Diferencies ente revisiones de «Marcel Proust»
Contenido eliminado Contenido añadido
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-Llee +Lee ) |
m Lint |
||
Llinia 2:
{{Persona}}
'''Marcel Proust'''
== Biografía ==
===Infancía y mocedá===▼
▲=== Infancía y mocedá ===
Naz n'[[Auteuil]], [[XVI distritu de París]], el [[10 de xunetu]] del añu [[1871]]. Ye fíu d'Adrien Proust, importante médicu y políticu na [[Tercera República Francesa]] ([[1870]]-[[1940]]), y de Jeanne Clémence Weil, que pertenez a una rica familia alsaciana d'orixe xudíu. Ye bautizáu na [[ilesia de Saint-Louis d'Antin]]. Anque la so madre va caltener la relixón [[xudaísmu|xudía]], tanto Marcel como'l so hermanu Robert van ser educaos nel [[catolicismu]]. Na [[primavera]] del añu [[1881]] tien el so primer ataque d'[[asma]], enfermedá que lu va acompañar tola vida de manera intermitente. Nesi mesmu añu de 1881 va a clase nel Cours Pape-Carpentier, onde conoz a Jacques Bizet, fíu del famosu compositor.
[[Archivu:Marcel Proust 1887.jpg|thumb|Marcel Proust
En [[1882]] queda inscritu nel Lliceú Fontanes, qu'a partir de xineru del añu [[1883]] pasa a ser el [[Lycée Condorcet]]. En [[1890]] inscríbese en [[París]] na facultá de [[Derechu]] y na de [[Ciencies Polítiques]], onde siguirá cursos con Paul Dejardins y [[Albert Sorel]]. Frecuenta'l salón de Mme. Straus, onde ve a [[Maupassant]]. Asiste tamién a los salones de Mme. Arman de Caillavet. Conoz a artistes y miembros de l'aristocracia y les finances como Charles Haas, miembru del Jockey Club y principal modelu pa Swann.
Nel mes de xunetu de [[1895]] viaxa cola so madre al balneariu alemán de Kreuznach, onde entama a trabayar en ''Jean Santeuil'', novela que sedrá'l xerme d'''À la recherche du temps perdu''.
===Etapa de madurez===▼
▲=== Etapa de madurez ===
En [[1896]] el sellu editorial Calmann-Lèvy espublíza-y ''Les plaisirs et les jours''. Con un Prólogu d'[[Anatole France]], ''Les plaisirs et les jours'' ye una obra na que Proust va recoyer los sos artículos espublizaos en revistes y periódicos, pero'l llibru apenes tien reseñes o crítiques.
Línea 23 ⟶ 22:
El 14 de xineru de 1898 Zola publica en ''L'Aurore'''l so artículu "J'Accuse". Proust va siguir con interés el procesu y declararáse el "primer dreyfusard" (partidariu de Dreyfus).
A finales d'[[abril]] de [[1900]] Marcel Proust viaxa cola madre y Reynaldo Hahn a [[Venecia]]. Aprovecha esti viaxe a Venecia pa correxir la traducción de Ruskin. En 1901 envía esta traducción de ''La Biblie d'Amiens'' a la editorial Ollendorff, que-y la refuga, y depués a la editorial Mercure de France. Viaxa per [[Holanda | Países Baxos]]: visita [[Amberes]], [[Delft]], [[Amsterdan]]. Na ciudá de [[L'Haya]] contempla'l cuadru de Vermeer ''Vista de Delft'', que Proust considera'l cuadru más guapu del mundu y que va tener la so importancia en ''À la recherche''.
Nel añu [[1906]] espublízase ''Sésame et les lys'' na editorial Mercure de France. Nos años 1907-1908 Proust trabaya nos ''pastiches'' y en ''Contre Sainte-Beuve''; munches d'estes páxines van pasar a formar parte de ''À la recherché''. L'añu 1910 sedrá d'intensu trabayu. Lee amás a Stendhal y a Thomas Hardy. Nel añu 1911 dexa yá
En 1912 Proust unvía-y a Gallimard los primeros trés tomos. Pero siguiendo les indicaciones de [[André Gide]], que critica l'estilu de Proust, a quien considera un ''snob'', Gallimard refuga l'edición. El mes d'avientu d'esti mesmu añu l'editor Fasquelle evita tamién espublizar la novela. El direutor de Ollendorf devuélve-y a Proust l'orixinal con estes pallabres: "Nun pueo comprender qu'un señor necesite 30 páxines pa describir cómo da vueltes y más vueltes na cama enantes de dormise". Finalmente ye l'editor Bernard Grasset quien acepta la publicación del llibru; fírmase'l contratu'l día 11 de marzu de 1913, y si bien l'idea n'orixe ye espublizar dos volúmenes de "unes 650 paxines caúno" el proyeutu nun tarda en pasar a ser de trés: en principiu, ''Du côté de chez Swann'', ''Guermantes'' y ''Le Temps retrouvé''. El 14 de payares ''Du côté de chez Swann'' apaez nes llibreríes. El llibru recibe l'emponderamientu de León Daudet, [[Robert Dreyfus]] y [[Jean Cocteau]].
Marcel Proust non participa na [[Gran Guerra]] por causa de la so mala salú. L'añu [[1914]] dedícalu asina a facer cambeos na estructura de la obra; los trés tomos iniciales pasen a ser por fin siete. El fechu más importante de 1916 sedrá'l cambéu d'editor: el 25 de febreru [[André Gide]] visita a Proust cola propuesta formal de Gallimard
=== Últimos años ===
Línea 39 ⟶ 38:
Morrió d'agotamientu'l [[18 de payares]] de [[1922]], d'una [[bronquitis]] mal curada; negóse a recibir tratamientu médicu, según esplicó nes memories, ''Monsieur Proust'', [[Céleste Albaret]], la que foi ayudante personal de Proust nos últimos nueve años de la so vida. Marcel Proust foi enterráu nel cementeriu ''Père Lachaise'' de París, na división 85, xunto col so hermanu, [[Robert Proust]], y so padre, [[Adrien Proust]]. El funeral celebróse en St-Pierre de Chaillot, el 21 de payares, cola asistencia de muncha xente y honores militares, yá que Proust yera un caballeru de la [[Llexón d'Honor]].
== ''À la recherche du temps perdu'' ==
Proust entama la escritura nel añu [[1908]], pero la obra nun empieza a tomar forma hasta l'añu 1909. Proust va siguir trabayando nella hasta la so muerte nel añu [[1922]]. Publícase en Francia ente los años 1913-1927. Compuesta de siete partes, les trés últimes publíquense de manera póstuma. Nel casu de ''Du côte de chez Swann'' al principiu ye refugada na [[Editorial Gallimard]] siguiendo los conseyos de [[André Gide]]. ''À l'ombre des jeunes filles en fleur'' recibe'l [[Premiu Goncourt]] del añu [[1919]].
Línea 46 ⟶ 44:
[[File:MS A la recherche du temps perdu.jpg|thumb|Primera prueba d'imprenta de ''A la recherche du temps perdu'']]
=== Estilu ===
Marcel Proust escribe nun carauterísticu estilu de frases llargues y de gran sentíu poéticu que tien'l so equivalente na pintura impresionista, si bien obsérvense amás reminiscencies simbolistes. Dende'l puntu de vista filosóficu, hestóricu y estéticu
▲Marcel Proust escribe nun carauterísticu estilu de frases llargues y de gran sentíu poéticu que tien'l so equivalente na pintura impresionista, si bien obsérvense amás reminiscencies simbolistes. Dende'l puntu de vista filosóficu, hestóricu y estéticu Proust recibe tamién les influencies de [[Schopenhauer]], de la música de [[Wagner]] y de [[Debussy]] y de l'''affayre'' Dreyfus. L'estilu complexu recuerda al del [[duque de Saint-Simón]].
===Personaxes===▼
▲=== Personaxes ===
-Albertine
Línea 67 ⟶ 63:
== Obres ==
* ''[[Les plaisirs et les jours]]'', ([[1896]])
* ''[[La Bible d'Amiens]]'', traducción y notes de la obra de [[John Ruskin]] ''The Bible of Amiens'', Mercure de France, 1904
Línea 93 ⟶ 88:
{{NF|1871|1922|Proust, Marcel}}
[[Categoría:Escritores de Francia|Proust, Marcel]]
|