniu de dos personaxes femeninos trataos en ''bókligar listir'', Diana, la princesa protagonista de ''[[Hjálmþés saga ok Ölvis]]'' y [[Hervör]], protagonista de la ''[[saga Hervarar]]'', esta postrera amás yera eficiente en ''«íþróttir»'' (un compendiu sobre educación cimera, [[hnefatafl]] (un tipu d'[[axedrez]]), oratoria, conocencia de les [[
== Estensión del conceutu: oficios lliberales ==
|