Diferencies ente revisiones de «Alianza Popular»

Contenido eliminado Contenido añadido
m Iguo testu: -"proxectar" +"proyeutar"
m Preferencies llingüístiques
Llinia 50:
Nes [[eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 1980]], AP sofitó la candidatura de [[Solidaritat Catalana (1980)|Solidaritat Catalana]], que llogró 64.004 votos (2,37%) y nengún escañu. En [[1981]] AP ganó les [[eleiciones al Parllamentu de Galicia de 1981|eleiciones al Parllamentu de Galicia]], resultando escoyíu [[Gerardo Fernández Alborecer]] primer presidente de la [[Xunta de Galicia]].
 
Tres el fundimientu de la entós gobernante [[Unión de Centru Democráticu]] (UCD), Alianza Popular asociar col [[Partíu Demócrata Popular]], que yera una formación política biforcada de la UCD d'ideoloxía demócrata-cristiana, según con diversos partíos [[Rexonalismu|rexonalistes]] de [[dereches]] (la [[Unión Valenciana]], la [[Unión del Pueblu Navarro]] y el [[Partíu Aragonés Rexonalista]]), formando d'esa manera una candidatura conxunta de cara a les [[Eleiciones xenerales d'España de 1982|eleiciones xenerales de 1982]], a les qu'allegó como ''Alianza Popular-Partíu Demócrata Popular (AP-PDP)'', añediendo les sigles del PAR, la UV y la UPN nes sos respeutives comunidaes. Amás, nel [[País Vascu]] presentóse asociándose tamién cola UCD, qu'asina llogró un diputáu adicional. En xunto, llogró 5.548.107 votos (26,36%) y 107 diputaos (84 de AP, 14 del PDP, 2 de UPN, 2 del PAR, 2 de UV, 2 [[Partíu Lliberal (España, 1976)|lliberales independientes]] y 1 de la UCD), lo que la convirtió na principal fuerzafuercia político de la oposición nel Congresu de los Diputaos. Nel [[Senáu d'España|Senáu]] llogró 54 escaños, 51 más qu'en 1979, como Coalición Democrática (41 de AP, 10 del PDP, 2 del PAR y 1 de UPN).
 
El 8 de mayu de 1983 ganó Alianza Popular nes [[Eleiciones al Parllamentu de les Islles Baleares de 1983|eleiciones al Parllamentu de les Islles Baleares]] y al [[Eleiciones a l'Asamblea Rexonal de Cantabria de 1983|Parllamentu de Cantabria]], faciéndose coles presidencies de dambes comunidaes. Igualmente, nes [[Eleiciones municipales d'España de 1983|eleiciones municipales]] (convocaes esi mesmu día) quedó en segundu llugar en númberu de votos, ganando les alcaldíes de dolce capitales de provincia.