Diferencies ente revisiones de «Copa Mundial de Fútbol de 1938»

Contenido eliminado Contenido añadido
BandiBot (alderique | contribuciones)
m Bot: Troquéu automáticu de testu (-sinón-xaponesa +sino-xaponesa)
m Preferencies llingüístiques
Llinia 44:
== Antecedentes ==
 
La eleición de see pa la Copa Mundial de 1938 tuvo llugar en [[Berlín]] ([[Alemaña nazi|Alemaña]]) el [[13 d'agostu]] de [[1936]], en plenos [[Xuegos Olímpicos de Berlín 1936|Xuegos Olímpicos]].<ref name=":0">{{Cita web|títulu= Arxentina nun va apostar el Mundial|url = http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1788706&s=futbol/mundiales&type=story|sitioweb = ESPN Deportes|fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|fecha = 29 de mayu de 2013}}</ref> Coles candidatures de [[Francia]], Alemaña y [[Arxentina]] sobre la mesa, los miembros de la [[FIFA]] escoyeron por mayoría absoluta a'l franceses. Yera la segunda vegada qu'un país européu allugaría esti eventu, dempués de que la l'[[Copa Mundial de Fútbol de 1934|anterior edición]] tuviera llugar n'[[Italia]].<ref name=":0" />
 
Los arxentinos daben de cierto que seríen el organizadores, dempués de que'l presidente de la FIFA y fundador de la Copa, [[Jules Rimet]], suxurir a los dirixentes de la [[Asociación del Fútbol Arxentino]] (AFA) nuna visita oficial. Según la so versión, interpretaben qu'habría alternanza ente los continentes d'Europa y América pa cada edición.<ref name=":0" /> Sicasí, dellos dirixentes del fútbol galu como [[Henri Delaunay]] y [[Robert Guérin]] (expresidente de la FIFA) fixeron cabildeo por que Francia presentara un proyeutu.<ref name=":0" /> Rimet quedó convencíu, y el restu de los miembros decantáronse a favor de los europeos pol númberu d'estadios y por cuestiones de tresporte.<ref name=":0" />
Llinia 50:
Al nun haber alternanza, casi tolos países d'América arrenunciaron a la fase clasificatoria. Uruguái siguía cafiante col pesu d'Europa na FIFA y la so ausencia mayoritaria nel Mundial de 1930, asina que la [[Asociación Uruguaya de Fútbol]] nun s'inscribió. De la mesma actuaron [[Méxicu]] y [[Colombia]]. La AFA solo quería participar si nun xugaben eliminatories, y anque la FIFA plantegar, los clubes de primera División primieron a la AFA porque nun queríen vencer a los sos futbolistes.<ref name=":1">{{Cita web|títulu= Un mundu ensin cracks criollos|url = http://www.telam.com.ar/notes/201402/50883-un mundu-ensin-cracks-criollos.html|sitioweb = |fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|fecha = 9 de febreru de 2014|publicación = [[Télam]]}}</ref> Por esta razón, Arxentina ausentar de la Copa Mundial per vegada primera na so hestoria.<ref name=":0" /><ref name=":1" /> Brasil, interesada n'entamar la edición de 1942, sí asistió y foi l'únicu representante suramericanu.<ref>{{Cita web|títulu= Viva Brasil: Francia 1938, Mundial de pocos países|url = http://www.excelsior.com.mx/adrenalina/2014/03/26/950604|fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|publicación = Excelsior|fecha = 26 de marzu de 2014}}</ref>
 
La Copa Mundial de 1938 celebrar nun contestu de crisis política a finales de la [[década de 1930]]. [[España]] taba somorguiada nuna [[Guerra Civil española|Guerra Civil]] dende diba dos años, y la puxanza totalitaria n'[[Italia]] y [[Alemaña]] suponía una amenaza pa la llibertá d'[[Europa]].<ref>{{Cita web|títulu= Francia 1938|url = http://www.marca.com/reportaxes/2010/02/francia_1938/|sitioweb = |fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|nome = |apellíu = |fecha = |publicación = [[Diariu Marca|Marca]]}}</ref> Tres meses antes de la Copa Mundial, el réxime de [[Adolf Hitler]] se s'[[Anschluss|había anexonáu]] l'estáu d'[[Austria]] como una provincia del [[III Reich]], dientro del so [[Lebensraum|política expansionista]].<ref name=":2">{{Cita web|títulu= La guerra al volver la esquina|url = http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1762488&s=futbol/mundiales&type=column|sitioweb = ESPN Deportes|fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|fecha = 16 de xunetu de 2013}}</ref> Esto afectó a la organización porque Austria, que taba clasificada pa la fase final, dexó una plaza vacante.<ref name=":2">{{Cita web|títulu= La guerra al volver la esquina|url = http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1762488&s=futbol/mundiales&type=column|sitioweb = ESPN Deportes|fechaacceso = 12 d'agostu de 2015|fecha = 16 de xunetu de 2013}}</ref> En respuesta, el públicu francés foi bien contrariu contra italianos y xermanos nos sos partíos. N'[[Asia]] la situación tamién yera complicada por cuenta de la [[segunda guerra sino-xaponesa]].
 
== Equipos participantes ==
Llinia 106:
{{AP|Estadios de la Copa Mundial de Fútbol}}
 
Un total de 10 estadios, distribuyíos en 9 ciudaes, acoyeron los partíos del campeonatu. La capital [[París]] allugó dos sedes: el l'[[Stade Olympique Yves-du-Manoir|Estadiu Olímpicu de Colombes]], qu'acoyería la final, y el [[Parque de los Príncipes]]. Dambes instalaciones fueron remocicaes pa la ocasión. Ente los campos nuevos destacaron la construcción del [[Stade Vélodrome]] de [[Marsella]] ([[1937]]) y el [[Stade Jacques Chaban-Delmas|Parc Lescure]] de [[Burdeos]] ([[1938]]).
 
Taba previstu qu'el [[Estadiu Gerland]] de [[Lyon]] acoyera'l Suecia-Austria d'octavos de final, pero nunca lu fixo pola salida de los austriacos.
Llinia 186:
{{AP|Final de la Copa Mundial de Fútbol de 1938}}
[[Archivu:Silvio Piola (Pro Vercelli).jpg|thumb|220px|L'italianu [[Silvio Piola]], autor de dos goles na final.]]
La final de la Copa Mundial ente {{sel|Hungría}} y {{sel|Italia}} apostar en [[París]] el [[19 de xunu]] de [[1938]], a les 17:00 hores, con más de 45.000 espectadores nel [[Stade Olympique Yves-du-Manoir|Estadiu Olímpicu de Colombes]]. Sobre'l campu enfrentábense dos estilos bien distintos: el rigor defensivo y la fuerzafuercia de la Italia de [[Vittorio Pozzo]] frente a la técnica y eficacia goliadora magiar, con Sárosi a la cabeza. Hungría, dirixida por [[Károly Dietz]] y [[Alfréd Schaffer]], saltó al campu con cuatro cambio na alliniación al respective de les semifinales, anque caltuvo a les sos estrelles. El colexáu foi'l francés [[Georges Capdeville]].<ref name=":9">{{Cita web|títulu= Italia bicampeón del mundu|url = http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1850602&s=futbol/mundiales&type=story|sitioweb = ESPN Deportes|fechaacceso = 12 d'agostu de 2015}}</ref>
 
A los seis minutos, Italia adelantróse por aciu de [[Gino Colaussi|Colaussi]], quien recoyó rápidu una asistencia de Piola. Ensin tiempu pa poder celebralo, [[Pál Titkos]] igualó nel minutu 8. Los húngaros impunxeron un ritmu frenético y el partíu convertir nuna socesión d'ataques n'ida y vuelta, pero la defensa italiana consiguió contener a Sárosi, sumíu na primer metá. Pasáu'l cuartu d'hora, Piola volvió dar ventaya a Italia con un disparu cruciáu en xugada vertical. A partir d'ende, los ''azzurri'' apoderaron y Colaussi fixo'l 3–1 col que se llegó al descansu.<ref name=":9" />