Diferencies ente revisiones de «Álxebra»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"tamien" +"tamién"
m Iguo testu: -"pué" +"pue"
Llinia 1:
{{1000}}
[[Archivu:Image-Al-Kitāb al-muḫtaṣar fī ḥisāb al-ğabr wa-l-muqābala.jpg|thumb|200px|Una páxina del llibru d''''Al-Khwarizmi''' que dio orixe al nome d'''álxebra'']]
L''''Álxebra''' ye una rama de les [[Matemátiques]] qu'estudia la estructura y cantidá pero independientemente de toa magnitú numérica y de tou sistema de numberación.PuéPue considerase que ye una xeneralización de l'[[Aritmética]]. Dientro l'álxebra puen considerase dos rames, l'[[álxebra elemental]] que ye'l que s'estudia en [[Educación Secundaria|secundaria]] y l'[[Álxebra abstracto|álxebra superior]] nel que se da mas importancia a les estructures abstractes como: [[grupu (matemátiques)|grupu]], [[anillu (matemátiques)|anillu]] y [[campu (matemátiques)|campu]]. Xunto cola [[Xeometría]] y l'[[Análisis Matemáticu]] formen les tres rames principales de la Matemática.
 
== Historia ==
L'orixe del álxebra puépue datase nes cultures del [[Antigu Exiptu]] y [[Mesopotamia|mesopotámiques]] que ya usuaben un álxebra primitivo pa resolver [[ecuación llinial|ecuaciones lliniales]], [[ecuación cuadrada|ecuaciones cuadraes]] hai más de 3.000 años.
* Hacia l'añu [[300 e.C.]]: El [[matemátiques|matemáticu]] [[Antigua Grecia|griegu]] [[Euclides]] dió-y un sentiu xeométricu a la ecuación cuadrada <math>x^2+bx=c^2</math>, de tal manera que había que alcontrar un segmentu de llonxitú <math>x</math> de manera que el [[cuadráu]] que se faiga n'él al amesta-y un [[reutángulu]] de [[segmentu]] <math>b</math>, apoyáu nún de los sos llaos, tien que dar ún área igual qu'un cuadráu de llau <math>c</math>.
* Hacia l'añu [[100 e.C.]]: Nel llibru chinu ''Los 9 Capitulos del Arte Matemáticu'' trátense conceutos rellacionaos coles [[ecuaciones alxebraiques]].
Llinia 17:
L'Álxebra pue ser dividida nes siguientes categoríes:
* '''[[Álxebra elemental]]''', nel que se estudien les propiedaes de les operaciones usando símbolos pa denotar o bien [[contantes matemática|constantes]] o bien [[variable]]s y les regles que gobiernen nes [[Expresión matemática|expresiones matemátiques]] y n'[[ecuación|ecuaciones]]. N'Asturies suel estudiase en secundaria.
* '''[[Álxebra superior]]''', tamién llamao ''álxebra moderno'', nel que qu'[[estructura alxebraica|estructures alxebraiques]] como [[grupu (matemátiques)|grupos]], [[anillu (matemátiques)|anillos]] y [[campu (matemátiques)|campos]] son definies y estudiaes de forma [[axiomatización|axiomática]].
* '''[[Álxebra lineal]]''', nel que se estudien les propiedaes los [[espaciu vectorial|espacios vectoriales]].
* '''[[Álxebra universal]]''', nel que se estudien propiedaes comunes a toles estructures alxebraiques.