Diferencies ente revisiones de «Margaret Thatcher»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Iguo testu: -"originalmente" +"orixinalmente"
Llinia 259:
Apocayá, munchos biógrafos fueron críticos con dellos aspeutos de la vida nos años de Thatcher. Por casu, el periodista [[Michael White]], nel so llibru ''[[New Statesman]]'' (2009), duldó del fechu de que les sos reformes traxeren dalgún beneficiu netu al pueblu británicu.<ref>{{cita llibru|nombre=Michael|apellíu=White|capítulu=The Making of Maggie|títulu=New Statesman|fecha=26 de febreru de 2009|idioma=inglés}}</ref> Magar ser la primer muyer escoyida como primer ministra del Reinu Xuníu, Eric Evans dixo nel so llibru ''Thatcher and Thatcherism'' que fixo «pocu p'ayudar la causa política de les muyeres»,<ref name="EvansP25">{{Cita Harvard|Evans|2004|p=25|sp=sí}}</ref> yá sía nel so partíu o nel gobiernu, y delles feministes britániques clasificar como «una enemiga».{{harvnp|Burns|2009|p=234|sp=sí}} La so postura sobre la [[inmigración]] foi percibida como parte de la creciente [[esfera pública]] racista, que el profesor Martin Barker calificó como «[[racismu|nuevo racismu]]».<ref name="Chin09">{{Cita Harvard|Chin|2009|p=92|sp=sí}}</ref>
 
Influyíu polos principios de [[Keith Joseph]],{{harvnp|Marr|2007|p=358|sp=sí}} el términu «[[thatcherismo]]» surdió pa referise a les sos polítiques según a los aspeutos de la so ética y del so estilu personal, incluyendo'l [[absolutismu moral]], el [[nacionalismu]], l'interés individual y un enfoque inflexible p'algamar los sos oxetivos políticos.<ref group="nota">[[Nigel Lawson]] enlistó los ideales thatcheristas como: «Mercaos llibres, disciplina financiera, firme control del gastu públicu, retayos a los impuestos, nacionalismu, "valores victorianos" (de la variedá de autoayuda de Samuel Smiles), privatización y una plizca de populismu.» {{Cita Harvard|Lawson|1992|p=64|sp=sí}}</ref> El llamatu «[[Dama de fierro|La Dama de Fierro]]», originalmenteorixinalmente creáu pola prensa soviética, acomuñar coles sos polítiques inflexibles y la so forma de gobernar.<ref>{{Cita web|url=http://www.cbc.ca/archives/categories/arts-entertainment/media/barbara-frum-pioneering-broadcaster/britains-iron-lady.html|títulu=Margaret Thatcher: Britain's Iron Lady - CBC Archives|obra=Archives.cbc.ca|fechaacceso=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.nytimes.com/2002/03/23/world/thatcher-quits-public-life-citing-health.html|títulu=Thatcher Quits Public Life, Citing Health - New York Times|obra=New York Times|fecha=23 de marzu de 2002|fechaacceso=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref><ref>{{Cita web|url=http://www.perthnow.com.au/news/world/margaret-thatcher-rushed-to-hospital/story-y6frg1p3-1225734493486|títulu=Margaret Thatcher rushed to hospital|obra=Perth Now|fecha=14 de xunu de 2009|fechaacceso=20 d'abril de 2012|idioma=inglés}}</ref>
 
En 2011, el líder llaborista [[Ed Miliband]] emponderó les polítiques claves de Thatcher al afirmar que: «delles coses que pasaron na década de 1980 tuvieron bien. Tuvo bien dexar a la xente mercar la so propia casa. Tuvo bien retayar los impuestos nun 60&nbsp;%, 70&nbsp;% y 80&nbsp;%. Y tuvo bien camudar les regles nes tiendes zarraes, nes fuelgues antes de les eleiciones. Esos cambeos tuvieron bien, y nós tuvimos mal n'oponenos a ellos nesi tiempu».<ref>{{Cita web|url=http://www.telegraph.co.uk/news/politics/ed-miliband/8791870/Labour-Party-Conference-Ed-Milibands-speech-in-full.html|títulu=Labour Party Conference: Ed Miliband's speech in full|obra=The Telegraph|fecha=27 de setiembre de 2011|fechaacceso=20 d'abril de 2012|ubicación=Londres|editorial=Telegraph Media Group|idioma=inglés}}</ref> El mandatu de Thatcher de 11 años y 209 díes como primer ministra foi'l más llargu dende [[Lord Salisbury]] (13 años y 252 díes en tres periodos empezando en 1885) y el periodu continuu más llargu dende [[Robert Jenkinson]] (14 años y 305 díes empezando en 1812).<ref name="number-10"/><ref>{{Cita web|autor=Gobierno del Reinu Xuníu|url=http://www.number10.gov.uk/past-prime-ministers/robert-gascoyne-cecil-3rd-marquess-of-salisbury/|título=Robert Gascoyne-Cecil 3rd Marquess of Salisbury|fechaacceso=20 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=Number 10.gov.uk}}</ref><ref>{{Cita web|autor=Gobierno del Reinu Xuníu|url=http://www.number10.gov.uk/past-prime-ministers/robert-banks-jenkinson-earl-of-liverpool/|título=Robert Banks Jenkinson Earl of Liverpool|fechaacceso=20 d'abril de 2012|idioma=inglés|obra=Number 10.gov.uk}}</ref>