Diferencies ente revisiones de «Alfarería»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Preferencies llingüístiques |
m Iguo testu: -"originalmente" +"orixinalmente" |
||
Llinia 16:
La palabra Alfarería, como alfar, provienen del árabe hispánicu ''alfah hár'', ‘folla’, y esti del árabe clásicu ''fah har'' (alfarería), y de la mesma del hebréu ''hhafar'' (tierra, folla).<ref>COROMINAS,J. ''Diccionariu Críticu Etimolóxicu de la Llingua Castellana''. Madrid, Gredos (1954).</ref> En [[1789]] se documenta «''alfaharería»'' y en [[1866]], «alfarería», finalmente. Pela so parte, sofitándose nel [[Diccionariu d'Autoridaes]], el [[DRAE]] caltién el términu ''alcaller'' (pa «alfar» y «alfareru») y ''alcallería'' (conxuntu de vasíes de folla).<ref>[[#Seseña|Natacha Seseña]], ''Cacharrería popular'', p. 26.</ref><ref>[http://recursosdidacticos.es/goodrae/definicion.php?palabra=alfarer%C3%ADa Alfarería nel DRAE]</ref>
Per otru llau, Cerámica procede del griegu antiguu ''κεραμική'' (keramiké), femenín de ''κεραμικός'' (''keramikós'', fechu de magre), "cerámicu",<ref>[http://recursosdidacticos.es/goodrae/definicion.php?palabra=cer%C3%A1mica&lema=non Cerámicu nel DRAE]</ref> que designaba
[[Archivu:Kerameikos antiquities panorama.jpg|thumb|center|500px|Panorámica del sitiu arqueolóxicu del Cerámicu dende'l sureste.]]Magar [[Nebrija]], nel estragal del sieglu XVI, yá utilizó'l términu griegu ''ceramion'', atribúyese-y al arqueólogu Giovanni Battista Passeri la responsabilidá d'incluyir la voz "cerámica" nel contestu llingüísticu modernu nuna obra impresa en [[Venecia]] en 1768.<ref>{{Cita web|url=[http://books.google.es/books?id=TuWaxjnVOqIC&pg=PR17&lpg=PR17&dq=passeri+arqueologo&source=bl&ots=HNnReJ6oYf&sig=qHfJkcod1X9TUFBYfOEcQNtquIM&hl=ye#v=onepage&q=passeri%20arqueologo&f=false]|título=Tecnología de los materiales cerámicos|editor=Díaz de Santos 2005|fechaaccesu= 25 d'agostu de 2012}}</ref> Pela so parte [[Joan Corominas]] informa de que dichu vocablu llegó a España en 1869, un sieglu dempués.<ref>[[#Caru|Caru Bellido]], ''Diccionariu de términos cerámicos y d'alfarería'', p. 70.</ref>
Llinia 45:
'''Alfarería de finu''', referíu a los alfares con producción más cuidada, anque non necesariamente vidrada.
'''Alfarería popular''', tamién llamada tradicional, enmarcada no rural pre-industrial. Engloba tou tipu de cacharrería utilitaria, funcional y barata. La so redolada,
== Hestoria y orixe ==
|