Diferencies ente revisiones de «Android»

Contenido eliminado Contenido añadido
m correiciones
m Preferencies llingüístiques
Llinia 34:
|otros_artículos =
}}
'''Android''' ye un [[sistema operativu]] basáu nel [[núcleo Linux]]. Foi diseñáu principalmente para [[Dispositivu móvil|dispositivos móviles]] con [[pantalla táctil]], como [[teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]], [[Tableta (computadora)|tabletas]] y tamién para [[reló intelixente|relóes intelixentes]], [[televisión intelixente|televisiones]] y [[automóvil]]es. Primeramente foi desenvueltu por [[Android Inc.]], empresa que [[Google]] sofitó económicamente y más tarde, en [[2005]], mercó.<ref name="AndroidInc">{{Cita web |url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |título=Google Buys Android for Its Mobile Arsenal |apellíu=Elgin |nome=Ben |fecha=17 d'agostu de 2005 |obra=Bloomberg Businessweek |editorial=Bloomberg |urlarchivo=https://www.webcitation.org/5wk7sIvVb?url=http://www.businessweek.com/technology/content/aug2005/tc20050817_0949_tc024.htm |fechaarchivo=24 de febreru de 2011 |fechaaccesu=20 de febreru de 2012 |idioma=inglés }}</ref> Android foi presentáu en [[2007]] xunto la fundación del [[Open Handset Alliance]] (un consorciu de compañíes de ''[[hardware]]'', ''[[software]]'' y [[telecomunicaciones]]) p'avanzar nos estándares abiertos de los dispositivos móviles.<ref name="AndroidAnnouncement">{{Cita noticia |url=http://www.openhandsetalliance.com/press_110507.html |títulu=Industry Leaders Announce Open Platform for Mobile Devices |editorial=[[Open Handset Alliance]] |fecha=5 de payares de 2007 |fechaaccesu=17 de febreru de 2012 |idioma=inglés}}</ref> El primer móvil col sistema operativu Android foi'l [[HTC Dream]] y vendióse en [[ochobre de 2008]].<ref>{{Cita web |título=T-Mobile G1 Spec |url=http://www.gsmarena.com/t_mobile_g1-2533.php |obra=Infosite and comparisons |editorial=GSM Arena |fechaaccesu=12 de setiembre de 2012 |idioma=inglés}}</ref> Los dispositivos de Android vienden más que les vientes combinaes de [[Windows Phone]] y [[IOS]].<ref name="mahapatra1">{{Cita web |url=http://www.ibtimes.com/android-vs-ios-whats-most-popular-mobile-operating-system-your-country-1464892 |títulu=Android Vs. iOS: What’sWhat's The Most Popular Mobile Operating System In Your Country? |nome=Llisa |apellíu=Mahapatra |fecha=11 de payares de 2013 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014}}</ref><ref name="elmer1">{{cita noticia |url=http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |títulu=Don't mistake Apple's market share for its installed base |editorial=CNN |nome=Philip |apellíu=Elmer-DeWitt |fecha=10 de xineru de 2014 |fechaaccesu=30 de xineru de 2014 |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20140130052343/http://tech.fortune.cnn.com/2014/01/10/apple-android-kantar-comscore/ |fechaarchivo=30 de xineru de 2014 }}</ref><ref name="best_selling">{{cita noticia |url=http://www.businessinsider.com/androids-share-of-the-computing-market-2014-3 |títulu=This Chart Show Google's Incredible Domination Of The World's Computing Platforms |nome=Jay |apellíu=Yarow |fecha=28 de marzu de 2014 |fechaaccesu=23 d'abril de 2014}}</ref><ref name="sammobile1">{{Cita web |url=http://www.sammobile.com/2014/05/01/samsung-sells-more-smartphones-than-all-major-manufacturers-combined-in-q1/ |títulu=Samsung sells more smartphones than all major manufacturers combined in Q1 |fechaaccesu=12 de mayu de 2014}}</ref>
 
L'ésitu del sistema operativu convirtióse n'oxetu de pleitos sobre patentes nel marcu de les llamaes ''guerres de patentes'' ente les empreses de teléfonos intelixentes.<ref name="cnet2011">{{Cita web |url=http://news.cnet.com/8301-30686_3-20092399-266/google-just-bought-itself-patent-protection/ |título=Google just bought itself patent protection &#124; Signal Strength – CNET News |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |apellíu=Reardon |nome=Marguerite |fecha=15 d'agostu de 2011 |editorial=News.cnet.com}}</ref><ref name="tomsguide">{{Cita web |url=http://www.tomsguide.com/us/google-android-installations-app-downloads,news-11861.html |título=Google Android Now on 135 Million Devices |fechaaccesu=1 de mayu de 2013 |autor=Douglas Perry |fecha=16 de xunetu de 2011 |editorial=Tomsguide.com}}</ref> Según los [[Datos alrodiu de la vixilancia mundial (2013 a la fecha)|documentos secretos peneraos en 2013 y 2014]], el sistema operativu ye unu de los oxetivos de les [[Axencia d'intelixencia|percancies d'intelixencia]] internacionales. Android ye'l sistema operativu más usáu n'España con una cuota de mercáu del 92,2% de tolos teléfonos intelixentes.<ref>{{Cita web|url=http://es.kantar.com/tech/m%C3%B3llaina/2017/abril-2017-cuota-de-mercáu-de-smartphones-en-espa%C3%B1a/|títulu=Kantar - Vientes de smartphones: Android, imparable|fechaaccesu=23 d'agostu de 2017|sitioweb=ye.kantar.com|idioma=es}}</ref>
Llinia 186:
Como parte de les amplies revelaciones sobre [[Revelaciones sobre la rede de vixilancia mundial (2013-2015)|vixilancia masiva peneraes en 2013 y 2014]], afayóse que les axencies d'intelixencia estauxunidenses y britániques, la [[Axencia de Seguridá Nacional]] (NSA) y el [[Cuartel Xeneral de Comunicaciones del Gobiernu]] (GCHQ), respeutivamente, tienen accesu a los datos de los usuarios de dispositivos Android. Estes axencies son capaces de lleer casi tola información del teléfonu como SMS, geolocalización, correos, notes o mensaxes.<ref name="spiegel20130907">{{cita noticia |url=http://www.spiegel.de/international/world/a-920971.html |títulu= Privacy Scandal: NSA Can Spy on Smart Phone Data |fecha=7 de setiembre de 2013 |fechaaccesu=26 de mayu de 2013 |autor=Staff}}</ref> Documentos peneraos en xineru de 2014, revelaron que les axencies intercepten información personal al traviés de [[Internet]], [[redes sociales]] y aplicaciones populares, como [[Angry Birds]], qu'arrexunten información pa temes comerciales y de publicidá. Amás, según ''[[The Guardian]]'', el GCHQ tien una [[wiki]] con guíes de les distintes aplicaciones y redes de publicidá pa saber los distintos datos que pueden ser interceptaos.<ref name="angrybirdsatgchq">{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/27/nsa-gchq-smartphone-app-angry-birds-personal-data |títulu=Angry Birds and 'leaky' phone apps targeted by NSA and GCHQ for user data &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |editorial=theguardian.com}}</ref> Una selmana dempués de salir esta información a la lluz, el desarrollador finlandés [[Rovio Entertainment|Rovio]], anunció que taba reconsiderando les sos relaciones coles distintes plataformes publicitaries y encamentó a la industria polo xeneral a faer lo mesmo.<ref>{{Cita web |url=http://www.theguardian.com/world/2014/jan/28/angry-birds-rovio-respond-nsa-spying-revelations |títulu=Angry Birds firm calls for industry to respond to NSA spying revelations &#124; World news |fechaaccesu=26 de mayu de 2014 |autor=James Ball |fecha=28 de xineru de 2014 |editorial=theguardian.com}}</ref>
 
Les informaciones revelaron que les axencies realicen un esfuerzuesfuerciu adicional pa interceptar busques en [[Google Maps]] dende Android y otros [[Teléfonu intelixente|teléfonos intelixentes]] p'arrexuntar allugamientos de forma masiva.<ref name="angrybirdsatgchq" /> La NSA y el GCHQ aportunaron en qu'estes actividaes cumplen coles lleis nacionales ya internacionales, anque The Guardian afirmó que «les últimes revelaciones podríen sumase a la creciente esmolición pública alrodiu de cómo s'atropa y utiliza la información, especialmente p'aquellos fuera de los EE.XX. que gocien de menos proteición en temes de privacidá que los estauxunidenses».<ref name="angrybirdsatgchq" />
 
== Versiones ==
Llinia 256:
[[Google Play]] ye la tienda y plataforma en llinia de software desenvueltu por Google pa dispositivos Android. "Play Store" ye una aplicación que s'atopa instalada na mayoría de los dispositivos Android que dexa a los usuarios descargar aplicaciones publicaes pa distintes necesidaes del usuariu como apps de música, xuegos, noticies, clima, educación, compres, salú, deportes, mapes y más polos desarrolladores tantu de Google y otros más anque hai aplicaciones que se deben mercar pa descargar per mediu de ciertes formes de pagu que Google play pon a disposición como por PayPal, tarxeta de creitu y troco de códigos de play store pa poder usar delles aplicaciones non gratuites como xuegos principalmente. Por que l'usuariu pueda usar esta plataforma de Play store ye necesariu acomuñar una cuenta de gmail con contraseña y usar los beneficios de Google play. Google retribuye a los desarrolladores el 70 % del preciu de les aplicaciones. Esta aplicación reemplazó a ''Market''.
[[Archivu:Android Pay logo.png|derecha|sinmarco|170x170px]]
Per otra parte, los usuarios pueden instalar aplicaciones dende otres tiendes virtuales (tales como [[Amazon Appstore]]&thinsp;<ref name="wired_alt_app_stores">{{Cita web |url=http://www.wired.com/gadgetlab/2010/06/independent-app-stores-take-on-googles-android-market/ |títulu=Independent App Stores Take On Google’sGoogle's Android Market |fecha=11 de xunu de 2010 |nome=Priya |apellíu=Ganapati |editorial=[[Wired News]] |fechaaccesu=2 de febreru de 2011}}</ref> o [[SlideME]]) o directamente nel dispositivu si disponer del archivu [[APK (formatu)|APK]] de l'aplicación.<ref>{{Cita web |url=http://www.mibqyyo.com/2011/06/23/cmo-instalar-en-el-tablet-les aplicaciones-que se descarguen-en-el-ordenador/ |títulu=Cómo instalar nel tablet les aplicaciones que se descarguen nel ordenador |fecha=23 de xunu de 2011 |fechaaccesu=7 de xineru de 2012}}</ref>
 
=== Android Pay ===